dimecres, 30 de desembre de 2009

FI del Bloc!

Com bé diu el títol de l'última entrada, avui es tanca el bloc. Així que aquesta entrada va referida al bloc, com una petita reflexió sobre el què m'ha aportat.
Ja he comentat en alguna entrada anterior que en un principi no trobava gaire utilitat al bloc, però de mica en mica vaig adonar-me que l'estoneta -en alguns casos, una bona estona- que he dedicat al bloc, no ha sigut temps perdut, sinó que m'ha ajudat a organitzar idees, però sobretot m'ha obligat a fer un esforç i repassar el vist a classe. A part, és una eina molt útil per comunicar-te i poder complementar informació de les diferents assignatures. En conclusió, que és una eina molt útil que tindré present des de ja com alumne i en un futur, si tot va bé, com a mestre.

Tanquem Seminari


L'últim dia de seminari va ser festiu on tots vam llegir, riure, jugar, cantar, menjar...
Però m'agradaria mencionar el bon grup que s'ha creat, que tot i canviar de seminari ens seguirem veient per classe, però no serà el mateix... Així que espero que el pròxim seminari sigui igual o millor que aquest.
Aquesta entrada és una petita reflexió sobre les hores de seminari, on tots hem aprés moltíssim. Hem pogut parlar, debatre, discutir, etc. Tot en un bon clima que és com s'aconsegueixen les coses. Per tant, els meus propis objectius s'han complert a la perfecció i espero que els de tots vosaltres també.
Espero que gaudiu de les festes i estudieu molt!
Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Procés de composició escrita

Amb les meves paraules explicaré el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.


Com es pot veure en l'esquema és molt important tenir uns coneixements previs sobre el tema i l'escriptura, a partir d'aquí és fonamental una bona organització a partir de la formulació d'objectius. Un cop hem fet aquest pas podem començar a redactar. El text que es va produint cal revisar-lo; l'hem de llegir els cops que faci falta i si cal refer-lo un, dos, o mil cops, es refà.
A tots des de petits ens han fet escriure redaccions, opinions, valoracions, però pot ser mai ningú s'ha parat a donar-li importància a com ho elaboràvem. Només es limitaven a corregir faltes ortogràfiques, però no es paràven a vigilar el procés. Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tenir present tots aquests aspectes i treballar-los a classe.

Habilitats de la llengua

Llegir, parlar, escoltar, escriure són les quatre habilitats de la llengua que s'han de dominar per comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
- Si ets emissor, escriure i parlar.
- Si ets receptor, llegir i escoltar.
  • Llegir: és el procés a través del qual es comprén un text escrit.
LLEGIR=COMPRENDRE, això implica:
  1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text. El significat que un escrit té pel qui el llegeix no és una replica del significat de l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependrà del text.
  2. llegir és aconseguir l'objectiu (sempre llegim per algun motiu o finalitat). L'objectiu sempre guia la lectura.
  3. llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements prèvis en funció del que l'hi aporta el text.
  4. llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, el context) continu. Qui llegeix formula una hipòtesi, sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Conforme es va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.
  • Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
  • Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, en correcció i adequació, a la situació comunicativa.
  • Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana:
  1. un paper actiu i participatiu.
  2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
  3. ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
  4. un bon oient sap descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
  5. sap d'escubrir les idees principals del missatge
  6. sap reaccionar al missatge i parlar quan acava l'orador.
Aquestes quatre habilitats són bàsiques i des de sempre les "utilitzem", però caldria de ben petits ensenyar a llegir bé, escriure bé, parlar bé i escoltar bé. Perquè com hem pogut observar no és tant fàcil com sembla.

La Competència Comunicativa

Com vam veure en els articles treballats a classe sobre el fet comunicatiu, utilitzar una llengua implica mot més que fer-la servir, és a dir, es necessita tota una sèrie d'habilitats per orientar sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
A primera instància podríem definir competència comunicativa com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització. Exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (serveixen per a l'intercanvi comunicatiu) com en els sistemes secundaris (es produeixen en esferes de més elaboració cultural).

Què és competència comunicativa?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

La competència comunicativa té els següents components:
  • Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
  • Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.
  • Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
  • Competència estratègica: habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal.
Al passar al bloc el resum que vaig fer sobre els apunts de competència comunicativa, he refrescat la memòria i m'he adonat de la importància que té. Com a futurs mestres hem d'adquirir unes bones competències comunicatives per poder ajudar al dia de demà als nostres alumnes. Ja que no resulta gens fàcil adequar-se segons el context social o cultural.

El fet comunicatiu

Les següents entrades són entrades que hauria d'hagué fet fa ja un temps, però que no vaig fer. Però com es sol dir, més val tard que mai. Per tal de recordar quines em faltaven he mirat el bloc de l'Elisabeth Torras.

Aquesta entrada fa referència els articles treballats els primers dies de classe sobre el fet comunicatiu. Per treballar-ho ens vam posar per grups de cinc persones més o menys i vam fer una síntesis dels diferents articles.
El grup format pel Marc, el Sergi, l'Edu, en David i jo vam treballar el capítol "Gramàtiques del Silenci" del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

Aquí us deixo l'enllaç sobre la síntesis que vam fer.

Cal recordar que es van treballar altres capítols com són:
  • Escoltar i Sentir del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
  • Fer silenci del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
  • Aprendre i créixer del llibre Educació, vida quotidiana (2003) de l'Eulàlia Bosch.
  • Un fragment de El regal de la comunicació (2003) de Sebastià Serrano.
  • Una imatge val més que mil paraules del llibre Una imatge no val més que mil paraules (2001) de Jesús Tuson.
  • Un tramvia anomenat text del llibre Un tramvia anomenat text (1998) de Víctor Pagès.

IV Metàfores

Les metàfores ens expliquen com es pot ensenyar o com es pot aprendre a través del paper que té l'ordinador. Llavors destaquem els quatre models següents:
  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
Com bé es diu al bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador pot interactuar amb l'alumne: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'0rdinador avalua; a continuació, l'ordinador inicia un nou cicle. D'aquesta manera es poden crear activitats on l'ordinador avalua l'alumne, llavors l'alumne és conscient de les seves necessitats i ell mateix podrà millorar-les a partir d'altres activitats. D'aquesta manera cada alumne té activitats a mides que l'ajudaren a millorar. Un exemple d'aquest tipus de programa el trobem en el JClic.
  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas el mestre queda en un segon pla, atès que és l'alumne qui "ensenya", dóna instruccions a l'ordinador perquè les faci. Tenint present això com diu el bloc de l'assignatura podem definir el concepte de micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu.
Un programa a tenir present seria el Logo, on el nen guia a la tortuga i pot plantejar estratègies de resolució de problemes.
Llavors el mestra seria un guia on seguiria el procés de treball del nen i l'hi plentajeria preguntes perquè pugués reflexionar.
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Seria un aprenentatge semblant el creat pels micromons, però d'una forma més acotada, ja que l'usuari pot manipular peràmetres, però no afegir-ne de nous. Per tant el grau de llibertat és més limitat. Un exemple de simulació és el del programa Crayon Physics vist a classe. A continuació podeu veure un video que he vist en el bloc de l'assignatura.


Com es pot veure en el video l'usuari pot dibuixar objectes que seguiren el moviment natural de la gravetat.
  • La metàfora de la caixa d' eines: l'ordinador com a eina
Com es comenta el bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador té que ser una eina que ens proporcioni situacions d'aprenentatge, activitats autèntiques relacionades amb les seves experiències i les seves preocupacions. Però no deixa de ser una eina, l'ordinador no ha de substituir els pinzells o el llapis, però els editors gràfics ens poden proporcionar i oferir noves possibilitats. Per tant s'ha d'ensenyar a utilitzar l'ordinadro pequè si l'aconseguim utilitzar bé és una eina molt potent i útil.
Com he vist en el bloc de l'assignatura, jo també us deixó l'enllaç a l'argumentació que fa en Jordi Vivancos en el seu bloc De les TIC a les TAC, ja que ell no considera l'ordinador com una simple eina.

Per acabar, m'agradaria dir que aquestes quatre metàfores les hem de tenir presents sempre, des de ja, com a futurs mestres que serem.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Debats

Ja farà unes quantes setmanes que vaig fer una entrada explicant els aspectes organitzatius, així que amb aquesta entrada volia fer una valoració dels debats en general.
Per això, cal tenir en compte els següents aspectes:
  • Aspectes discursius
En general tots s'han ajustat al tema que tractaven, tot i que per fer-ho en alguns casos s'han repetit algunes idees o arguments.
M'he fixat que en tots s'hi han exposat contraarguments, aquest aspecte demostra que tots els grups vam preparar molt bé els diferents debats.
L'estructuració dels arguments estava força ajustat a les diferents parts del debat.
Personalment, opino que l'utilització de cites, exemples i/o proves documentals facilita la comprensió del que un està dient i d'aquesta manera és molt més fàcil expressar-se; aquests recursos han estat utilitzat en tots els debats, ja hagi estat en major o menor èxit.

  • Aspectes D'oratòria
La gran majoria ha utilitzat un registre adequat, si més no, els que no l'han utilitzat es notava que feien un esforç per adequar-se al registre que tocava.
Cada persona té unes capacitats d'oratòria diferents, es notava que hi havia gent molt preparada i els quedava molt natural, en canvi d'altres ens feien patir des de fora. Però, com ja he comentat, es notava en cada torn un esforç per ser clars, utilitzar un llenguatge no-verbal coherent, una bona pronúncia, velocitat, pauses, entonació i com no, una bona correcció lingüística.
Segurament un dels problemes, com es va comentar a classe, va ser el fet de portar escrit tot el que es diria, això va fer que molta gent es perdés i hagués de buscar al full per on anava, així doncs, per la pròxima, ja sabem que és molt millor portar quatre punts sobre el que es dirà que permetin retrobar-te si et perds. Aquest fet ens permetrà millorar en tots els aspectes comentats.
  • Aspectes organitzatius
La planificació crec que tots la portàvem ben preparada, però a l'hora de la veritat en alguns grups es va formar un cacau... Per no anar més lluny, en el nostre debat, quasi ens vem treure un torn extre perquè ens vam cap ficar massa en el tema.
En molts casos es notava una gran millorar de l'autocontrol de la persona, de mica en mica es nota que un comença a controlar els nervis.
Això sí, en tots els grups hi havia molt de respecta en el torns de paraula, excepte per petits detalls com el comentat anteriorment.
Un problema a destacar seria l'utilització del temps, en alguns casos es van passar molt del temps establert, en d'altres es van quedar massa curt.

En general tots els debats van estar molt interessant, i en la gran majoria no sabria dir qui hagués guanyat. El que és ben segur és que tots vam aprendre molt de temes d'actualitat molt interessants. Sobretot, m'agradaria destacar l'originalitat que es va veure en tots els debats per aconseguir apropar-se al grup de classe.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Exposició Territori: La llegenda de Sant Jordi

Com en Josep Fosalba i jo hem dedicat força temps a l'exposició de territori sobre Sant Jordi, igual que la nostre resta de companys; em sembla adeqüat fer una petita entrada el bloc explicant les exposicions en generals.
En totes les exposicions s'ha notat que hi ha hagut un treball el darrera i en la gran majoria el resultat ha estat molt satisfactori. Hem pogut observar i per tant millorar el to de veu, l'expressió, els recursos tecnológics, etc.
Tant en Josep com jo hem volgut que la nostra presentació fós molt visual, per això les nostres diapositives només eren imatges, d'aquesta manera creiem que hem pogut contactar més amb tots vosaltres i així endinsar-vos una mica més en el fantàstic dia de Sant Jordi. Tot i així, calia saber d'on provenia la llegenda per això vam fer un petit montatge amb el programa Audacity-Movie Maker. A continuació podeu observar les nostres diapositives.



A la segona diapositiva al costat de la rosa hi ha un punt, si cliqueu us portarà al montatge realitzat, el qual vam penjar a youtube.
L'exposició la vam finalitzar amb la recitació d'un poema de Josep Maria de Segarra que diu així:

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Nosaltres vam tenir aquestes idees, però la resta de parelles van tenir també idees molt originals, tots hem après molt sobre exposicions i de mica en mica anem perdent la por de parlar davant del públic.

Vam fer de totes les exposicions de la nostra franja horària una valoració individual, com ja he comentat la gran majoria van ser molt positives.

Recitació

La Recitació sens dubte va ser un dels moments on més nerviós em vaig trobar. En un principi, pensava que seria bastant més fàcil, total només era recitar un conte o un poema i passa la mala estona uns dos o tres minutets. Però, conforme s'acostava el dia et donaves compte que no era tant fàcil, que hi havia molts aspectes a tenir present:
  • Elecció del text
  • Expressió oral
  • Mirada
  • Veu
  • Postura
  • Gesticulació
  • Control dels nervis
Entre d'altres, però aquests són els fonamentals. Cal resaltar que la gran majoria ho va fer força bé. Personalment, crec que el problema no el teníem en memoritzar un conte o un poema, sinó que el problema estava o està sobretot en crontolar els nervis. Si una persona controla els nervis millora en tots els altres aspectes, tindrà una veu més clara i concissa, millorarà la seva postura, podrà gesticular i mirar amb més naturalitat...
Per tant, podríem dir que tot i passar una mala estona ha valgut la pena perquè hem aprés molt dels nostres errors i dels errors dels companys, així que si tornessim a fer l'activitat crec que ho faríem molt millor.
A continuació podeu observar la meva autoevaluació.

Lectura en veu alta

Durant totes les sessions de seminari hem pogut treballar la lectura en veu alta, aspecte molt important, molt més del que em pensava en un principi. Per tal de treballar-la, cada dia que tocava seminari, una persona ens portava un fragment d'algun llibre o bé un poema.
Un cop llegit comentàvem en grup els aspectes ha millorar, però també els aspectes que havia fet molt bé. Així he pogut entendre que per poder fer una bona lectura en veu alta cal tenir present:
  • Llegir vol dir comprendre, per tant s'ha de saber què llegim, l'hi hem de donar significat.
  • Recolllir l'atenció dels escoltants, això implica saber obrir i tancar el text.
  • Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
  • Canviar la velocitat durant la lectura segons convingui.
  • Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
  • Marcar amb canvis de to la informació rellevant del text.
  • Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
  • Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
  • Avançar la mirada en el text per evitar interrupcions i si cal aixecar la mirada.
  • Una bona postura del cos, si es pot està bé posar-se de peu.
En el meu cas he de fixar-me molt en la pronunciació de la ll, aspecte que crec que he millorat.
A partir de la meva pròpia experiència i la dels meus companys podria afirmar que si els nervis i la vergonya em deixen podria fer una bona lectura en veu alta.
Com a futurs mestres hem de saber llegir en veu alta a la perfecció, per tant, espero en un futur poder seguir treballant-la, ja que un sempre pot millorar.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Compartir a través de la Xarxa

Aquesta entrada fa referència a les diferents maneres de difondre els coneixements, reflexions i experiències a través de la xarxa. Abans d'explicar l'activitat realitzada comentaré els següents recursos digitals:
  • Pràctica compartida i Projectes en xarxa, es centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Per tant, mostren treballs fets a l'aula per difondre, reflexionar i facilitar experiències.
  • Webs de centres, espai que recull activitats publicades en els webs dels centres.
  • Revistes escolars, espai per a la difusió de les revistes dels centres.
  • ButlleTIC, és una publicació periòdica de la Unitat de Projectes TIC per a l'Educació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que pretén informar i orientar el professorat de l'ensenyament sobre recursos didàctics presents a la xarxa.
  • XTECRàdio, fa de la radio un mitjà de comunicació escolar dins dels centres educatius.
  • Bitàcola de Mestra TIC, bloc de l'Anna Pérez en el qual es tracten temes referents a l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.
  • Contes del món, trobem diferents contes grabats en format mp3 dels quals podem votar online els millors a través del "Poadcast" programa que ens permet subscriurens per poder votar.
  • Bloc de l'Edu3.cat, és un portal de Ràdio i Televisió a nivell educatiu.
  • Bloc de Música, ens facilita aprendre a través de la música.
  • De les TIC a les TAC, bloc del Jordi Vivancos que aporta elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa.
La gran majoria d'elements mencionats els vem observar i probar, a continuació vam fer la següent presentació per parelles o trios. En el meu cas vaig anar amb el Sergi Domènech i el Joan Amat.



A través del treball de l'hort creiem que els nens aprendren molt més que no pas estudien les diferents plantes, ja que a través de la pròpia experiència un aprén molt més que no estudien conceptes. Per tant podem afirmar que es tracta d'un coneixement constructiu.
Aquesta petita presentació l'hem dut a terme a partir de la informació proporcionada per la pràctica compartida i a través del googledocs hem creat una presentació amb diapositives.
Hem pogut aprendre a partir de la nostre experiència que les coses fetes per un mateix són molt més enriquidores.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Elogi de la feblesa

A diferència de l'altre treball, en aquest no hem pogut comentar-lo a fons. Només vam fer quatre pinzallades molt ràpides. Tot i així, m'agradaria fer una petita explicació sobre l'ho interessant que és el llibre Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien.
A partir del diàleg amb Socràtes, Alexandre Jollien ens fa sentir a la nostre pròpia pell, les dificultats de la seva vida.
Com en el treball plantejat a seminari m'agradaria parlar dels conceptes bàsics:
  • Normalitat
  • Amistat
  • Filosofia
El concepte de normalitat és fonamental, ja que Alexandre Jollien com qualsevol persona és normal, però com es pot veure i ell sap és diferent a la resta. Per sort, en major o menor grau, tots som diferents, sinó tot seria molt monòton. Durant tot el llibre podem observar que ell és anormal "allò que s'allunya del que es considera una conducta acceptable" com ens defineix el propi Alexandre Jollien, però aquest fet no l'ha de marcar, ja que la seva normalitat dependrà del com el tractaem, atès que la nostra conducta afectarà al seu propi ser.
L'amistat és una paraula molt gran i amb un significat molt important, ja que com es sol dir qui té un amic té un tresor. Aquest aspecte Alexandre Jollien el té molt present, això fa que l'amistat jugui un paper importantíssim en el dia a dia. A partir de les amistats aprèn moltes coses que vertdaders especialistes no l'han pogut ensenyat mai. Ell és una persona que té molts problemes per expressar-se o fins i tot per aprendre apunts, per això ha necessitat i necessita l'ajuda de persones, d'amics, ell és conscient i per això els hi torna el favor amb la seva alegria, amb els seus coneixements, amb la seva amistat.
El concepte que més m'ha costat entendre ha sigut, sens dubte, el de la Filosofia. Segurament aquesta dificultat bé donada perquè jo mai m'he recolsat en ella, però la podria comparar amb el que significa el futbol per a mi. La filosofia l'ha ajudat a comprendre i entendre tot. Amb aquestes paraules d'Alexandre Jollien entenem molt bé que significa per a ell la filosofia.

"La filosofia -entesa com a lluita contra els clixés, les carrincloneries- m'ha ajudat molt a oposar la raó a tot aquest feix de prejudicis i de sentiments negatius, a lluitar contra la irracionalitat, la por, la crueltat. L'enemic a combatre després de la meva estada al centre va ser la manca de confiança que jo tenia en mi mateix i la incomprensió. No solament necessitava acceptar i assumir la meva anormalitat! Mai seria del tot com els altres, mai no seria normal. Em calia també trobar la força per comprendre l'incomprensible, per perdonar, l'imperdonable, i a la vegada, si és possible, fer-ho amb alegria".

Amb aquests conceptes podem observar la importància que té la mirada de l'altre, per tant com a futurs mestres hem de tenir present aquests aspectes. En un futur poem tenir alumnes que no es sentin normals, que no tinguin amics, que necessitin d'algú que els faci de guies. Estem en una societat on tot canvia on tot evoluciona i com a futurs -i bons- mestres hem de tenir present que cada alumne és diferent i que cada alumne a casa seva té una vida, i nosaltres com a mestres formarem part de la seva vida, això és una gran responsabilitat, però a l'hora una experiència molt bunica.

M'agradaria resaltar els conceptes més importants vists a la conferència d'Alexandre Jollien:
  • Importància a la cultura, motivació; cal conéixer els objectius pels que lluitem
  • Exigència a cada alumne al millor que té, l'esforç pot salvar vides. És dolent exigir massa, però també exigir poc.
  • El mestre no simplement transmet coneixements, és una persona.
  • Davant les dificultats d'aprenentatge és clau la motivació de continuar lluitant.
  • Responsabilitat enorme del mestre
  • Importància a la relació a la família, confiança absoluta.
Va ser una conferència molt interessant que he volgut reflexar amb aquestes idees, ja que Alexandre Jollien ha de ser un exemple per tots nosaltres, personalment, jo he aprés moltíssim.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Reflexió sobre la setmana d'activitats extraordinàries

Aquesta entrada bàsicament vull fer-la per fer una petita reflexió sobre la setmana d'activitats extraordinàries. Personalment, crec que he tingut molta sort perquè comentant la setmana amb altres companys de classe no tots els dies han estat molt profitosos, en canvi, els meus han sigut fantàstics, dels quals he pogut aprendre molt.
La conferència de l'Eulàlia Bosch va ser més que perfecte per introduir la setmana, ja que totes o la gran majoria d'idees que ens va fer arribar les vam poder experimentar. Realment el dia a dia com a mestre és molt més dur del que em podia imaginar, però això no ha fet més que motivar-me i fer-me veure que les coses no són tant fàcils com poden semblar i que el treball s'ha de fer dia a dia. A continuació podeu escoltar la cançó de Macaco que està molt de moda, l'he vist en el bloc de l'Anna Pérez: Bitàcola deMestraTic i m'agradari resaltar com bé ha fet ella la següent estrofa de la cançó.



"Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución" (Macaco)

Amb aquestes paraules vull expressar el sentit de treball en equip, col·laboració. Aquesta setmana m'ha fet veure que és realment important, pot ser les escoles on he estat l'hi donen molta importància i així m'ho han fet veure.
Per acabar, m'agradaria donar les gràcies a tots els centres on hem estat ja que ens han tractat marevellosament i en tot moment en estat pendent de nosaltres.
Pot ser a primer no hem fet pràctiques, però nosaltres hem aprés molt, millor dit moltíssim.

Actualitat Educativa V

Ja queden pocs grups per presentar-nos l'actualitat educativa. Aquesta setmana, els privilegiats han estat: Anna Merino, Encarni Bosch, David Sánchez.
Per començar, ens van fer un molt bon repàs sobre l'actualitat educativa en els últims dies, comentant aspectes com ara: la barreja d'edats en les classes, l'autoritat, la setmana de festa del febrer... Tot i així, la notícia que vam llegir i reflexionar va ser la següent: Brigada antinovillos.
Un cop llegida la notícia vam fer un petit debat a partir de les següents qüestions:
  • Creieu que aquesta mesura és adient? Serà eficaç? O simplement els nois aprendran a amagar-se millor?
  • Creieu que el fracàs escolar i les drogues estan tan lligats com es comenta a la notícia?
  • Quin tipus de teràpia creieu que seria més adient per evitar el consum de drogues i l'absentisme escolar?
  • Hem d'arribar al punt d'estar vigilats per la policia? (no tenir autocontrol de la pròpia persona, responsabilitat de la família i de l'escola...)
Van sorgir idees i plantajaments molt interessants, dels quals destacaré uns quants i donaré la meva opinió.
En certa mesura, sí que és adient, tot i que no crec que sigui gaire efectiva. A les escoles el tema de faltes a classe, les famoses campanes, és un tema que cada cop intenten controlar més, ja que a la mínima ja avisen a la família perquè estigui al corrent de la situació. Tot i així, en la majoria de casos no serveix de res, ja que durant l'adolescència les amistats són molt importants i un gran punt de referència, llavors en molts casos seguiren el grup.
Com en molts altres aspectes, torna a ser fonamental la relació família-escola. Amb una col·laboració conjunta i la implantació d'uns valors, es pot aconseguir que el nen canvi la seva conducta o com a mínim que es plantegi qüestions com ara si aquestes amistats que el poden dur a fer coses així són les correctes.
Un altre tema que es toca és la relació fracàs escolar amb les drogues. Crec que en aquest punt tots estem d'acord en el mateix o al menys la gran majoria, ja que el fracàs escolar no ve a causas de les drogues, però els que consumeixen drogues probablament fracassin a l'escola. Sempre trobarem excepcions de tot, però com he comentat, en la gran majoria és així.
Per acabar, m'agradaria comentar que molts problemes surgeixen a partir d'una baixa autoestima, per això crec i creiem que una bona solució és tenir una gran autoestima en un mateix.