En aquest article, escrit per Jaume Cela i Juli Palou, ens fan una declaració particular sobre els nou drets dels infants i joves. Per tal d'aprofundir en el que es comenta, faré una petita reflexió sobre els drets que em semblen més importants o amb els que m'hi sento més identificat.
- Dret a conèixer el valor d'un 'no'
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate...
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber què és la tristesa
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer
- Dret a ser escoltats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
Un cop rellegit l'article, arribo a la conclusió que els infants són esponges que absorbeixen tot el que els rodeja. Per tant, se'ls ha d'ensenyar ha comportar-se a partir del nostre propi comportament. Això, no significa que tinguin que fer el mateix que un adult, ja que no oblidem que són nens/es que els hi agrada veure la tele, fer diferents esports o simplement avorrir-se. Tenen temps per tot sense tenir "una agenda de primer ministre". Tot i així els infants tenen que saber que tenen un límit, no tot és com volen, és a dir se'ls ha de dir 'no' quant toca. Els infants han de viure la vida amb totes les frustracions i amb totes les alegries.
L'article diu que el desè el podríem proposar nosaltres. A mi m'agradaria afegir el
dret a tenir vergonya. Molts nens/es són tímids i se'ls obliga a parlar en situacions en que es senten molt incòmodes. Tot i que sí que a vegades se'ls ha de donar una empenta a que perdin la vergonya d'altres, en la meva opinió, han de tenir aquest dret.