Ús de les TIC en els centres escolars

Per conèixer que se'ns demana com a mestres des de l'administració pel que fa a l'ús de les TIC ens hem centrat en el capítol 1 del llibre: "La competència digital a l'educació primària" de Miquel Àngles Prats i el Pla TAC de centre del Departament d'Ensenyament. De tot el material vam fer una posada en comú entre els components del grup de treball cooperatiu format per l'Elisabeth i la Sandra.

En el llibre es comenta la necessitat d'una educació que integri de forma natural els nous llenguatges tecnològics i audiovisuals a l'escola, atès que la tecnologia es viu amb una gran excepcionalitat dins de l'aula. Per això, cal que es contemplin les TIC amb uns objectius, uns continguts i una selecció del programari i maquinari adequat, atès que pel simple fet d'introduir-les no vol dir que millori el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per a Groos (1999) hi ha dues formes de conceptualitzar l'ús dels ordinadors i les TIC a l'escola:

• Alfabetització digital: ús de les TIC com a contingut amb la finalitat de proporcionar coneixements bàsics per a utilitzar-les com a usuaris.
• TIC com a recurs, mitjà didàctic per aprendre altres conceptes i continguts, on trobem dos modalitats:
• Aprendre de l'oordinador amb la finalitat de transmetre coneixements. L'ordinador és una eina per adquirir coneixements i font d'informació.
• Aprendre amb l'ordinador, llavors és una eina auxiliar per fer l'aprenentatge. Segons Crook hi ha 4 perspectives:
1. Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
2. Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
3. Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
4. Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Com ens va dir Maulini (2006) "Si les tecnologies s'han d'integrar a l'escola no és pas per ensenyar mecanografia, anglès comercial o l'ús dels cercadors d'Internet a futurs teleoperadors, sinó per desenvolupar en tots els alumnes competències i una relació amb les tecnologies que sigui documentada i crítica a la vegada, o, més ben dit, documentada i, per tant, crítica."  Per tant, la competència digital ha de permetre que els alumnes posin en joc els seus coneixements, habilitats i actituds digitals per resoldre problemes o situacions complexes. 

Treballar la competència digital a primària ens porta a dos enfocaments:

• Plantejament vertical, ensenyar les bases per "llegir i escriure" amb una visió reflexiva i crítica del seu impacte.
• Plantejament hortizontal, suport a les altres assignatures i activitats.

Respecte el Pla TAC cal destacar que el paper de les tecnologies a l'escola no ha de ser el centre, atès que la base és l'aprenentatge de l'alumnat, per tant es mira de quina manera poden incidir de manera més positiva. Així doncs, es buscaran noves metodologies, noves maneres de fer que no siguin el mètode tradicional que es podia fer abans, és a dir, cal aprofitar els recursos que ens ofereixen les TAC. Actualment l'ordinador és un context (1:1), mentre que fa un temps era un recurs (1:10) o un objecte (1:100).

Els principals problemes que ens podem trobar amb les TAC les classifiquem en dos grans grups:

• Barreres de primer ordre (tipus operatiu), les que no depenen del professorat (grau d'accés als ordinadors, connexions i programari, disponibilitat de temps, grau d'adequació del suport tècnic i administratiu...)
• Barreres de segon ordre (tipus metodològiques), creences del professorat (ensenyament-aprenentatge, paper que han de jugar en el procés educatiu, tipus de pràctiques adoptades...)

Molts cops el professorat es troba amb la dificultat de la inserció curricular de les TAC, per això és important la inclusió de tot el professorat a l'hora d'elaborar el Pla per tenir una idea clara de cap a on es vol avançar.

Cada cop hi ha més recursos per explorar i conèixer nous continguts. Internet ens ofereix la possibilitat de portar a la pràctica projectes amb altres centres, accedir a portals especialitzats, compartir documents, etc. És bàsic tenir present el portal MeRLí, on trobem recursos educatius digitals.

Un altre element clau per a la implementació de les TAC és la plataforma de centre. Un entorn virtual d'ensenyament aprenentatge (EVEA) és un espai virtual, accessible per Internet, que reuneix diverses aplicacions que faciliten l'organització dels continguts digitals i la gestió de l'aprenentatge. El programari més estés és Moodle, juntament amb la intranet de centre és la que ha adoptat el Departament d'Ensenyament per desplegar el servei Àgora, on qualsevol centre amb identificador de la XTEC pot donar-se d'alta.

Tot el comentat és el que se'ns ofereix, però hem pogut observar que la realitat moltes vegades és molt diferent. Per això, vam comentar les nostres experiències a les escoles de pràctiques mitjançant la metodologia Phillips 5x5. Ens vam adonar que les escoles tenen força continguts a l'abast, però la gran majoria encara es basa en materials de consulta. Pel que fa a les barreres trobem que la gran majoria són de segon ordre, atès que els mestres disposen de recursos però no tenen la iniciativa de formar-se o utilitzar-les. A més a més, també trobem de primer ordre, sobretot pel poc temps que se li dedica. Per últim, vam comentar l'ús que se'n feia i vam observar que la gran majoria utilitza les TIC com a recurs per treballar altres matèries i molt poques com a context com podria ser a través de webquest, per exemple.

El que hem de tenir molt clar com a futurs mestres és que l'ús de les TIC ha de permetre a l'alumne a aprendre a cercar i gestionar la informació, resoldre problemes d'altres assignatures, crear projectes d'expressió de temes de la vida diària i participar en projectes col·laboratius amb altres escoles o col·lectius amb la finalitat que de mica en mica integrin el seu ús.