CLIC

Per començar faré una breu explicació de què és el CLIC.
El Clic ens permet fer una seqüència d'activitats amb una prèvia explicació. L'ordinador planteja dubtes i preguntes, el nen respon per tal que l'ordinador el pugui corregir.
És un exemple de web 2.0, els mestres crean l'entorn i el comparteixen. El Clic per tant és programari lliure.
Uns aspectes a destacar breument és que marca els encerts i els intents, no els errors, això és positiu pel nen.
A classe ens vam centrar en el JClic, el qual ens permet fer activitats d'aprenentatge, observació i permet enregistrar els resultats obtinguts.

Com podreu observa a continuació, he creat tres activitats simples i ràpides sobre els animals. La primera consta d'una sopa de lletra, la segona d'omplir els espais buits i per acabar un petit puzzle. Jo ho he organitzat perquè es puguin veure les activitats sense la necessitat de fer-les, així podreu veure l'estructura i si algú s'anima les pot fer. Però, si estiguesim en una classe, l'ho ideal seria organitzar-ho perquè es fessin totes les activitats.

Per concloure, m'agradaria dir que aquesta aplicació l'he trobat molt interessant i molt pràctica. Sens dubte estaria bé tenir-la present en un futur, ja que facilita l'aprenentatge fent-lo més "entretingut", ja que es pot aprendre a partir de puzzles, relacions de conceptes, completar frases, ordenació de paraules... Però, l'aspecte més important és el d'aprendre tots plegats, ja que les activitats poden penjarse a la xarxa, on tots els diferents centres tenen accés, aspecte que fa que puguem aprendre tots plegats.
A demés, com alumne d'ESO vaig gaudir d'aquesta aplicació a l'hora d'informàtica en la qual feiem servir al programa per fer activitats relacionades amb la Tecnologia. Ara, també he pogut gaudir-la, però des d'un altre punt de vista.

Durant aquesta classe també vam observar i "jugar" amb jocs on la seva finalitat és la d'imaginar, crear i explorar:

• Crayon Physics
• ArtRage
• WinLogo

A través d'aquests programes aprenem aspectes de física, colors, etc. d'una manera molt divertida i fascinant.

Conferència Anna Pérez

Aquesta entrada em serveix per reflexionar sobre el per què dels blocs, aquesta reflexió ve donada a partir de la conferència de l'Anna Pérez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna el 12/11/2008, el tema que es tractà fou l'us dels blocs a l'escola.
A través del Power Point sobre la Blocosfera i a partir de la conferència he pogut destacar les següents idees.
La societat evoluciona, per tant, trobem neologismes com poden ser blocs, blocaire, post, etc. paraules que són molt noves i molta gent no les coneix. També trobem una gran evolució en xarxa, com es pot veure en la imatge de la web 1.0 i la web 2.0. En aquests moments gairebé qualsevol persona crea continguts degut al fet que les eines s'han fet molt fàcils perquè això es pugui fer possible. El fet de crear implica que una altre persona ho llegeixi fet que proporciona la creació de coneixements entre tots.
Eines que permeten crear continguts i compartir-lo, aquesta és la idea de web 2.0.
Internet és molt diferent de fa deu anys, és multimedia i audiovisual, això ha permés que augmenti molt la interactivitat. Per tant, hem passat de ser espectadors a ser participants, això s'ha de tenir present com a mestres, els nostres alumnes poden crear continguts. Una eina que facilita la creació de continguts és el bloc. Els blocs ens permeten fer xarxa, a partir de les nostres entrades podem rebre posts que ens permeten millorar o complementar les nostres entrades a través de la col·laboració d'altres persones (posts).
Hem de tenir present que els alumnes són del segle XXI, la gran majoria estan molt actualitzats això va fer plantejar les següents qüestions:

• Preparem els alumnes per la societat que els toca viure?
• Continuem fent recerca d'informació en una sola font quan hi ha milers a l'abast?
• Donem un sentit útil i didàctic a Youtube's messengers i metroflogs?
• Continuem veient l'escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món?
• Aprofitem les noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació?
• Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?

Aquestes preguntes m'han fet reflexionar força, ja que actualment tenim a l'abast molts recursos, però això no és suficient. Em refereixo a què cal i és necessari ensenyar a utilitzar les eines i fer entendre els alumnes que són eines. L'Anna Pérez ens ho deixa molt clar amb l'exemple de la Viquipèdia quan un professor els fa buscar i després es queixa de què s'han copiat. Hem d'ensenyar a utilitzar la Viquipèdia com un recurs que ens ajuda a comprendre moltes idees. Per tant, l'alumne és el verdader protagonista i nosaltres som guies d'aquest aprenentatge.
Hi ha dos idees molt clares:

• A l'escola treballem amb alumnes del segle XXI, nens i nenes, adolescents i joves que viuen de ple en una internet multimèdia on les possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran.
• Aquests aspectes fa que moltes escoles comencin a utilitzar blocs per la seva capacitat d'afavorir les competències lingüístiques i digitals. Els blocs fan possible l'escriptura en xarxa, per tant, el poder treballar de forma cooperativa.

Amb aquesta conferència he pogut entendre una mica més la idea de bloc, ja que el començament de utilitzar-la no estava molt satisfet i no l'hi trobava gaire utilitat, amb el treball dia a dia i a través de les idees d'aquesta conferència puc afirmar que el bloc és una eina imprescindible per poder fer xarxa i així afavorir el treball cooperatiu de classe, a part com alumne puc dir que serveix per organitzar-te i et permet dedicar una estona a reflexionar sobre els temes tractats.
Per acabar, us deixo l'enllaç al bloc de l'Anna Pérez: Bitàcola deMestraTic, un bloc molt interessant al qual sempre va bé donar-li una ullada perquè té idees molt interessants.

Actualitat Educativa IV

Després d'una petita parada hem représ l'activitat, aquesta setmana duta a terme per: Marc Ariño, Juan Antonio León i Irene Ruiz. Suposo que per falta de temps no vam poder fer un repàs a l'actualitat educativa, així que vam centrar-nos en la notícia que ens van portar: Detenido un menor por dar un puñetazo al director de su instituto.

Un cop llegida, la notícia, ens van plantejar unes preguntes de les quals va sorgir un debat molt interessants; a l'hora ens van argumentar les seves idees. Les preguntes eren les següents:

• Què creieu que ha succeït a l'educació per arribar a aquests extrems?
• A més d'aquestes causes esmentades, quines altres creieu que poden influir en aquests comportaments?
• Quines creieu que són les solucions més adients per aquest problema?
• Heu estat testimoni d'alguna agressió per part d'alumnes a professors o a la inversa?

Per començar, crec que estem tots d'acord en el fet que aquestes situacions no poden tornar a passar, ni per part dels professors ni per part dels alumnes. El problema està en que aquestes agressions o altres "maltractes" succeeixen i trobar una solució no és gens fàcil. Un bon inici seria la bona relació família-escola, en el sentit d'anar tots a una.
A partir d'aquest aspecte comentat, el treball seria conjunt, això facilitaria l'educació del nen i es podrien trobar solucions ràpides abans que els petits problemes es tornin grans problemes. Com s'ha comentat a seminari, un problema podria ser la teoria del nen clauer, els nens que passen molt de temps sols perquè els pares treballen o per una desestructuració familiar. Això pot proporcionar una "mala" educació al nen a partir de males influències, el deteriorament de la persona a partir del consum de drogues i alcohol, una baixa autoestima causada pel clima que es viu a casa. Tots aquests aspectes estan relacionats i els tenim que tenir presents.
La idea del nen que s'educa al carrer va donar molt de si en el "debat", ja que va proporcionar diverses opinions. Jo crec que cadascú és com és, però influeix molt amb qui et juntes. Si a sobre de petit no t'han dit no estan els límits i no t'han ensenyat uns valors és molt probable que tingui conductes no gaire apropiades; està clar que no serà en tots els casos, però sí en la gran majoria.
Com he comentat, una solució és anar tots a una tant societat-família-escola, mai s'ha d'oblidar que el centra de l'educació és el nen, ell és el que experimenta amb el món. Per tant, no podem permetre que aquest camí el fagi sol.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Aquesta entrada principalment va dirigida a les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Com tots sabem són imprescindibles tant pels nens com per als mestres i com no, també per nosaltres, els estudiants. Per això hem d'aprendre a utilitzar-les ja que ens ajudaren a gestionar millor la informació i comunicar-nos amb els docents i amb els altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interaccions en coneixement. Com es veu a la imatge les TIC tenen que ser com les llavors que esdevindren arbres, ja que a partir de les TIC amb esforç i treball obtindrem grans fuits. Aquí podeu veure el bloc de Gestió i TIC per si teniu més dubtes i l'explicació és més exhaustiva.
Sempre que parlem de coneixement mai no podem assolir-lo i quedar-nos satisfets, ja que sempre ens tenim que anar actualitzant i aprenent nous mètodes que ens ajudaren.
Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Destacaré dos:

• UNESCO: descriu tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents.
• Normes de la ISTE: publica dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants.

Per treballar a classe aquests aspectes, comentats prèviament, per files vam treballar algun aspecte de l'Educació Secundària, les normes de la ISTE, que és el que em va tocar, i la UNESCO.
He volgut destacar el punt: Faciliten i inspiren l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
Els docents utilitzen el seu coneixement sobre temes d'una assignatura, sobre l'ensenyament, l'apranantatge i sobre les TIC, per facilitar experiències que millorin l'aprenentatge, la creativitat i la innovació dels estudiants, tant en ambients pressencials com virtuals. Em centraré en el subapartat que diu: "Promueven, apoyan y modelan tanto el pensamiento creativo e innovador como la inventiva". A partir de pintures podem promoure aquestes capacitats. Amb les eines que em vist i practicat a l'assignatura, crec que podríem promoure el pensament creatiu a partir d'activitats com ara exercicis possats en comú a partir de blocs, on cada alumne pot fer la seva pròpia reflexió. Si són més petits, podem utilitzar programes auditius per desenvolupar les seves capacitats i sempre es pot acompanyar una explicació amb ajuda digital, a partir de les pissarres digitals per exemple. Durant aquesta setmana en les visites a escoles he tingut la sort de poder veure la utilització d'aquestes pissares en aules i em semblen molt útils, i els nens les utilitzen de manera molt profitossa. També un tema a tenir en compte, són els ordinadors a les aules amb els llibres digitals, he pogut observar que encara no està el tema molt adequat ja que fallen moltes connexions, però els nens comenten les seves experiències de manera positiva. Som conscients que els nens són molt creatius llavors em d'aprofitar aquest fet per fer activitats a l'aula a partir d'imatges, experiències, cançons, etc. Trobem moltes eines molt útils, per ajudar al nen a promoure el pensament creatiu i innovador.

Cosmocaixa

Per acabar la setmana, teniem que triar un centre o una entitat d'interès públic que disposi de serveis educatius i informar-nos de l'oferta que es fa a les escoles o a l'educació en general. La meva tria va ser el Cosmocaixa, ja que disposa de serveis educatius i és una visita molt interessant a fer amb les escoles.
A la visita vaig anar amb l'Edu Muñoz i la Sandra Castelnuovo. Un cop allà no ens van informar gaire, ja que ens digueren que tota la informació la podiem trobar a la pàgina web del Cosmocaixa i que l'entrada era gratuïta. Per tant, vam entrar i gaudir de la majoria d'activitats proposades. Us deixo l'enllaç a la pàgina web del Cosmocaixa.

A continuació podeu observar un vídeo on ens explica què trobem.



Tot i que en el vídeo està molt ben explicat faré quatre ratlles dels principals espais que hi ha:

Mur geològic, cada tall il·lustra una estructura geològica i va acompanyat d'un experiment que mostra els processos geològics que l'han originat.



Bosc inundat, rèplica exacta d'un tros de bosc inundat de la selva amazònica brasilera. Es pot explorar la part inundada i la relació amb la terra ferma.

Sala de la Matèria, es tracta d'una exposició permanent en la qual experimentes, peces reals i et propossen un viatge per l'evolució de la matèria.



Planetari, ofereix una immersió total en els ambients astronòmics més realistes on es podra observar l'Univers des de diferents perspectives i en diverses époques.


Plaça de la Ciència, oberta per a tothom on es pot experimentar amb grans moduls de ciència en un entorn natural, trobem activitats molt interessants.




Click i Flash, sala pels més menuts on podren fer grans descobriments i observacions de fènomens. L'objectiu és despertar la curiositat per la ciència a partir de jocs.



Planetari Bombolla, planetari a la mida dels nens petits entre 3 i 8 anys perquè gaudeixin del firmament i els desperti la curiositat.





Toca toca!, experimenta el contacte directe amb els animals i les plantes de diferents hàbitats del planeta.




Abracadabra, exposició temporal centrada en les percepcions del cervell a través dels sentits. És molt maca i molt interessant de veure.







Nombres de bona família, exposició dirigida als nombres i la seva importància des del començament fins ara a l'era digital.




La gran majoria d'activitats que es duen a terme les vaig poder veure i experimentar, però moltes a causa de la gran quantitat de nens que hi havia no em va ser posible. D'altres s'ha de demanar una cita per poder accedir-hi com seria en el cas de les escoles, per tal de fer experiments molt interessants. Tot i així, m'ho vaig pasar millor que els nens.
Personalment, opino que és una visita lúdica molt interessant ja que se n'aprén moltíssim!

Sant Roc

La visita del dimecres, seguint el pla establert durant la setmana d'activitats extraordinàries, van ser al Casal de Sant Roc, Casal d' Infants del Raval o a "La Masia" del FCB, en el meu cas al Casal de Sant Roc, més concretament a l'Ateneu Sant Roc com es pot veure en la imatge.
Sant Roc és un barri de Badalona, el qual comença a créixer a partir de 1962. Va ser ocupat, principalment, per gent vinguda d'altres zones marginals de Barcelona. Aquest creixement es produeix de manera descontrolada i sense cap planificació, aixó proporciona greus problemes urbanístics i d'infraestructures, a part de la difícil integració dels nouvinguts.
Sant Roc és un barri construït per iniciativa pública, principalment per acollir els damnificats per les riuades de 1962 i compensar les expropiacions que es van fer per construir l'autopista que divideix Badalona en dos.
Al principi, les vivendes són de baixa qualitat i moltes es sobreocupen, quasi la meitat dels veïns són de fora de Catalunya i té un alt percentatge de persones d'ètnia gitana.
La falta d'equipaments mínims i serveis va motivar l'aparició i creació del Centre Social Cultural Sant Roc, creat l'any 1969. Per manca d'entesa amb la directiva del Centre Social, l'any 1987 es va decidir formar una entitat autònoma anomenada Ateneu Popular Sant Roc, la qual promou activitats relacionades amb la cultura, l'esport, el temps lliure, la sanitat, l'educació, el pacifisme, l'ecologia, el medi ambient,etc.
L'any 2005 l'Ateneu Popular Sant Roc havia crescut molt, havia i hi ha molts projectes per dur a terme, és per això que va esdevenir la Fundació Ateneu Sant Roc, la qual segueix al costat dels veïns i treballa per la cohesió social, fomentant la participació, sobretot en col·lectius en risc d'exclusió social.
Aquesta ha estat una petita explicació sobre el barri que ens van fer a la visita i que he pogut enriquir amb informació extreta de la pàgina web de la Fundació Ateneu Sant Roc.
La Fundació Ateneu Sant Roc funciona per assemblea, però la grandessa ve donada per la gran quantitat de voluntaris que trobem (408) on cadascú fa possible en la mesura que pot les seves tasques. La finalitat de la fundació es promoure diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats als infants, joves i adults, incidint com he comentat anteriorment, en els col·lectius en risc social.
A continuació mencionaré alguns projectes que es duen a terme:

• Esplai Borinot: dirigit a nens de 5 a 13 anys, amb la finalitat de treballar per un model de societat no descriminadora, fonamentada en la solideritat, la justícia i el respecte de les persones a partir d'activitats com ara jocs cooperatius, expressió, teatre, ludoteques...

• Grup de Dones: dirigit a dones d'edats compreses entre els 50 i 80 anys. Té com a objectiu potenciar la participació de les dones en activitats culturals, formatives i de lleure i la igualtat de drets entre homes i dones; a partir d'activitats com ara tallers culturals, xerrades, festes...

• Grup Laila: dirigit a partir de dones de 18 anys de diferents cultures i procedències. L'objectiu és facilitar l'aprenentatge de les llengües catalana i castellana com a element integrador a partir d'activitats com tallers de costura, classes de llengua, introducció a la informàtica, coneixement de l'entorn...

No els he mencionat tots perquè són molts, ademés aquests els trobo molt interessant inclús vam tenir la oportunitat de veure on els duen a terme. Podriem dir que aquests esplais són importantíssims pels nens ja que com es pot veure en la imatge s'ho passan genial en aquest cas són un grup de noies que estan participant en una obra de teatre, realment ajuda molt a nens a integrar-se i poder aprendre.
També vam poder donar una volta pel barri i poder veure les instal·lacions on es duen a terme totes aquestes activitats. Amb els coneixements obtinguts i la petita visita he pogut fer una petita reflexió personal.
Tot i que el barri té "mala fama" hem pogut comprovar que actualment, les coses estan canviant. Trobem unes instal·lacions bastant bones comparades a les de fa uns anys; hi ha ambulatori, mercat, biblioteca, centres civics, residència de malalts físics i pròximament psíquics, moltes esglésies, donat el fet que trobem molta gent d'ètnies diferents, entre d'altres instal·lacions. Aquests fets han sigut possibles gràcies a la influència que exerceix l'entorn cultural i social i sobretot el treball col·laboratiu de totes les institucions. Aquesta visita m'ha ajudat a veure que per exemple una ludoteca no és del centre sinó que és del territori.
Com tots sabem l'entorn cultural i social també té una gran influència sobre l'escola; en barris com aquests es veu més reflexat. El fet que hi hagi a les aules alumnes de diferents cultures i de diferents àmbits socials no ha de ser un impediment, ja que com tots sabem l'escola no va per lliure sinó que necessita la col·laboració de les famílies i la societat. A part, com he pogut observar, és enriquidor pels nens el fet d'estar amb gent "diferent" a ells. L'entorn en general afecta el nen i això després es veu reflexat a l'escola.
Un paper important és el de les xarxes educatives, ja que ajuden a la integració dels alumnes a les aules i facilita el treball en grup, l'accés a la informació, etc. Ademés facilita el possar en comú informació de diferents institucions, per tal d'anar tots a un camí, que és el de millorar.
Sobretot amb aquesta visita he pogut viure d'aprop i escoltar experiències que ens fan veure el món d'una altre manera; ja que no tots els nens són perfectes, trobem molta diversitat i sempre hem d'aconseguir motivar-los, ja que és molt importatnt pel seu apranentge i és possible com ens han mostrat, a partir d'activitats conjuntes, teatre, jocs...
Per acabar m'agradaria dir que la visita m'ha ajudat molt a comprendre aspectes d'entorn, ja que jo visc aprop d'un barri semblant al de Sant Roc i sé que les coses no són gens fàcils. Per tant, resalto la idea que he comentat. Tots som una pinya, en el sentit que tots anem a una que és la de millorar i aconseguir la integració de col·lectius més margintas.

Conferència al Cibernàrium

Vam assistir a la confererència sobre la web 2.0 i l'educació al Cibernàrium a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.
Per possar-nos en situació, cal explicar una mica què és el Cibernàrium i en què consisteix. En general, podríem dir que és un espai per formarte i créixer amb Internet.
A continuació mencionarè les idees bàsiques:
- És un centre d'alfabetització i capacitació digital.
- Formació i divulgació de les noves tecnologies (Internet).
- Desenvolupament personal i professional dels ciutadans.
- Forma part de la xarxa de Bon activa.
- 3 línies d'activitats:

1. Inicia't en Internet
2. Creix amb Internet
3. Itineraris de formació

Aquí us deixo l'enllaç per si algú està interessat en saber més en què consisteix o quines activitats ens ofereixen: web del Cibernàrium

Un cop feta la petita explicació sobre el Cibernàrium és hora que començem a parlar sobre el tema principal de la conferència, la comunicació i educació en la web 2.0.
Si fem un repàs a la història, ens adonem de la importància de la comunicaó. El que hem de tenir present és com evoluciona la manera de comunicar-nos, cada cop es busca ser més ràpid i més fàcil; si comparem les possibilitats que tenien els nostres pares amb les que tenim ara mateix nosaltres, podem observar que les coses han canviat molt i per això hem d'estar en un continu aprenentatge.
He penjat aquest vídeo que ens van passar a la conferència que em sembla molt interessant.



Personalment, opino que és un vídeo fantàstic per resumir com està evolucionant de ràpid el món. Com ens diuen evoluciona exponencialment i crec que la majoria de gent no és conscient d'aquest fet.

També vam fer un repàs del coneixement que teníem de molts dels programes que trobem en la web, a partir d'un test, el resultat va ser nefast, ja que ningú coneixia més del 50%. Això és una llàstima perquè són aplicacions que ens poden ser de gran utilitat i són totalment gratuits. Ens van comentar uns quants:

• VozMe: que ens permet convertir un text que prèviament hem introduit a mp3 per tal de poder-lo escoltar.
• Aprobbo: és una eina que ens permet comprobar si els treballs són "corta i pega".
• iGoogle: és un servei de Google que ens facilita seleccionar temes i personalitzar-lo a la nostra manera.

Vam comentar més programes però d'aquests ens van fer una petita demostració.

Per acabar, m'agradaria parlar sobre la Web 2.0, la web de la gent. El terme va ser utilitzat per referir-se a la segona generació de la història en tecnologia web el qual fomenta la col·laboració i l'intercanvi àgil i eficaç d'informació entre els usuaris de la red social.

Aquí podeu veure un mapa conceptual sobre la web 2.0, com no es veu gaire bé us deixo l'enllaç: mapa conceptual web 2.0, aquí us el podreu descargar.

Per últim comentar, que Internet democratitza el dret a la informació i es pot buscar de tot, aixó és cert però, amb l'arribada de la Web 2.0, molta gent té accés i per tant s'ha d'anar amb compte amb les mentires que podem trobar. Per tant, podem afirmar que tant la bona notícia com la dolenta és que amb Internet tots podem informar.
Per acabar la conferència es va fer un petit debat on es van tractar temes com ara la tecnologia a les aules, o el fet de com serà en un futur la figura del mestra. Temes que ens van fer reflexionar a tots, ja que si la tecnologia avança tant ràpid, en un futur caldrà mestres a les aules o es farà tot per Internet? Personalment, opinio que la figura del mestra es imprescindible pel nen, Internet a de ser un suport cada cop més gran que nosaltres hem d'ensenyar a utilitzar.