L'altre dia una amiga em va ensenyar un video força interessant que tracta l'autoestima dels infants, però que podria ser aplicable a totes les persones. El que més em va sorprendre és que ho relaciona amb fitxes de pòquer (pokerchips), personalment, m'agrada força aquest joc i em va cridar l'atenció, atès que compara una persona amb molta autoestima amb un jugador que té moltíssimes fitxes, en canvi el que en té poca resulta tenir poques fitxes.
Explicat així pot semblar una tonteria, però no ho és pas, ja que quan jugues a pòquer si tens moltes pokerchips et pots permetre el luxe de fallar en més jugades que no pas si en tens poques, llavors hauràs de ser arriesgat, jugar-t'ho tot, seria el cas dels joves que no els importa juntar-se amb gent conflictiva, la que es deixa guiar; o pots ser conservardor, esperar el moment per jugar, són aquells nens que no contesten per por, prefereixen no sortir a fi de no perdre les poques fitxes que tenen.
Per tant, com aconseguim que un nen tingui moltes, moltíssimes fitxes?
El primer pas seria reforçar-lo positivament en allò que està fent bé i animar-lo en allò que no li surt tan bé, en tots aquests comentaris de suport estem entregant moltes pokerchips a l'infant, en canvi, cada cop que s'equivoca, que se'l culpa, li estem treient fitxes.
No ens cal saber si un nen té moltes fitxes o no, el nostre objectiu com a mestres és aconseguir que cada nen se'n vagi a dormir amb més pokerchips de les que s'ha despertat.
Com en totes les coses aquest video és una mica extremista, però crec que transmet una idea de fons molt bona i no és altre que la de confiar en els infants, entendre que molts cops els culpem sense necessitat, però, això no significa que si en algun moment se li ha de treure fitxes perquè realment cal donar-li un toc d'atenció es faci, com sempre hem d'intentar trobar l'equilibri. En conclusió, hem d'intentar donar-li el màxim de pokerchips possible i treure-li el mínim.
