Connectivisme

Per poder parlar sobre aquest tema tan ampli he observat dos videos molt interessants. El primer, titulat "Connectivisim" dura 5 minutets i vindria a explicar de manera molt clara i visual la importància d'aquest nou concepte que és el connectivisme a través de la vida d'un estudiant de Psicologia. Després per aprofundir en el tema, observar els orígens i veure exemples aplicables observem la presentació realitzada per la Red Virtual de Tutors del Ministeri d'Educació de Colombia, "El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente".

Després de fer un repàs a la història ens hauríem de centrar en dos dates molt importants:

• 1940 -> creació dels primers ordinadors.
• 1990-> creació d'Internet.

A més a més hem de tenir present un canvi en l'evolució d'entendre el cervell. Actualment, l'entenem com una gran xarxa de connexions entre neurones, axons, dendrites, sinopsis... Barabási, aporta la idea de xarxes lliures d'escala, fet que ens permet explicar molts fenòmens de moltes parts del món. Per tant, podríem comparar la idea de Barabási amb la de cervell, aquesta comparació serà el nostre punt de partida per entendre el connectivisme.

Llavors ens preguntem: ¿Què significa "aprendre en xarxa"?

Hem d'analitzar tres aspectes sobre el connectivisme:

• L'aprenentatge és: caòtic, no està ordenat; continu, és un procés de desenvolupament, aprenem des de que naixem fins que morim; co-creacional, tots som aprenents, és a dir, tots podem aportar; complexe, si es fa una nova connexió implica a tota la xarxa; especialització connectada, bàsic tenir molts experts connectats; incert, es necessita tol·lerància.

La neurociència és la ciència base de l'aprenentatge. Construïm els coneixement unint conceptes, creant mapes interns. Per poder fer això, les connexions crean significat, per tant, en la connexió hi ha informació (com en el cas d'un mapa conceptual). També és molt important el fet de reconèixer patrons que ens serveixin de guia. No hem d'oblidar que estem connectats amb els altres i amb la informació, les eines 2.0 ens permeten fer connexions que abans no eren factibles.

APRENDRE = Crear Xarxes + Navegar per Xarxes

• L'epistemologia que hi ha darrera ens ofereix quatre característiques de com s'enten el coneixement:

1. diversitat, n'hi ha de tot tipus, això és positiu, però ens ha de fer anar amb compte, per tant, hem de ser selectius.
2. autonomía, cada aprenent aporta a partir de la seva pròpia decissió o el punt de vista d'una altra persona.
3. interactivitat, ens facilita la relació amb altres persones.
4. apertura, ens obre moltes portes.

• La pedagogia emprada, per una banda, facilita que l'aprenent formi part d'un ambient autèntic, observi i faci pràctiques exitoses, s'involucri en converses sobre la pràctica, s'auto-reguli, per l'altre banda, permet que el mestre treballi transparentment, s'involucri en una comunitat, sigui obertament reflexiu, fomenti un sistema en el que passin connexions amb facilitat, validi la qualitat de les connexions i fomenti en l'aprenentatge d'habilitats per continuar la pròpia construcció.

Per tant, amb el connectivisme volem modelar els aprenents amb el comportament i els valors en l'ús de la tecnologia. Hem de potenciar l'autonomia de l'alumne, per tant, fora de l'aula hi ha moltes situacions d'aprenentatge. A través d'Internet ens podem subscriure, preguntar, seguir experts sobre un tema concret que ens interessa. Després de tot això, molta gent es qüestionarà la necessitat d'un professor. Però, no hem d'oblidar que la seva funció és la de guiar, ajudar, resoldre possibles dubtes, entre d'altres. Per tant, en tot moment el vertader protagonista és l'aprenent, ell és el que s'ha d'involucrar, el professor estarà al seu costat i l'ajudarà en tot allò que necessiti. Tampoc podem oblidar que el mestre és un punt de referència, un model. Per aquest motiu m'agradaria acabar amb aquestes paraules de Gandhi: "Has de ser el canvi que vols veure en el món...".