Elogi de la feblesa

A diferència de l'altre treball, en aquest no hem pogut comentar-lo a fons. Només vam fer quatre pinzallades molt ràpides. Tot i així, m'agradaria fer una petita explicació sobre l'ho interessant que és el llibre Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien.
A partir del diàleg amb Socràtes, Alexandre Jollien ens fa sentir a la nostre pròpia pell, les dificultats de la seva vida.
Com en el treball plantejat a seminari m'agradaria parlar dels conceptes bàsics:

• Normalitat
• Amistat
• Filosofia

El concepte de normalitat és fonamental, ja que Alexandre Jollien com qualsevol persona és normal, però com es pot veure i ell sap és diferent a la resta. Per sort, en major o menor grau, tots som diferents, sinó tot seria molt monòton. Durant tot el llibre podem observar que ell és anormal "allò que s'allunya del que es considera una conducta acceptable" com ens defineix el propi Alexandre Jollien, però aquest fet no l'ha de marcar, ja que la seva normalitat dependrà del com el tractaem, atès que la nostra conducta afectarà al seu propi ser.
L'amistat és una paraula molt gran i amb un significat molt important, ja que com es sol dir qui té un amic té un tresor. Aquest aspecte Alexandre Jollien el té molt present, això fa que l'amistat jugui un paper importantíssim en el dia a dia. A partir de les amistats aprèn moltes coses que vertdaders especialistes no l'han pogut ensenyat mai. Ell és una persona que té molts problemes per expressar-se o fins i tot per aprendre apunts, per això ha necessitat i necessita l'ajuda de persones, d'amics, ell és conscient i per això els hi torna el favor amb la seva alegria, amb els seus coneixements, amb la seva amistat.
El concepte que més m'ha costat entendre ha sigut, sens dubte, el de la Filosofia. Segurament aquesta dificultat bé donada perquè jo mai m'he recolsat en ella, però la podria comparar amb el que significa el futbol per a mi. La filosofia l'ha ajudat a comprendre i entendre tot. Amb aquestes paraules d'Alexandre Jollien entenem molt bé que significa per a ell la filosofia.

"La filosofia -entesa com a lluita contra els clixés, les carrincloneries- m'ha ajudat molt a oposar la raó a tot aquest feix de prejudicis i de sentiments negatius, a lluitar contra la irracionalitat, la por, la crueltat. L'enemic a combatre després de la meva estada al centre va ser la manca de confiança que jo tenia en mi mateix i la incomprensió. No solament necessitava acceptar i assumir la meva anormalitat! Mai seria del tot com els altres, mai no seria normal. Em calia també trobar la força per comprendre l'incomprensible, per perdonar, l'imperdonable, i a la vegada, si és possible, fer-ho amb alegria".

Amb aquests conceptes podem observar la importància que té la mirada de l'altre, per tant com a futurs mestres hem de tenir present aquests aspectes. En un futur poem tenir alumnes que no es sentin normals, que no tinguin amics, que necessitin d'algú que els faci de guies. Estem en una societat on tot canvia on tot evoluciona i com a futurs -i bons- mestres hem de tenir present que cada alumne és diferent i que cada alumne a casa seva té una vida, i nosaltres com a mestres formarem part de la seva vida, això és una gran responsabilitat, però a l'hora una experiència molt bunica.

M'agradaria resaltar els conceptes més importants vists a la conferència d'Alexandre Jollien:

• Importància a la cultura, motivació; cal conéixer els objectius pels que lluitem
• Exigència a cada alumne al millor que té, l'esforç pot salvar vides. És dolent exigir massa, però també exigir poc.
• El mestre no simplement transmet coneixements, és una persona.
• Davant les dificultats d'aprenentatge és clau la motivació de continuar lluitant.
• Responsabilitat enorme del mestre
• Importància a la relació a la família, confiança absoluta.

Va ser una conferència molt interessant que he volgut reflexar amb aquestes idees, ja que Alexandre Jollien ha de ser un exemple per tots nosaltres, personalment, jo he aprés moltíssim.