dimecres, 30 de desembre de 2009

FI del Bloc!

Com bé diu el títol de l'última entrada, avui es tanca el bloc. Així que aquesta entrada va referida al bloc, com una petita reflexió sobre el què m'ha aportat.
Ja he comentat en alguna entrada anterior que en un principi no trobava gaire utilitat al bloc, però de mica en mica vaig adonar-me que l'estoneta -en alguns casos, una bona estona- que he dedicat al bloc, no ha sigut temps perdut, sinó que m'ha ajudat a organitzar idees, però sobretot m'ha obligat a fer un esforç i repassar el vist a classe. A part, és una eina molt útil per comunicar-te i poder complementar informació de les diferents assignatures. En conclusió, que és una eina molt útil que tindré present des de ja com alumne i en un futur, si tot va bé, com a mestre.

Tanquem Seminari


L'últim dia de seminari va ser festiu on tots vam llegir, riure, jugar, cantar, menjar...
Però m'agradaria mencionar el bon grup que s'ha creat, que tot i canviar de seminari ens seguirem veient per classe, però no serà el mateix... Així que espero que el pròxim seminari sigui igual o millor que aquest.
Aquesta entrada és una petita reflexió sobre les hores de seminari, on tots hem aprés moltíssim. Hem pogut parlar, debatre, discutir, etc. Tot en un bon clima que és com s'aconsegueixen les coses. Per tant, els meus propis objectius s'han complert a la perfecció i espero que els de tots vosaltres també.
Espero que gaudiu de les festes i estudieu molt!
Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Procés de composició escrita

Amb les meves paraules explicaré el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.


Com es pot veure en l'esquema és molt important tenir uns coneixements previs sobre el tema i l'escriptura, a partir d'aquí és fonamental una bona organització a partir de la formulació d'objectius. Un cop hem fet aquest pas podem començar a redactar. El text que es va produint cal revisar-lo; l'hem de llegir els cops que faci falta i si cal refer-lo un, dos, o mil cops, es refà.
A tots des de petits ens han fet escriure redaccions, opinions, valoracions, però pot ser mai ningú s'ha parat a donar-li importància a com ho elaboràvem. Només es limitaven a corregir faltes ortogràfiques, però no es paràven a vigilar el procés. Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tenir present tots aquests aspectes i treballar-los a classe.

Habilitats de la llengua

Llegir, parlar, escoltar, escriure són les quatre habilitats de la llengua que s'han de dominar per comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
- Si ets emissor, escriure i parlar.
- Si ets receptor, llegir i escoltar.
  • Llegir: és el procés a través del qual es comprén un text escrit.
LLEGIR=COMPRENDRE, això implica:
  1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text. El significat que un escrit té pel qui el llegeix no és una replica del significat de l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependrà del text.
  2. llegir és aconseguir l'objectiu (sempre llegim per algun motiu o finalitat). L'objectiu sempre guia la lectura.
  3. llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements prèvis en funció del que l'hi aporta el text.
  4. llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, el context) continu. Qui llegeix formula una hipòtesi, sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Conforme es va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.
  • Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
  • Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, en correcció i adequació, a la situació comunicativa.
  • Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana:
  1. un paper actiu i participatiu.
  2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
  3. ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
  4. un bon oient sap descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
  5. sap d'escubrir les idees principals del missatge
  6. sap reaccionar al missatge i parlar quan acava l'orador.
Aquestes quatre habilitats són bàsiques i des de sempre les "utilitzem", però caldria de ben petits ensenyar a llegir bé, escriure bé, parlar bé i escoltar bé. Perquè com hem pogut observar no és tant fàcil com sembla.

La Competència Comunicativa

Com vam veure en els articles treballats a classe sobre el fet comunicatiu, utilitzar una llengua implica mot més que fer-la servir, és a dir, es necessita tota una sèrie d'habilitats per orientar sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
A primera instància podríem definir competència comunicativa com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització. Exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (serveixen per a l'intercanvi comunicatiu) com en els sistemes secundaris (es produeixen en esferes de més elaboració cultural).

Què és competència comunicativa?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

La competència comunicativa té els següents components:
  • Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
  • Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.
  • Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
  • Competència estratègica: habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal.
Al passar al bloc el resum que vaig fer sobre els apunts de competència comunicativa, he refrescat la memòria i m'he adonat de la importància que té. Com a futurs mestres hem d'adquirir unes bones competències comunicatives per poder ajudar al dia de demà als nostres alumnes. Ja que no resulta gens fàcil adequar-se segons el context social o cultural.

El fet comunicatiu

Les següents entrades són entrades que hauria d'hagué fet fa ja un temps, però que no vaig fer. Però com es sol dir, més val tard que mai. Per tal de recordar quines em faltaven he mirat el bloc de l'Elisabeth Torras.

Aquesta entrada fa referència els articles treballats els primers dies de classe sobre el fet comunicatiu. Per treballar-ho ens vam posar per grups de cinc persones més o menys i vam fer una síntesis dels diferents articles.
El grup format pel Marc, el Sergi, l'Edu, en David i jo vam treballar el capítol "Gramàtiques del Silenci" del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

Aquí us deixo l'enllaç sobre la síntesis que vam fer.

Cal recordar que es van treballar altres capítols com són:
  • Escoltar i Sentir del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
  • Fer silenci del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
  • Aprendre i créixer del llibre Educació, vida quotidiana (2003) de l'Eulàlia Bosch.
  • Un fragment de El regal de la comunicació (2003) de Sebastià Serrano.
  • Una imatge val més que mil paraules del llibre Una imatge no val més que mil paraules (2001) de Jesús Tuson.
  • Un tramvia anomenat text del llibre Un tramvia anomenat text (1998) de Víctor Pagès.

IV Metàfores

Les metàfores ens expliquen com es pot ensenyar o com es pot aprendre a través del paper que té l'ordinador. Llavors destaquem els quatre models següents:
  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
Com bé es diu al bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador pot interactuar amb l'alumne: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'0rdinador avalua; a continuació, l'ordinador inicia un nou cicle. D'aquesta manera es poden crear activitats on l'ordinador avalua l'alumne, llavors l'alumne és conscient de les seves necessitats i ell mateix podrà millorar-les a partir d'altres activitats. D'aquesta manera cada alumne té activitats a mides que l'ajudaren a millorar. Un exemple d'aquest tipus de programa el trobem en el JClic.
  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas el mestre queda en un segon pla, atès que és l'alumne qui "ensenya", dóna instruccions a l'ordinador perquè les faci. Tenint present això com diu el bloc de l'assignatura podem definir el concepte de micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu.
Un programa a tenir present seria el Logo, on el nen guia a la tortuga i pot plantejar estratègies de resolució de problemes.
Llavors el mestra seria un guia on seguiria el procés de treball del nen i l'hi plentajeria preguntes perquè pugués reflexionar.
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Seria un aprenentatge semblant el creat pels micromons, però d'una forma més acotada, ja que l'usuari pot manipular peràmetres, però no afegir-ne de nous. Per tant el grau de llibertat és més limitat. Un exemple de simulació és el del programa Crayon Physics vist a classe. A continuació podeu veure un video que he vist en el bloc de l'assignatura.


Com es pot veure en el video l'usuari pot dibuixar objectes que seguiren el moviment natural de la gravetat.
  • La metàfora de la caixa d' eines: l'ordinador com a eina
Com es comenta el bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador té que ser una eina que ens proporcioni situacions d'aprenentatge, activitats autèntiques relacionades amb les seves experiències i les seves preocupacions. Però no deixa de ser una eina, l'ordinador no ha de substituir els pinzells o el llapis, però els editors gràfics ens poden proporcionar i oferir noves possibilitats. Per tant s'ha d'ensenyar a utilitzar l'ordinadro pequè si l'aconseguim utilitzar bé és una eina molt potent i útil.
Com he vist en el bloc de l'assignatura, jo també us deixó l'enllaç a l'argumentació que fa en Jordi Vivancos en el seu bloc De les TIC a les TAC, ja que ell no considera l'ordinador com una simple eina.

Per acabar, m'agradaria dir que aquestes quatre metàfores les hem de tenir presents sempre, des de ja, com a futurs mestres que serem.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Debats

Ja farà unes quantes setmanes que vaig fer una entrada explicant els aspectes organitzatius, així que amb aquesta entrada volia fer una valoració dels debats en general.
Per això, cal tenir en compte els següents aspectes:
  • Aspectes discursius
En general tots s'han ajustat al tema que tractaven, tot i que per fer-ho en alguns casos s'han repetit algunes idees o arguments.
M'he fixat que en tots s'hi han exposat contraarguments, aquest aspecte demostra que tots els grups vam preparar molt bé els diferents debats.
L'estructuració dels arguments estava força ajustat a les diferents parts del debat.
Personalment, opino que l'utilització de cites, exemples i/o proves documentals facilita la comprensió del que un està dient i d'aquesta manera és molt més fàcil expressar-se; aquests recursos han estat utilitzat en tots els debats, ja hagi estat en major o menor èxit.

  • Aspectes D'oratòria
La gran majoria ha utilitzat un registre adequat, si més no, els que no l'han utilitzat es notava que feien un esforç per adequar-se al registre que tocava.
Cada persona té unes capacitats d'oratòria diferents, es notava que hi havia gent molt preparada i els quedava molt natural, en canvi d'altres ens feien patir des de fora. Però, com ja he comentat, es notava en cada torn un esforç per ser clars, utilitzar un llenguatge no-verbal coherent, una bona pronúncia, velocitat, pauses, entonació i com no, una bona correcció lingüística.
Segurament un dels problemes, com es va comentar a classe, va ser el fet de portar escrit tot el que es diria, això va fer que molta gent es perdés i hagués de buscar al full per on anava, així doncs, per la pròxima, ja sabem que és molt millor portar quatre punts sobre el que es dirà que permetin retrobar-te si et perds. Aquest fet ens permetrà millorar en tots els aspectes comentats.
  • Aspectes organitzatius
La planificació crec que tots la portàvem ben preparada, però a l'hora de la veritat en alguns grups es va formar un cacau... Per no anar més lluny, en el nostre debat, quasi ens vem treure un torn extre perquè ens vam cap ficar massa en el tema.
En molts casos es notava una gran millorar de l'autocontrol de la persona, de mica en mica es nota que un comença a controlar els nervis.
Això sí, en tots els grups hi havia molt de respecta en el torns de paraula, excepte per petits detalls com el comentat anteriorment.
Un problema a destacar seria l'utilització del temps, en alguns casos es van passar molt del temps establert, en d'altres es van quedar massa curt.

En general tots els debats van estar molt interessant, i en la gran majoria no sabria dir qui hagués guanyat. El que és ben segur és que tots vam aprendre molt de temes d'actualitat molt interessants. Sobretot, m'agradaria destacar l'originalitat que es va veure en tots els debats per aconseguir apropar-se al grup de classe.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Exposició Territori: La llegenda de Sant Jordi

Com en Josep Fosalba i jo hem dedicat força temps a l'exposició de territori sobre Sant Jordi, igual que la nostre resta de companys; em sembla adeqüat fer una petita entrada el bloc explicant les exposicions en generals.
En totes les exposicions s'ha notat que hi ha hagut un treball el darrera i en la gran majoria el resultat ha estat molt satisfactori. Hem pogut observar i per tant millorar el to de veu, l'expressió, els recursos tecnológics, etc.
Tant en Josep com jo hem volgut que la nostra presentació fós molt visual, per això les nostres diapositives només eren imatges, d'aquesta manera creiem que hem pogut contactar més amb tots vosaltres i així endinsar-vos una mica més en el fantàstic dia de Sant Jordi. Tot i així, calia saber d'on provenia la llegenda per això vam fer un petit montatge amb el programa Audacity-Movie Maker. A continuació podeu observar les nostres diapositives.



A la segona diapositiva al costat de la rosa hi ha un punt, si cliqueu us portarà al montatge realitzat, el qual vam penjar a youtube.
L'exposició la vam finalitzar amb la recitació d'un poema de Josep Maria de Segarra que diu així:

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Nosaltres vam tenir aquestes idees, però la resta de parelles van tenir també idees molt originals, tots hem après molt sobre exposicions i de mica en mica anem perdent la por de parlar davant del públic.

Vam fer de totes les exposicions de la nostra franja horària una valoració individual, com ja he comentat la gran majoria van ser molt positives.

Recitació

La Recitació sens dubte va ser un dels moments on més nerviós em vaig trobar. En un principi, pensava que seria bastant més fàcil, total només era recitar un conte o un poema i passa la mala estona uns dos o tres minutets. Però, conforme s'acostava el dia et donaves compte que no era tant fàcil, que hi havia molts aspectes a tenir present:
  • Elecció del text
  • Expressió oral
  • Mirada
  • Veu
  • Postura
  • Gesticulació
  • Control dels nervis
Entre d'altres, però aquests són els fonamentals. Cal resaltar que la gran majoria ho va fer força bé. Personalment, crec que el problema no el teníem en memoritzar un conte o un poema, sinó que el problema estava o està sobretot en crontolar els nervis. Si una persona controla els nervis millora en tots els altres aspectes, tindrà una veu més clara i concissa, millorarà la seva postura, podrà gesticular i mirar amb més naturalitat...
Per tant, podríem dir que tot i passar una mala estona ha valgut la pena perquè hem aprés molt dels nostres errors i dels errors dels companys, així que si tornessim a fer l'activitat crec que ho faríem molt millor.
A continuació podeu observar la meva autoevaluació.

Lectura en veu alta

Durant totes les sessions de seminari hem pogut treballar la lectura en veu alta, aspecte molt important, molt més del que em pensava en un principi. Per tal de treballar-la, cada dia que tocava seminari, una persona ens portava un fragment d'algun llibre o bé un poema.
Un cop llegit comentàvem en grup els aspectes ha millorar, però també els aspectes que havia fet molt bé. Així he pogut entendre que per poder fer una bona lectura en veu alta cal tenir present:
  • Llegir vol dir comprendre, per tant s'ha de saber què llegim, l'hi hem de donar significat.
  • Recolllir l'atenció dels escoltants, això implica saber obrir i tancar el text.
  • Respectar les unitats de significat de què es componen les frases.
  • Canviar la velocitat durant la lectura segons convingui.
  • Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
  • Marcar amb canvis de to la informació rellevant del text.
  • Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
  • Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
  • Avançar la mirada en el text per evitar interrupcions i si cal aixecar la mirada.
  • Una bona postura del cos, si es pot està bé posar-se de peu.
En el meu cas he de fixar-me molt en la pronunciació de la ll, aspecte que crec que he millorat.
A partir de la meva pròpia experiència i la dels meus companys podria afirmar que si els nervis i la vergonya em deixen podria fer una bona lectura en veu alta.
Com a futurs mestres hem de saber llegir en veu alta a la perfecció, per tant, espero en un futur poder seguir treballant-la, ja que un sempre pot millorar.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Compartir a través de la Xarxa

Aquesta entrada fa referència a les diferents maneres de difondre els coneixements, reflexions i experiències a través de la xarxa. Abans d'explicar l'activitat realitzada comentaré els següents recursos digitals:
  • Pràctica compartida i Projectes en xarxa, es centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Per tant, mostren treballs fets a l'aula per difondre, reflexionar i facilitar experiències.
  • Webs de centres, espai que recull activitats publicades en els webs dels centres.
  • Revistes escolars, espai per a la difusió de les revistes dels centres.
  • ButlleTIC, és una publicació periòdica de la Unitat de Projectes TIC per a l'Educació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que pretén informar i orientar el professorat de l'ensenyament sobre recursos didàctics presents a la xarxa.
  • XTECRàdio, fa de la radio un mitjà de comunicació escolar dins dels centres educatius.
  • Bitàcola de Mestra TIC, bloc de l'Anna Pérez en el qual es tracten temes referents a l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula.
  • Contes del món, trobem diferents contes grabats en format mp3 dels quals podem votar online els millors a través del "Poadcast" programa que ens permet subscriurens per poder votar.
  • Bloc de l'Edu3.cat, és un portal de Ràdio i Televisió a nivell educatiu.
  • Bloc de Música, ens facilita aprendre a través de la música.
  • De les TIC a les TAC, bloc del Jordi Vivancos que aporta elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa.
La gran majoria d'elements mencionats els vem observar i probar, a continuació vam fer la següent presentació per parelles o trios. En el meu cas vaig anar amb el Sergi Domènech i el Joan Amat.



A través del treball de l'hort creiem que els nens aprendren molt més que no pas estudien les diferents plantes, ja que a través de la pròpia experiència un aprén molt més que no estudien conceptes. Per tant podem afirmar que es tracta d'un coneixement constructiu.
Aquesta petita presentació l'hem dut a terme a partir de la informació proporcionada per la pràctica compartida i a través del googledocs hem creat una presentació amb diapositives.
Hem pogut aprendre a partir de la nostre experiència que les coses fetes per un mateix són molt més enriquidores.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Elogi de la feblesa

A diferència de l'altre treball, en aquest no hem pogut comentar-lo a fons. Només vam fer quatre pinzallades molt ràpides. Tot i així, m'agradaria fer una petita explicació sobre l'ho interessant que és el llibre Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien.
A partir del diàleg amb Socràtes, Alexandre Jollien ens fa sentir a la nostre pròpia pell, les dificultats de la seva vida.
Com en el treball plantejat a seminari m'agradaria parlar dels conceptes bàsics:
  • Normalitat
  • Amistat
  • Filosofia
El concepte de normalitat és fonamental, ja que Alexandre Jollien com qualsevol persona és normal, però com es pot veure i ell sap és diferent a la resta. Per sort, en major o menor grau, tots som diferents, sinó tot seria molt monòton. Durant tot el llibre podem observar que ell és anormal "allò que s'allunya del que es considera una conducta acceptable" com ens defineix el propi Alexandre Jollien, però aquest fet no l'ha de marcar, ja que la seva normalitat dependrà del com el tractaem, atès que la nostra conducta afectarà al seu propi ser.
L'amistat és una paraula molt gran i amb un significat molt important, ja que com es sol dir qui té un amic té un tresor. Aquest aspecte Alexandre Jollien el té molt present, això fa que l'amistat jugui un paper importantíssim en el dia a dia. A partir de les amistats aprèn moltes coses que vertdaders especialistes no l'han pogut ensenyat mai. Ell és una persona que té molts problemes per expressar-se o fins i tot per aprendre apunts, per això ha necessitat i necessita l'ajuda de persones, d'amics, ell és conscient i per això els hi torna el favor amb la seva alegria, amb els seus coneixements, amb la seva amistat.
El concepte que més m'ha costat entendre ha sigut, sens dubte, el de la Filosofia. Segurament aquesta dificultat bé donada perquè jo mai m'he recolsat en ella, però la podria comparar amb el que significa el futbol per a mi. La filosofia l'ha ajudat a comprendre i entendre tot. Amb aquestes paraules d'Alexandre Jollien entenem molt bé que significa per a ell la filosofia.

"La filosofia -entesa com a lluita contra els clixés, les carrincloneries- m'ha ajudat molt a oposar la raó a tot aquest feix de prejudicis i de sentiments negatius, a lluitar contra la irracionalitat, la por, la crueltat. L'enemic a combatre després de la meva estada al centre va ser la manca de confiança que jo tenia en mi mateix i la incomprensió. No solament necessitava acceptar i assumir la meva anormalitat! Mai seria del tot com els altres, mai no seria normal. Em calia també trobar la força per comprendre l'incomprensible, per perdonar, l'imperdonable, i a la vegada, si és possible, fer-ho amb alegria".

Amb aquests conceptes podem observar la importància que té la mirada de l'altre, per tant com a futurs mestres hem de tenir present aquests aspectes. En un futur poem tenir alumnes que no es sentin normals, que no tinguin amics, que necessitin d'algú que els faci de guies. Estem en una societat on tot canvia on tot evoluciona i com a futurs -i bons- mestres hem de tenir present que cada alumne és diferent i que cada alumne a casa seva té una vida, i nosaltres com a mestres formarem part de la seva vida, això és una gran responsabilitat, però a l'hora una experiència molt bunica.

M'agradaria resaltar els conceptes més importants vists a la conferència d'Alexandre Jollien:
  • Importància a la cultura, motivació; cal conéixer els objectius pels que lluitem
  • Exigència a cada alumne al millor que té, l'esforç pot salvar vides. És dolent exigir massa, però també exigir poc.
  • El mestre no simplement transmet coneixements, és una persona.
  • Davant les dificultats d'aprenentatge és clau la motivació de continuar lluitant.
  • Responsabilitat enorme del mestre
  • Importància a la relació a la família, confiança absoluta.
Va ser una conferència molt interessant que he volgut reflexar amb aquestes idees, ja que Alexandre Jollien ha de ser un exemple per tots nosaltres, personalment, jo he aprés moltíssim.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Reflexió sobre la setmana d'activitats extraordinàries

Aquesta entrada bàsicament vull fer-la per fer una petita reflexió sobre la setmana d'activitats extraordinàries. Personalment, crec que he tingut molta sort perquè comentant la setmana amb altres companys de classe no tots els dies han estat molt profitosos, en canvi, els meus han sigut fantàstics, dels quals he pogut aprendre molt.
La conferència de l'Eulàlia Bosch va ser més que perfecte per introduir la setmana, ja que totes o la gran majoria d'idees que ens va fer arribar les vam poder experimentar. Realment el dia a dia com a mestre és molt més dur del que em podia imaginar, però això no ha fet més que motivar-me i fer-me veure que les coses no són tant fàcils com poden semblar i que el treball s'ha de fer dia a dia. A continuació podeu escoltar la cançó de Macaco que està molt de moda, l'he vist en el bloc de l'Anna Pérez: Bitàcola deMestraTic i m'agradari resaltar com bé ha fet ella la següent estrofa de la cançó.



"Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución" (Macaco)

Amb aquestes paraules vull expressar el sentit de treball en equip, col·laboració. Aquesta setmana m'ha fet veure que és realment important, pot ser les escoles on he estat l'hi donen molta importància i així m'ho han fet veure.
Per acabar, m'agradaria donar les gràcies a tots els centres on hem estat ja que ens han tractat marevellosament i en tot moment en estat pendent de nosaltres.
Pot ser a primer no hem fet pràctiques, però nosaltres hem aprés molt, millor dit moltíssim.

Actualitat Educativa V

Ja queden pocs grups per presentar-nos l'actualitat educativa. Aquesta setmana, els privilegiats han estat: Anna Merino, Encarni Bosch, David Sánchez.
Per començar, ens van fer un molt bon repàs sobre l'actualitat educativa en els últims dies, comentant aspectes com ara: la barreja d'edats en les classes, l'autoritat, la setmana de festa del febrer... Tot i així, la notícia que vam llegir i reflexionar va ser la següent: Brigada antinovillos.
Un cop llegida la notícia vam fer un petit debat a partir de les següents qüestions:
  • Creieu que aquesta mesura és adient? Serà eficaç? O simplement els nois aprendran a amagar-se millor?
  • Creieu que el fracàs escolar i les drogues estan tan lligats com es comenta a la notícia?
  • Quin tipus de teràpia creieu que seria més adient per evitar el consum de drogues i l'absentisme escolar?
  • Hem d'arribar al punt d'estar vigilats per la policia? (no tenir autocontrol de la pròpia persona, responsabilitat de la família i de l'escola...)
Van sorgir idees i plantajaments molt interessants, dels quals destacaré uns quants i donaré la meva opinió.
En certa mesura, sí que és adient, tot i que no crec que sigui gaire efectiva. A les escoles el tema de faltes a classe, les famoses campanes, és un tema que cada cop intenten controlar més, ja que a la mínima ja avisen a la família perquè estigui al corrent de la situació. Tot i així, en la majoria de casos no serveix de res, ja que durant l'adolescència les amistats són molt importants i un gran punt de referència, llavors en molts casos seguiren el grup.
Com en molts altres aspectes, torna a ser fonamental la relació família-escola. Amb una col·laboració conjunta i la implantació d'uns valors, es pot aconseguir que el nen canvi la seva conducta o com a mínim que es plantegi qüestions com ara si aquestes amistats que el poden dur a fer coses així són les correctes.
Un altre tema que es toca és la relació fracàs escolar amb les drogues. Crec que en aquest punt tots estem d'acord en el mateix o al menys la gran majoria, ja que el fracàs escolar no ve a causas de les drogues, però els que consumeixen drogues probablament fracassin a l'escola. Sempre trobarem excepcions de tot, però com he comentat, en la gran majoria és així.
Per acabar, m'agradaria comentar que molts problemes surgeixen a partir d'una baixa autoestima, per això crec i creiem que una bona solució és tenir una gran autoestima en un mateix.

dilluns, 30 de novembre de 2009

CLIC

Per començar faré una breu explicació de què és el CLIC.
El Clic ens permet fer una seqüència d'activitats amb una prèvia explicació. L'ordinador planteja dubtes i preguntes, el nen respon per tal que l'ordinador el pugui corregir.
És un exemple de web 2.0, els mestres crean l'entorn i el comparteixen. El Clic per tant és programari lliure.
Uns aspectes a destacar breument és que marca els encerts i els intents, no els errors, això és positiu pel nen.
A classe ens vam centrar en el JClic, el qual ens permet fer activitats d'aprenentatge, observació i permet enregistrar els resultats obtinguts.

Com podreu observa a continuació, he creat tres activitats simples i ràpides sobre els animals. La primera consta d'una sopa de lletra, la segona d'omplir els espais buits i per acabar un petit puzzle. Jo ho he organitzat perquè es puguin veure les activitats sense la necessitat de fer-les, així podreu veure l'estructura i si algú s'anima les pot fer. Però, si estiguesim en una classe, l'ho ideal seria organitzar-ho perquè es fessin totes les activitats.

Per concloure, m'agradaria dir que aquesta aplicació l'he trobat molt interessant i molt pràctica. Sens dubte estaria bé tenir-la present en un futur, ja que facilita l'aprenentatge fent-lo més "entretingut", ja que es pot aprendre a partir de puzzles, relacions de conceptes, completar frases, ordenació de paraules... Però, l'aspecte més important és el d'aprendre tots plegats, ja que les activitats poden penjarse a la xarxa, on tots els diferents centres tenen accés, aspecte que fa que puguem aprendre tots plegats.
A demés, com alumne d'ESO vaig gaudir d'aquesta aplicació a l'hora d'informàtica en la qual feiem servir al programa per fer activitats relacionades amb la Tecnologia. Ara, també he pogut gaudir-la, però des d'un altre punt de vista.

Durant aquesta classe també vam observar i "jugar" amb jocs on la seva finalitat és la d'imaginar, crear i explorar:
A través d'aquests programes aprenem aspectes de física, colors, etc. d'una manera molt divertida i fascinant.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Conferència Anna Pérez

Aquesta entrada em serveix per reflexionar sobre el per què dels blocs, aquesta reflexió ve donada a partir de la conferència de l'Anna Pérez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna el 12/11/2008, el tema que es tractà fou l'us dels blocs a l'escola.
A través del Power Point sobre la Blocosfera i a partir de la conferència he pogut destacar les següents idees.
La societat evoluciona, per tant, trobem neologismes com poden ser blocs, blocaire, post, etc. paraules que són molt noves i molta gent no les coneix. També trobem una gran evolució en xarxa, com es pot veure en la imatge de la web 1.0 i la web 2.0. En aquests moments gairebé qualsevol persona crea continguts degut al fet que les eines s'han fet molt fàcils perquè això es pugui fer possible. El fet de crear implica que una altre persona ho llegeixi fet que proporciona la creació de coneixements entre tots.
Eines que permeten crear continguts i compartir-lo, aquesta és la idea de web 2.0.
Internet és molt diferent de fa deu anys, és multimedia i audiovisual, això ha permés que augmenti molt la interactivitat. Per tant, hem passat de ser espectadors a ser participants, això s'ha de tenir present com a mestres, els nostres alumnes poden crear continguts. Una eina que facilita la creació de continguts és el bloc. Els blocs ens permeten fer xarxa, a partir de les nostres entrades podem rebre posts que ens permeten millorar o complementar les nostres entrades a través de la col·laboració d'altres persones (posts).
Hem de tenir present que els alumnes són del segle XXI, la gran majoria estan molt actualitzats això va fer plantejar les següents qüestions:
  • Preparem els alumnes per la societat que els toca viure?
  • Continuem fent recerca d'informació en una sola font quan hi ha milers a l'abast?
  • Donem un sentit útil i didàctic a Youtube's messengers i metroflogs?
  • Continuem veient l'escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món?
  • Aprofitem les noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació?
  • Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Aquestes preguntes m'han fet reflexionar força, ja que actualment tenim a l'abast molts recursos, però això no és suficient. Em refereixo a què cal i és necessari ensenyar a utilitzar les eines i fer entendre els alumnes que són eines. L'Anna Pérez ens ho deixa molt clar amb l'exemple de la Viquipèdia quan un professor els fa buscar i després es queixa de què s'han copiat. Hem d'ensenyar a utilitzar la Viquipèdia com un recurs que ens ajuda a comprendre moltes idees. Per tant, l'alumne és el verdader protagonista i nosaltres som guies d'aquest aprenentatge.
Hi ha dos idees molt clares:
  • A l'escola treballem amb alumnes del segle XXI, nens i nenes, adolescents i joves que viuen de ple en una internet multimèdia on les possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran.
  • Aquests aspectes fa que moltes escoles comencin a utilitzar blocs per la seva capacitat d'afavorir les competències lingüístiques i digitals. Els blocs fan possible l'escriptura en xarxa, per tant, el poder treballar de forma cooperativa.
Amb aquesta conferència he pogut entendre una mica més la idea de bloc, ja que el començament de utilitzar-la no estava molt satisfet i no l'hi trobava gaire utilitat, amb el treball dia a dia i a través de les idees d'aquesta conferència puc afirmar que el bloc és una eina imprescindible per poder fer xarxa i així afavorir el treball cooperatiu de classe, a part com alumne puc dir que serveix per organitzar-te i et permet dedicar una estona a reflexionar sobre els temes tractats.
Per acabar, us deixo l'enllaç al bloc de l'Anna Pérez: Bitàcola deMestraTic, un bloc molt interessant al qual sempre va bé donar-li una ullada perquè té idees molt interessants.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Actualitat Educativa IV

Després d'una petita parada hem représ l'activitat, aquesta setmana duta a terme per: Marc Ariño, Juan Antonio León i Irene Ruiz. Suposo que per falta de temps no vam poder fer un repàs a l'actualitat educativa, així que vam centrar-nos en la notícia que ens van portar: Detenido un menor por dar un puñetazo al director de su instituto.

Un cop llegida, la notícia, ens van plantejar unes preguntes de les quals va sorgir un debat molt interessants; a l'hora ens van argumentar les seves idees. Les preguntes eren les següents:
  • Què creieu que ha succeït a l'educació per arribar a aquests extrems?
  • A més d'aquestes causes esmentades, quines altres creieu que poden influir en aquests comportaments?
  • Quines creieu que són les solucions més adients per aquest problema?
  • Heu estat testimoni d'alguna agressió per part d'alumnes a professors o a la inversa?
Per començar, crec que estem tots d'acord en el fet que aquestes situacions no poden tornar a passar, ni per part dels professors ni per part dels alumnes. El problema està en que aquestes agressions o altres "maltractes" succeeixen i trobar una solució no és gens fàcil. Un bon inici seria la bona relació família-escola, en el sentit d'anar tots a una.
A partir d'aquest aspecte comentat, el treball seria conjunt, això facilitaria l'educació del nen i es podrien trobar solucions ràpides abans que els petits problemes es tornin grans problemes. Com s'ha comentat a seminari, un problema podria ser la teoria del nen clauer, els nens que passen molt de temps sols perquè els pares treballen o per una desestructuració familiar. Això pot proporcionar una "mala" educació al nen a partir de males influències, el deteriorament de la persona a partir del consum de drogues i alcohol, una baixa autoestima causada pel clima que es viu a casa. Tots aquests aspectes estan relacionats i els tenim que tenir presents.
La idea del nen que s'educa al carrer va donar molt de si en el "debat", ja que va proporcionar diverses opinions. Jo crec que cadascú és com és, però influeix molt amb qui et juntes. Si a sobre de petit no t'han dit no estan els límits i no t'han ensenyat uns valors és molt probable que tingui conductes no gaire apropiades; està clar que no serà en tots els casos, però sí en la gran majoria.
Com he comentat, una solució és anar tots a una tant societat-família-escola, mai s'ha d'oblidar que el centra de l'educació és el nen, ell és el que experimenta amb el món. Per tant, no podem permetre que aquest camí el fagi sol.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Aquesta entrada principalment va dirigida a les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Com tots sabem són imprescindibles tant pels nens com per als mestres i com no, també per nosaltres, els estudiants. Per això hem d'aprendre a utilitzar-les ja que ens ajudaren a gestionar millor la informació i comunicar-nos amb els docents i amb els altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interaccions en coneixement. Com es veu a la imatge les TIC tenen que ser com les llavors que esdevindren arbres, ja que a partir de les TIC amb esforç i treball obtindrem grans fuits. Aquí podeu veure el bloc de Gestió i TIC per si teniu més dubtes i l'explicació és més exhaustiva.
Sempre que parlem de coneixement mai no podem assolir-lo i quedar-nos satisfets, ja que sempre ens tenim que anar actualitzant i aprenent nous mètodes que ens ajudaren.
Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Destacaré dos:
  • UNESCO: descriu tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents.
  • Normes de la ISTE: publica dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants.
Per treballar a classe aquests aspectes, comentats prèviament, per files vam treballar algun aspecte de l'Educació Secundària, les normes de la ISTE, que és el que em va tocar, i la UNESCO.
He volgut destacar el punt: Faciliten i inspiren l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
Els docents utilitzen el seu coneixement sobre temes d'una assignatura, sobre l'ensenyament, l'apranantatge i sobre les TIC, per facilitar experiències que millorin l'aprenentatge, la creativitat i la innovació dels estudiants, tant en ambients pressencials com virtuals. Em centraré en el subapartat que diu: "Promueven, apoyan y modelan tanto el pensamiento creativo e innovador como la inventiva". A partir de pintures podem promoure aquestes capacitats. Amb les eines que em vist i practicat a l'assignatura, crec que podríem promoure el pensament creatiu a partir d'activitats com ara exercicis possats en comú a partir de blocs, on cada alumne pot fer la seva pròpia reflexió. Si són més petits, podem utilitzar programes auditius per desenvolupar les seves capacitats i sempre es pot acompanyar una explicació amb ajuda digital, a partir de les pissarres digitals per exemple. Durant aquesta setmana en les visites a escoles he tingut la sort de poder veure la utilització d'aquestes pissares en aules i em semblen molt útils, i els nens les utilitzen de manera molt profitossa. També un tema a tenir en compte, són els ordinadors a les aules amb els llibres digitals, he pogut observar que encara no està el tema molt adequat ja que fallen moltes connexions, però els nens comenten les seves experiències de manera positiva. Som conscients que els nens són molt creatius llavors em d'aprofitar aquest fet per fer activitats a l'aula a partir d'imatges, experiències, cançons, etc. Trobem moltes eines molt útils, per ajudar al nen a promoure el pensament creatiu i innovador.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Cosmocaixa

Per acabar la setmana, teniem que triar un centre o una entitat d'interès públic que disposi de serveis educatius i informar-nos de l'oferta que es fa a les escoles o a l'educació en general. La meva tria va ser el Cosmocaixa, ja que disposa de serveis educatius i és una visita molt interessant a fer amb les escoles.
A la visita vaig anar amb l'Edu Muñoz i la Sandra Castelnuovo. Un cop allà no ens van informar gaire, ja que ens digueren que tota la informació la podiem trobar a la pàgina web del Cosmocaixa i que l'entrada era gratuïta. Per tant, vam entrar i gaudir de la majoria d'activitats proposades. Us deixo l'enllaç a la pàgina web del Cosmocaixa.

A continuació podeu observar un vídeo on ens explica què trobem.



Tot i que en el vídeo està molt ben explicat faré quatre ratlles dels principals espais que hi ha:

Mur geològic, cada tall il·lustra una estructura geològica i va acompanyat d'un experiment que mostra els processos geològics que l'han originat.



Bosc inundat, rèplica exacta d'un tros de bosc inundat de la selva amazònica brasilera. Es pot explorar la part inundada i la relació amb la terra ferma.

Sala de la Matèria, es tracta d'una exposició permanent en la qual experimentes, peces reals i et propossen un viatge per l'evolució de la matèria.



Planetari, ofereix una immersió total en els ambients astronòmics més realistes on es podra observar l'Univers des de diferents perspectives i en diverses époques.


Plaça de la Ciència, oberta per a tothom on es pot experimentar amb grans moduls de ciència en un entorn natural, trobem activitats molt interessants.




Click i Flash, sala pels més menuts on podren fer grans descobriments i observacions de fènomens. L'objectiu és despertar la curiositat per la ciència a partir de jocs.



Planetari Bombolla, planetari a la mida dels nens petits entre 3 i 8 anys perquè gaudeixin del firmament i els desperti la curiositat.





Toca toca!, experimenta el contacte directe amb els animals i les plantes de diferents hàbitats del planeta.




Abracadabra, exposició temporal centrada en les percepcions del cervell a través dels sentits. És molt maca i molt interessant de veure.







Nombres de bona família, exposició dirigida als nombres i la seva importància des del començament fins ara a l'era digital.




La gran majoria d'activitats que es duen a terme les vaig poder veure i experimentar, però moltes a causa de la gran quantitat de nens que hi havia no em va ser posible. D'altres s'ha de demanar una cita per poder accedir-hi com seria en el cas de les escoles, per tal de fer experiments molt interessants. Tot i així, m'ho vaig pasar millor que els nens.
Personalment, opino que és una visita lúdica molt interessant ja que se n'aprén moltíssim!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Sant Roc

La visita del dimecres, seguint el pla establert durant la setmana d'activitats extraordinàries, van ser al Casal de Sant Roc, Casal d' Infants del Raval o a "La Masia" del FCB, en el meu cas al Casal de Sant Roc, més concretament a l'Ateneu Sant Roc com es pot veure en la imatge.
Sant Roc és un barri de Badalona, el qual comença a créixer a partir de 1962. Va ser ocupat, principalment, per gent vinguda d'altres zones marginals de Barcelona. Aquest creixement es produeix de manera descontrolada i sense cap planificació, aixó proporciona greus problemes urbanístics i d'infraestructures, a part de la difícil integració dels nouvinguts.
Sant Roc és un barri construït per iniciativa pública, principalment per acollir els damnificats per les riuades de 1962 i compensar les expropiacions que es van fer per construir l'autopista que divideix Badalona en dos.
Al principi, les vivendes són de baixa qualitat i moltes es sobreocupen, quasi la meitat dels veïns són de fora de Catalunya i té un alt percentatge de persones d'ètnia gitana.
La falta d'equipaments mínims i serveis va motivar l'aparició i creació del Centre Social Cultural Sant Roc, creat l'any 1969. Per manca d'entesa amb la directiva del Centre Social, l'any 1987 es va decidir formar una entitat autònoma anomenada Ateneu Popular Sant Roc, la qual promou activitats relacionades amb la cultura, l'esport, el temps lliure, la sanitat, l'educació, el pacifisme, l'ecologia, el medi ambient,etc.
L'any 2005 l'Ateneu Popular Sant Roc havia crescut molt, havia i hi ha molts projectes per dur a terme, és per això que va esdevenir la Fundació Ateneu Sant Roc, la qual segueix al costat dels veïns i treballa per la cohesió social, fomentant la participació, sobretot en col·lectius en risc d'exclusió social.
Aquesta ha estat una petita explicació sobre el barri que ens van fer a la visita i que he pogut enriquir amb informació extreta de la pàgina web de la Fundació Ateneu Sant Roc.
La Fundació Ateneu Sant Roc funciona per assemblea, però la grandessa ve donada per la gran quantitat de voluntaris que trobem (408) on cadascú fa possible en la mesura que pot les seves tasques. La finalitat de la fundació es promoure diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats als infants, joves i adults, incidint com he comentat anteriorment, en els col·lectius en risc social.
A continuació mencionaré alguns projectes que es duen a terme:
  • Esplai Borinot: dirigit a nens de 5 a 13 anys, amb la finalitat de treballar per un model de societat no descriminadora, fonamentada en la solideritat, la justícia i el respecte de les persones a partir d'activitats com ara jocs cooperatius, expressió, teatre, ludoteques...
  • Grup de Dones: dirigit a dones d'edats compreses entre els 50 i 80 anys. Té com a objectiu potenciar la participació de les dones en activitats culturals, formatives i de lleure i la igualtat de drets entre homes i dones; a partir d'activitats com ara tallers culturals, xerrades, festes...
  • Grup Laila: dirigit a partir de dones de 18 anys de diferents cultures i procedències. L'objectiu és facilitar l'aprenentatge de les llengües catalana i castellana com a element integrador a partir d'activitats com tallers de costura, classes de llengua, introducció a la informàtica, coneixement de l'entorn...
No els he mencionat tots perquè són molts, ademés aquests els trobo molt interessant inclús vam tenir la oportunitat de veure on els duen a terme. Podriem dir que aquests esplais són importantíssims pels nens ja que com es pot veure en la imatge s'ho passan genial en aquest cas són un grup de noies que estan participant en una obra de teatre, realment ajuda molt a nens a integrar-se i poder aprendre.
També vam poder donar una volta pel barri i poder veure les instal·lacions on es duen a terme totes aquestes activitats. Amb els coneixements obtinguts i la petita visita he pogut fer una petita reflexió personal.
Tot i que el barri té "mala fama" hem pogut comprovar que actualment, les coses estan canviant. Trobem unes instal·lacions bastant bones comparades a les de fa uns anys; hi ha ambulatori, mercat, biblioteca, centres civics, residència de malalts físics i pròximament psíquics, moltes esglésies, donat el fet que trobem molta gent d'ètnies diferents, entre d'altres instal·lacions. Aquests fets han sigut possibles gràcies a la influència que exerceix l'entorn cultural i social i sobretot el treball col·laboratiu de totes les institucions. Aquesta visita m'ha ajudat a veure que per exemple una ludoteca no és del centre sinó que és del territori.
Com tots sabem l'entorn cultural i social també té una gran influència sobre l'escola; en barris com aquests es veu més reflexat. El fet que hi hagi a les aules alumnes de diferents cultures i de diferents àmbits socials no ha de ser un impediment, ja que com tots sabem l'escola no va per lliure sinó que necessita la col·laboració de les famílies i la societat. A part, com he pogut observar, és enriquidor pels nens el fet d'estar amb gent "diferent" a ells. L'entorn en general afecta el nen i això després es veu reflexat a l'escola.
Un paper important és el de les xarxes educatives, ja que ajuden a la integració dels alumnes a les aules i facilita el treball en grup, l'accés a la informació, etc. Ademés facilita el possar en comú informació de diferents institucions, per tal d'anar tots a un camí, que és el de millorar.
Sobretot amb aquesta visita he pogut viure d'aprop i escoltar experiències que ens fan veure el món d'una altre manera; ja que no tots els nens són perfectes, trobem molta diversitat i sempre hem d'aconseguir motivar-los, ja que és molt importatnt pel seu apranentge i és possible com ens han mostrat, a partir d'activitats conjuntes, teatre, jocs...
Per acabar m'agradaria dir que la visita m'ha ajudat molt a comprendre aspectes d'entorn, ja que jo visc aprop d'un barri semblant al de Sant Roc i sé que les coses no són gens fàcils. Per tant, resalto la idea que he comentat. Tots som una pinya, en el sentit que tots anem a una que és la de millorar i aconseguir la integració de col·lectius més margintas.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Conferència al Cibernàrium

Vam assistir a la confererència sobre la web 2.0 i l'educació al Cibernàrium a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.
Per possar-nos en situació, cal explicar una mica què és el Cibernàrium i en què consisteix. En general, podríem dir que és un espai per formarte i créixer amb Internet.
A continuació mencionarè les idees bàsiques:
- És un centre d'alfabetització i capacitació digital.
- Formació i divulgació de les noves tecnologies (Internet).
- Desenvolupament personal i professional dels ciutadans.
- Forma part de la xarxa de Bon activa.
- 3 línies d'activitats:
  1. Inicia't en Internet
  2. Creix amb Internet
  3. Itineraris de formació
Aquí us deixo l'enllaç per si algú està interessat en saber més en què consisteix o quines activitats ens ofereixen: web del Cibernàrium

Un cop feta la petita explicació sobre el Cibernàrium és hora que començem a parlar sobre el tema principal de la conferència, la comunicació i educació en la web 2.0.
Si fem un repàs a la història, ens adonem de la importància de la comunicaó. El que hem de tenir present és com evoluciona la manera de comunicar-nos, cada cop es busca ser més ràpid i més fàcil; si comparem les possibilitats que tenien els nostres pares amb les que tenim ara mateix nosaltres, podem observar que les coses han canviat molt i per això hem d'estar en un continu aprenentatge.
He penjat aquest vídeo que ens van passar a la conferència que em sembla molt interessant.



Personalment, opino que és un vídeo fantàstic per resumir com està evolucionant de ràpid el món. Com ens diuen evoluciona exponencialment i crec que la majoria de gent no és conscient d'aquest fet.

També vam fer un repàs del coneixement que teníem de molts dels programes que trobem en la web, a partir d'un test, el resultat va ser nefast, ja que ningú coneixia més del 50%. Això és una llàstima perquè són aplicacions que ens poden ser de gran utilitat i són totalment gratuits. Ens van comentar uns quants:
  • VozMe: que ens permet convertir un text que prèviament hem introduit a mp3 per tal de poder-lo escoltar.
  • Aprobbo: és una eina que ens permet comprobar si els treballs són "corta i pega".
  • iGoogle: és un servei de Google que ens facilita seleccionar temes i personalitzar-lo a la nostra manera.
Vam comentar més programes però d'aquests ens van fer una petita demostració.

Per acabar, m'agradaria parlar sobre la Web 2.0, la web de la gent. El terme va ser utilitzat per referir-se a la segona generació de la història en tecnologia web el qual fomenta la col·laboració i l'intercanvi àgil i eficaç d'informació entre els usuaris de la red social.

Aquí podeu veure un mapa conceptual sobre la web 2.0, com no es veu gaire bé us deixo l'enllaç: mapa conceptual web 2.0, aquí us el podreu descargar.

Per últim comentar, que Internet democratitza el dret a la informació i es pot buscar de tot, aixó és cert però, amb l'arribada de la Web 2.0, molta gent té accés i per tant s'ha d'anar amb compte amb les mentires que podem trobar. Per tant, podem afirmar que tant la bona notícia com la dolenta és que amb Internet tots podem informar.
Per acabar la conferència es va fer un petit debat on es van tractar temes com ara la tecnologia a les aules, o el fet de com serà en un futur la figura del mestra. Temes que ens van fer reflexionar a tots, ja que si la tecnologia avança tant ràpid, en un futur caldrà mestres a les aules o es farà tot per Internet? Personalment, opinio que la figura del mestra es imprescindible pel nen, Internet a de ser un suport cada cop més gran que nosaltres hem d'ensenyar a utilitzar.

Conferència Eulàlia Bosch

Per començar aquesta setmana vam assistir a la conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana, entre d'altres. Vam poder veure i experimentar un bon model d'exposició oral amb el suport de les TIC, treballar la presa d'apunts i reflexionar sobre els continguts del tema "fer de mestre".

Dolors Busquets va fer una petita introducció molt bona sobre l'Eulàlia Bosch. Va destacar tres aspectes que la fan singular i personal:
  • constant diàleg amb les ciències, les artes, la filosofia, els infants, els joves, les famílies, la ciutat, el aprendre, l'ensenyar, la vida mateixa amb tots aquests elements projecte la seva obra i la seva creativitat.
  • constant interés per l'EDUCACIÓ, en majúsculas per la grandessa d'aquest concepte i per l'estima que ella l'hi té.
  • proximitat intencionada que manté amb tots aquests elements, està sempre provocant situacions per tal d'estar-hi envoltada.
Abans de començar m'agradaria destacar un projecta on treballa l'Eulàlia Bosch: Any Cerdà. Tracta la relació entre les escoles i els patrimonis de la ciutat, no només s'apren a l'escola. A partir de plànols podem veure les escoles que hi ha, monuments, etc. D'aquesta manera no queda l'escola a l'escola sinó que és un projecte més gran el qual està relacionant escola-ciutat.
Un cop dit això, ja puc centrar-me en els aspectes més importants de la conferència.

Fer de mestre és una frase molt simple on ella simplement ens va voler donar el seu punt de vista, però hauriem de fer-ho sovint i amb diferentes persones que ens expliquessin la seva experiència, per tal de poder enriquir-nos més.
Magisteri va relacionat amb els nens, ella ens dona la seva visió sobre els "nens que creixen". Ja que nosaltres intervindrem en aquest creixement i per tant, hem de ser conscients que tots som aprenents i "estrangers", sense tenir en compte la seva nacionalitat.
Els mestres han d'ajudar als alumnes a conèixer la ciutat, ja que si no arreles el lloc on has nascut, difícilment arreleràs cap altre lloc.
Amb una fotografia de Jean Mohr, on apareix un home i un nen agafats de la mà, ens va voler donar una idea del que per ella és fer de mestres, tenint en compte la confiança que dona que algú t'acompanyi.
Ens va comentar una metàfora molt interessant sobre escola-ciutat: els rumiants deixen el seu estable per buscar menjar i tornen a l'estable a rumiar, els estudiants són com rumiants. Els coneixements estan fora, hem de conèixer els recursos i després tornar a l'escola per compartir els coneixements, on integrem el que ens ha sorprés i hem aprés fora. Aquesta és la idea d'aquesta setmana.
Tenint en compte aquesta metàfora podem passar de la imatge d'un professor que explica a les cadires a un professor que se'n duu l'explicació a l'experiència, alimentant la curiositat. Els nens són curiosos per necessitat, s'han de fer preguntes per entrar en aquesta societat. No tenim dret a no alimentar aquesta curiositat. Els nens s'han de fer forts davant els problemes. D'aquí va sorgir una altra metàfora peli-nen, on ens ve a dir que hem de sortir a buscar els nens.
Les arts ens ajuden a comprendre, mantenen obertes les curiositats. Per això, és important les diferents perspectives sobre les obres:
  • L'arquitectura i la música es viuen des de dintre. L'escola és un lloc on es passan molts anys de la vida i cal trobar el seu lloc. La música és com el so de la veu del mestre.
  • Professió on hem de ser presents en el creixement dels nens, amb nens que volen o no volen crèixer. Es pot comparar amb Alicia una noia que no sap si ser gran o petita i té por.
  • La ceràmica, relació amb l'entorn, representació del que volem.
Un fet a destacar i molt important: hi ha moments en que som mestres i moments on som aprenents.
Per ser ensenyant cal voler ser sabi, cal posar l'accent en el coneixement i la forma d'ensenyar. La didàctica aparèix com a necessària quan es vol aprendre. Si no es té aquesta passió, no val la pena.
Fer de mestre és com ser comodador, ajudar al nen a trobar al seu lloc i acomodar-lo, després veura des de l'última fila els resultats.

Aquestes són les idees principals que vaig poder extreure, a continuació us deixaré el link on podreu veure la conferència. Si algú no va assistir l'hi aconsello que la miri, ja que apart de les idees interessants que es comenten, també podem veure un bon model d'exposició, ja que utilitza un to i un registre molt correcte, però el que més em va sorprendre, va ser el fet d'utilitzar de suport d'un Power Point només amb imatges i vídeos, dona un resultat magnífic.

CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH!


dimecres, 11 de novembre de 2009

Millorem els treballs!

A partir de la correcció dels treballs relacionats amb la reflexió del llibre Va de mestres de Jaume Cela i Juli Palou hem parlat sobre diferents aspectes per poder millorar el pròxim treball. Farè un repàs dels diferentes aspectes a tenir presents en un futur:
  • Contingut
- No s'han de fer treballs massa sintètics, però tampoc s'ha de posar tot el que trobem.
- Mencionar les fonts on es troba la informació, sobretot no possar-ho exactament igual, hem de fer el text nostre.
- Sempre està bé fer una petita introducció del treball. Què és i cap a on anirem.
- De la mateixa manera també està molt bé fer un petit tancament al final del treball.
- Les valoracions no es poden començar dient si ens ha agradat o no. És una valoració sobre el llibre, és a dir, si hem extret idees positives per aprofitar, objectius pel qual ens van fer llegir el llibre, etc.
  • Aspectes formals
- Títol: no possar el nom del llibre, el contingut és una reflexió no trobarem el llibre dins del treball.
- El treball no el fem amb el professor, per tant, separar el nostre nom amb el del professor.
- Important anotar la data de lliurement, més que res per una qüestió d'organització.
- Les referències al peu de pàgina, si tota l'estona és del mateix llibre possar op. cit. pàg. 4, per exemple, així és més pràctic.
- Cada apartat i subapartat han de tenir un títol.
- Bibliografia al final i mencionar al que realment surt en el llibre.
- Formalitat a l'hora d'escriure i treballar a fons l'expressió escrita.

Apart de fer una petita reflexió a tenir en compte per fer el próxim treball, espero que si algú entra al bloc i l'hi dona una ullada, també l'hi sigui de gran utilitat.

Foto educació!

La activitat consistia en fer una fotografia relacionada amb l'educació. Amb això s'ha aconseguit veure diferents aspectes relacionats amb el tema i ho hem pogut compartir amb la resta de companys. Amb les diferents fotos ens hem acostat al que seria l'educació ja que hem parlat de formació, tecnologia, tradició, vocació, camí, comportament, aprenent, alegria, experiència... Algunes idees molt interessants que han surtit són:
  • Que per aprender primer ens tenim que enfonsar, ja que aprenem de mica en mica i a partir de l'experiència.
  • Que l'educació és com al mar, al principi és molt més mogut, però mai es deixa de ser un aprenent.
  • La importància de les tecnologies, de l'experiència, de la formació, del camí que tríem seran aspectes fundamentals.
  • Sobretot, una idea que ens ha de quedar clara és que aprenem junts.
Aquí teniu la meva foto, com podeu veure a primer cop d'ull no sembla que tingui gaire a veure amb l'educació i resulta, que el que volia extreure d'aquesta foto era la metàfora següent.
Nosaltres com a futurs mestres hem de "treure punta" als alumnes. Amb això volia dir que, de mica en mica, hem de formar els seus coneixements perquè aconsegueixin fer la seva funció: pensar; en el cas del llapis utilitzes el sacapuntes per treure punta i així poder escriure. Tenint amb compte aquesta relació he titulat la foto: Treu-li punta al nen!

Com parlar bé en públic

Aprofitant que estem tots els de classe preparant les exposicions, presentacions i debats. M'agradaria comentar el llibre que vam llegir i que és impresicinble per afrontar amb ganes i il·lusió aquestes activitas. M'estic referint a Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre és bastant teòric, i ens fa una perfecta explicació de tots els punts a tenir en compte per fer una exposició oral. El que vaig trobar molt positiu, va ser el fet de donar-nos exemples o situacions de la vida qüotidiana, per tal d'explicar uns apartats.
Per fer una petita reflexió del llibre i així refrescar la memòria per preparar les activitats abans mencionadas, m'agradaria destacar la importància de:
  • La comunicació oral, és un factor important perquè és una cosa que amb la pràctica es millora i sobretot hem de tenir ben clar les preguntes: per què, qui què i com. Per tal de saber quin camí seguir.
  • Parlar en públic, no tenim que tenir por, tenim que estar tranquils, respirar amb tranquilitat i ser conscients de la importància de la veu. La memòria i un bon guió són fundamentals, però no és l'únic.
  • El llenguatge oral, ha de ser clar, precís i breu, no podem oblidar que és oral, el que diguem un cop no ho tornarem a dir, excepte les idees principals que les remarcarem, per això és important la utilització d'exemples, l'humor i sobretot parlar bé el català.
  • El llenguatge corporal, cal controlar el cos, és molt important començar bé com per exemple amb un gran somriure. La gesticulació i la mirada són claus, hem de ser presents que la comunicació no verbal molts cops i segons molts autors és molt més important que la comunicació verbal.
  • Preparació del discurs, això és bàsicament fer un guió, aquí és on trobem la clau del èxit. És el punt més important i pot ser més complex. Un bon guió ens mentindra pel bon camí, per això cal saber sintetitzar i valor que no és gens fàcil. També podem tenir suport audiovisual per ajudar-nos en l'explicació.
  • La conclusió, resum de tot el mencionat, punt de màxima expectació, igual que al començament, això ho tenim que tenir present d'aquesta manera serà interessant tornar a repetir les idees principals.
Un cop vam llegir el llibre vam fer un resum personal sobre el que nosaltres crèiem que ens seria útil, d'aquesta manera ara que necessitem informació d'aquest llibre, tenim aquests apunts que ens van de fàbula per poder fer aquestes exposicions i les futures.

Programes a classe: "Softcatalà"

Aquesta entrada va referida als programes vists a classe. Tots són programes de gran utilitat, com vaig comentar en una entrada anterior. Però, m'agradaria fer referència al programa Softcatalà a partir del comentat a classe per: Joan, Encarni, Elisabeth i Tamara.




Aquestes diapositives les he extret del bloc: Educant en "bloc", fet per l'Elisabeth Torras.
La presentació en conjunt va estar molt interessant, ja que van fer una explicació molt bona de que és i com funciona la web. El que més em va sobtar és les diferents útilitats que té, ja que és una web que coneixem tots, però que no l'aprofitem suficient. No em centrarè en l'explicació de la web degut al fet que està molt ben explicat a les diapossitives. M'agradaria centrar-me en la utilitat que podem treure.
  • Traductor
  • Corrector
  • Aplicacions i programes
  • Projectes
  • Notícies
  • Wiki
Totes aquestes aplicacions són les que trobem. Com podem veure són aplicacions molt útilis, de les quals podem treure profit des d'ara mateix, inclús en un futur ens seguiren sent útils i serà una web interessant a ensenyar els nostres futurs alumnes.
El gran problema de molts de nosaltres, segons la meva opinió, em sembla que es troba en les faltes d'ortografía, i de comprensió. També en alguns casos tenim en ment la paraula castellana que volem traduir al català o un altre idioma. Aquesta web és fantàstica per tots aquests petits dubtes.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Revistes educatives

Aquesta activitat consistia en fer un estudi de les diferents revistes educatives. Personalment, no vaig entendre bé l'activitat i no vaig fer la reflexió "general". Així que aprofitaré el bloc per fer-la. Com hem comentat i hem pogut observar n'hi han moltes de revistes educatives. Podríem classificar-les segons a qui van dirigides, d'aquesta manera observem:
  • Les revistes adreçades els infants, en trobem de molt diferents, ja que n'hi ha per nens més petits, a les quals trobem més contes, amb activitats més simples, com per més adolescents, en les quals hi han còmics i ja començem a trobar més articles i apartats dedicats a la millora de la parla, entre d'altres. En general totes aquestes revistes són molt vistoses, amb moltes il·lustracions, el vocabulari és molt correcte i entenedor pels infants.
  • Les revistes adreçades a pares, aquestes fundamentalment són per ajudar. Tracten temes que afecten els infants, sobretot adreçades a pares per nens d'una edat compresa entre 0-6 anys. Normalment, es centren en l'escola i en l'educació com a temes principals. També trobem articles d'opinió, activitats, totes per ajudar a millorar la relació amb el nen i poder entendre'l. Són revistes força vistoses amb moltes il·lustracions per poder comprendre millor l'explicació.
  • Les revistes adreçades als mestres, aquestes es centren en l'educació, a partir d'articles, però sobretot a partir de l'experiència d'altres mestres, els quals donen les seves opinions i proposen temes a comentar. Són revistes molt interessants per tenir en compte. Aparèix informació de gran utilitat. El llenguatge empleat és entenedor i molt directe, el qual ens permet entendra molt bé les idees esmantades i ho reforcen amb imatges, per si no s'havia acabat d'entendre.
Personalment opino que tot i ser un punt cares, cal dir que solen ser mensuals, són de gran utilitat per tenir en compte. Actualment, els nens "viuen" en la tele, però tenim que ser conscient que les revistes educatives són molt creatives i els nens s'ho passen igual de bé. No oblidem que apart de ser lúdiques la majoria també educan.
Com a estudiant i a futur mestre trobo de molta utilitat aquestes revistes per extreure informació i poder comentar amb especialistes les seves experiències.
Per concloure afegirè què és molt interessant el fet de subscriure'ns alguna que especialment ens agradi i com a futurs mestres poder escriure i explicar les nostres vivències.

Actualitat Educativa III

Aquesta setmana les afortunades foren: Esther, Raquel i Laia. Com en totes les sessions, ens han fet un repàs sobre les notícies més rellevants, de les quals destacan: Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales.
Abans de res, ens han fet llegir la notícia per poder argumentar i reflexionar sobre les idees principals. Ens han proposat les següents preguntes per tal de debatir:
  • Creieu que és un bon mètode per als estudiants el fet que en un examen puguin consultar a internet?
  • Què busca el professor en aquests exàmens?
  • Les preguntes en aquests exàmens haurien de ser conceptes teòrics o potser més pràctics?
  • La metodologia que implica aquest fet, creieu que és més beneficiosa per a l'alumne o no?
Tots estem d'acord en que pot ser una aplicació molt útil, ja que si hi ha internet no es pot ignorar. El que està ben clar és què els exàmens seran més cumplicats en el sentit que no serà un examen de definicions, sinó que necessitarem raonar i utilitzar els coneixements obtinguts o buscats. Des de la mateixa experiència, podría afirmar, que els exàmens més complicats que he fet són els que tenía els apunts devant. Per tant crec que el que volen obtenir és això, fer raonar a l'alumne més enllà de la informació buscada. Ademés, també tenim que donar molta importància al fet de saber buscar la informació, és una cosa que es tindría que ensenyar els infants des de petits.
Un cop comentats aquests aspectes a seminari, elles ens han donat les seves idees i conclusions, les quals eren gairebé les mateixes.

dilluns, 9 de novembre de 2009

"Doodle"

Hem treballat diferents programes a classe, a partir de petits grups, cada grup tenia un programa diferent. D'aquesta manera hem treballat:
En el cas del meu grup hem tractat el programa "Doodle". Per dur a terme l'exposició l'hem preparat a través de googledocs, en el qual vam fer el petit power amb les idees claus i imatges per entendre l'explicació. Un cop fet i entès com funciona el programa vam tenir la idea de fer una petita pràctica amb els companys de classe. Consistia a respondre una pregunta per tal de tenir una idea apròximada sobre l'ho interessant que els havien semblat els seus programes. D'aquesta manera, obtenim una idea general sobre un assumpte. A part d'aixó, també pot servir per quedar en una hora d'una reunió, per exemple, així sabríem quina franja horària va millor els assistents. A continuació podeu veure la presentació i entendre una mica millor en què consisteix aquest programa tan útil.

Eduwiki - iguana

Aquesta setmana a Gestió i Tic hem comentat diverses pàgines molt interessants com l'eduwiki i la viquipèdia.
  • La viquipèdia és una enciclopèdia lliure en el qual tothom que estigui registrat pot fer modificacions, per tal de millorar les diferents entrades o per afegir-hi de noves.
  • L'eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixements compartits entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals a través d'una wiki.
Els membres del grup ens hem centrat en el tema del eduwiki, personalment, jo ja havia comentat en una altre entrada el que era. Ens sembla un projecte molt interessant pels diferents alumnes ja que poden complementar coneixements i aprendre moltes coses, a través de la pròpia experiència.
Per tal de treballar amb l'eduwiki hem fet com una petita entrada del que seria una iguana en el nostre cas. Hem fet l'explicació de la iguana a través de frases pocs complexes i imatges per tal de ser vistós, per últim hem afegit un vídeo sobre l'alimentació de la iguana. Aquí podeu veure les diferentes diapositives.





Ens ha semblat molt interessant aquesta pràctica perquè hem pogut treballar com ho farien els nens de Primària i Secundària i a partir de la pròpia experiència ho aprenem millor, que al cap i a la fi és en el que consisteix aquestes wikis.
Així podem afirmar que són molt pràctiques i molt útils. Personalment, em sembla una manera fantàstica de treballar en grup i poder interectuar.

dijous, 5 de novembre de 2009

Actualitat Educativa II

Seguim amb les actualitats educatives a seminari, aquesta setmana els ha tocat al grup format per: Josep, Jordi i Aina.
L'Aina ens va fer un repàs molt interessant sobre l'actualitat educativa dels últims dies i ens va mencionar la notícia que van destacar: ¿Quién lava los platos en casa?
L'explicació la va dur a terme en Jordi el qual ens possa en situació i ens va dir les idees principals. La notícia tracta sobre l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, la qual toca temes interessants com els costums d'altres països, el civisme, les diferents estructures familiars, els drets dels infants i comentaris de notícies.
La notícia es centra en el CEIP Poble Nou, en una classe de sisè de primària, on parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques. La professora els fa veure que la mare no és la única que ha de fer les tasques, sinó que tots han de col·laborar a casa.
Un cop comentat, vam llegir la notícia i vam començar la discusió de diferents qüestions que va propossar en Josep:
  • Creieu que és útil aquesta assignatura?
  • S'hauria de fer a sisè de primària o abans?
  • Creieu que l'educació que heu rebut a l'escola sobre aquest tema us ha servit?
  • Sobreprotegim massa als nostres infants?
Tots teniem idees molts semblants sobre el tema, ja que és una assignatura interessant que es podria fer abans de sisè. Tots estem d'acord en el fet que a l'escola s'educa, però a casa també, i són temes que es podrien tractar a casa. Tot i així, si a casa no es tracten és una assignatura perfecte per impartir a l'escola.

Lliga de debat universitari

Com tots sabem cada cop queda menys per començar els debats a classe. Per tal de possar-nos en situació i saber com funciona un debat, vam veure la final de la IV Lliga de debat universitari. Personalment, em va semblar molt interessant i vaig poder fixar-me en molts detalls. Per començar hem de diferenciar els components del grup, en el nostre cas serà:
  • 3 persones tindran el paper d'oradors: són els que parlaran i argumentaran en públic per tal de convèncer sobre les seves tesis.
  • 1/2 persones tindran el paper d'investigadros: són els que analitzan i proposen preguntes o hipòtesi per tal d'ampliar els coneixements.
En cada equip s'anomenara un "capità" abans de començar la preparació del debat, el qual coordinara la planificació del treball des de l'inici fins al final.
Com en el video analitzat a classe, nosaltres tindrem 4 parts per a cada equip, però el temps serà més reduit. Es disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts. El temps estarà molt controlat, el qual vol dir que es té que tenir el tema molt ben preparat.
Com hem llegit al llibre Com parlar bé en públic i com vam veure el video de classe, podem observar que és molt important el llenguatge no verbal, la connexió amb el públic, entre altres aspectes. Tots aquests aspectes els tenim que tenir en compte per duu a terme un bonic debat.
A continuació podeu veure la final integra de la V Lliga de debat universitari, per si algú està interessat.