Procés de composició escrita

Amb les meves paraules explicaré el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.


Com es pot veure en l'esquema és molt important tenir uns coneixements previs sobre el tema i l'escriptura, a partir d'aquí és fonamental una bona organització a partir de la formulació d'objectius. Un cop hem fet aquest pas podem començar a redactar. El text que es va produint cal revisar-lo; l'hem de llegir els cops que faci falta i si cal refer-lo un, dos, o mil cops, es refà.
A tots des de petits ens han fet escriure redaccions, opinions, valoracions, però pot ser mai ningú s'ha parat a donar-li importància a com ho elaboràvem. Només es limitaven a corregir faltes ortogràfiques, però no es paràven a vigilar el procés. Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tenir present tots aquests aspectes i treballar-los a classe.

Habilitats de la llengua

Llegir, parlar, escoltar, escriure són les quatre habilitats de la llengua que s'han de dominar per comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
- Si ets emissor, escriure i parlar.
- Si ets receptor, llegir i escoltar.

• Llegir: és el procés a través del qual es comprén un text escrit.

LLEGIR=COMPRENDRE, això implica:

1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text. El significat que un escrit té pel qui el llegeix no és una replica del significat de l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependrà del text.
2. llegir és aconseguir l'objectiu (sempre llegim per algun motiu o finalitat). L'objectiu sempre guia la lectura.
3. llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements prèvis en funció del que l'hi aporta el text.
4. llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, el context) continu. Qui llegeix formula una hipòtesi, sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Conforme es va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.

• Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

• Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, en correcció i adequació, a la situació comunicativa.

• Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana:

1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. un bon oient sap descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
5. sap d'escubrir les idees principals del missatge
   
6. sap reaccionar al missatge i parlar quan acava l'orador.

Aquestes quatre habilitats són bàsiques i des de sempre les "utilitzem", però caldria de ben petits ensenyar a llegir bé, escriure bé, parlar bé i escoltar bé. Perquè com hem pogut observar no és tant fàcil com sembla.

Descriure escriure

Per tal d'estudiar el codi escrit i el codi oral hem utilitzat l'article de Cassany, D. (1987). Descriure escriure Barcelona: Ed. Empúries on ens explica i ens compara aquests termes.

A partir d'aquí a classe hem comentat les característiques del text/discurs que són les qualitats que tenen quan actuen eficaçment en una situació comunicativa i l'hem difenciat en:

• Descriptiva: les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun expecte lingüític.

1. Coherència: selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix una relació lògica entre les diferents parts d'un text o discurs, tenint en compte la seva estructura.
2. Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o al oient interpretar-los amb eficàcia.
3. Adequació: el grau d'adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa, tenint en compte, la varietat dialectal i el registre.

• Prescriptiva: les que determinen normes d'ús.

1. Correció: norma explicita d'ús en una comunitat lingüística, aquesta norma l'estableix l'autoritat lingüística de territori. A Catalunya IEC.
2. Variació: es refereix els trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb dterminats valors socials.
   

En l'article trobem que el codi escrit i l'oral són diferents, però que en moltes situacions es complementen.