FI del Bloc!

Com bé diu el títol de l'última entrada, avui es tanca el bloc. Així que aquesta entrada va referida al bloc, com una petita reflexió sobre el què m'ha aportat.
Ja he comentat en alguna entrada anterior que en un principi no trobava gaire utilitat al bloc, però de mica en mica vaig adonar-me que l'estoneta -en alguns casos, una bona estona- que he dedicat al bloc, no ha sigut temps perdut, sinó que m'ha ajudat a organitzar idees, però sobretot m'ha obligat a fer un esforç i repassar el vist a classe. A part, és una eina molt útil per comunicar-te i poder complementar informació de les diferents assignatures. En conclusió, que és una eina molt útil que tindré present des de ja com alumne i en un futur, si tot va bé, com a mestre.

Procés de composició escrita

Amb les meves paraules explicaré el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.


Com es pot veure en l'esquema és molt important tenir uns coneixements previs sobre el tema i l'escriptura, a partir d'aquí és fonamental una bona organització a partir de la formulació d'objectius. Un cop hem fet aquest pas podem començar a redactar. El text que es va produint cal revisar-lo; l'hem de llegir els cops que faci falta i si cal refer-lo un, dos, o mil cops, es refà.
A tots des de petits ens han fet escriure redaccions, opinions, valoracions, però pot ser mai ningú s'ha parat a donar-li importància a com ho elaboràvem. Només es limitaven a corregir faltes ortogràfiques, però no es paràven a vigilar el procés. Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tenir present tots aquests aspectes i treballar-los a classe.

Habilitats de la llengua

Llegir, parlar, escoltar, escriure són les quatre habilitats de la llengua que s'han de dominar per comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
- Si ets emissor, escriure i parlar.
- Si ets receptor, llegir i escoltar.

• Llegir: és el procés a través del qual es comprén un text escrit.

LLEGIR=COMPRENDRE, això implica:

1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text. El significat que un escrit té pel qui el llegeix no és una replica del significat de l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependrà del text.
2. llegir és aconseguir l'objectiu (sempre llegim per algun motiu o finalitat). L'objectiu sempre guia la lectura.
3. llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements prèvis en funció del que l'hi aporta el text.
4. llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, el context) continu. Qui llegeix formula una hipòtesi, sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Conforme es va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.

• Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

• Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, en correcció i adequació, a la situació comunicativa.

• Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana:

1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. un bon oient sap descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
5. sap d'escubrir les idees principals del missatge
   
6. sap reaccionar al missatge i parlar quan acava l'orador.

Aquestes quatre habilitats són bàsiques i des de sempre les "utilitzem", però caldria de ben petits ensenyar a llegir bé, escriure bé, parlar bé i escoltar bé. Perquè com hem pogut observar no és tant fàcil com sembla.

La Competència Comunicativa

Com vam veure en els articles treballats a classe sobre el fet comunicatiu, utilitzar una llengua implica mot més que fer-la servir, és a dir, es necessita tota una sèrie d'habilitats per orientar sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
A primera instància podríem definir competència comunicativa com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització. Exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (serveixen per a l'intercanvi comunicatiu) com en els sistemes secundaris (es produeixen en esferes de més elaboració cultural).

Què és competència comunicativa?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

La competència comunicativa té els següents components:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
• Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.
• Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal.

Al passar al bloc el resum que vaig fer sobre els apunts de competència comunicativa, he refrescat la memòria i m'he adonat de la importància que té. Com a futurs mestres hem d'adquirir unes bones competències comunicatives per poder ajudar al dia de demà als nostres alumnes. Ja que no resulta gens fàcil adequar-se segons el context social o cultural.

El fet comunicatiu

Les següents entrades són entrades que hauria d'hagué fet fa ja un temps, però que no vaig fer. Però com es sol dir, més val tard que mai. Per tal de recordar quines em faltaven he mirat el bloc de l'Elisabeth Torras.

Aquesta entrada fa referència els articles treballats els primers dies de classe sobre el fet comunicatiu. Per treballar-ho ens vam posar per grups de cinc persones més o menys i vam fer una síntesis dels diferents articles.
El grup format pel Marc, el Sergi, l'Edu, en David i jo vam treballar el capítol "Gramàtiques del Silenci" del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

Aquí us deixo l'enllaç sobre la síntesis que vam fer.

Cal recordar que es van treballar altres capítols com són:

• Escoltar i Sentir del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
• Fer silenci del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
• Aprendre i créixer del llibre Educació, vida quotidiana (2003) de l'Eulàlia Bosch.
• Un fragment de El regal de la comunicació (2003) de Sebastià Serrano.
• Una imatge val més que mil paraules del llibre Una imatge no val més que mil paraules (2001) de Jesús Tuson.
• Un tramvia anomenat text del llibre Un tramvia anomenat text (1998) de Víctor Pagès.
  

Debats

Ja farà unes quantes setmanes que vaig fer una entrada explicant els aspectes organitzatius, així que amb aquesta entrada volia fer una valoració dels debats en general.
Per això, cal tenir en compte els següents aspectes:

• Aspectes discursius

En general tots s'han ajustat al tema que tractaven, tot i que per fer-ho en alguns casos s'han repetit algunes idees o arguments.
M'he fixat que en tots s'hi han exposat contraarguments, aquest aspecte demostra que tots els grups vam preparar molt bé els diferents debats.
L'estructuració dels arguments estava força ajustat a les diferents parts del debat.
Personalment, opino que l'utilització de cites, exemples i/o proves documentals facilita la comprensió del que un està dient i d'aquesta manera és molt més fàcil expressar-se; aquests recursos han estat utilitzat en tots els debats, ja hagi estat en major o menor èxit.

• Aspectes D'oratòria

La gran majoria ha utilitzat un registre adequat, si més no, els que no l'han utilitzat es notava que feien un esforç per adequar-se al registre que tocava.
Cada persona té unes capacitats d'oratòria diferents, es notava que hi havia gent molt preparada i els quedava molt natural, en canvi d'altres ens feien patir des de fora. Però, com ja he comentat, es notava en cada torn un esforç per ser clars, utilitzar un llenguatge no-verbal coherent, una bona pronúncia, velocitat, pauses, entonació i com no, una bona correcció lingüística.
Segurament un dels problemes, com es va comentar a classe, va ser el fet de portar escrit tot el que es diria, això va fer que molta gent es perdés i hagués de buscar al full per on anava, així doncs, per la pròxima, ja sabem que és molt millor portar quatre punts sobre el que es dirà que permetin retrobar-te si et perds. Aquest fet ens permetrà millorar en tots els aspectes comentats.

• Aspectes organitzatius

La planificació crec que tots la portàvem ben preparada, però a l'hora de la veritat en alguns grups es va formar un cacau... Per no anar més lluny, en el nostre debat, quasi ens vem treure un torn extre perquè ens vam cap ficar massa en el tema.
En molts casos es notava una gran millorar de l'autocontrol de la persona, de mica en mica es nota que un comença a controlar els nervis.
Això sí, en tots els grups hi havia molt de respecta en el torns de paraula, excepte per petits detalls com el comentat anteriorment.
Un problema a destacar seria l'utilització del temps, en alguns casos es van passar molt del temps establert, en d'altres es van quedar massa curt.

En general tots els debats van estar molt interessant, i en la gran majoria no sabria dir qui hagués guanyat. El que és ben segur és que tots vam aprendre molt de temes d'actualitat molt interessants. Sobretot, m'agradaria destacar l'originalitat que es va veure en tots els debats per aconseguir apropar-se al grup de classe.

Exposició Territori: La llegenda de Sant Jordi

Com en Josep Fosalba i jo hem dedicat força temps a l'exposició de territori sobre Sant Jordi, igual que la nostre resta de companys; em sembla adeqüat fer una petita entrada el bloc explicant les exposicions en generals.
En totes les exposicions s'ha notat que hi ha hagut un treball el darrera i en la gran majoria el resultat ha estat molt satisfactori. Hem pogut observar i per tant millorar el to de veu, l'expressió, els recursos tecnológics, etc.
Tant en Josep com jo hem volgut que la nostra presentació fós molt visual, per això les nostres diapositives només eren imatges, d'aquesta manera creiem que hem pogut contactar més amb tots vosaltres i així endinsar-vos una mica més en el fantàstic dia de Sant Jordi. Tot i així, calia saber d'on provenia la llegenda per això vam fer un petit montatge amb el programa Audacity-Movie Maker. A continuació podeu observar les nostres diapositives.



A la segona diapositiva al costat de la rosa hi ha un punt, si cliqueu us portarà al montatge realitzat, el qual vam penjar a youtube.
L'exposició la vam finalitzar amb la recitació d'un poema de Josep Maria de Segarra que diu així:

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Nosaltres vam tenir aquestes idees, però la resta de parelles van tenir també idees molt originals, tots hem après molt sobre exposicions i de mica en mica anem perdent la por de parlar davant del públic.

Vam fer de totes les exposicions de la nostra franja horària una valoració individual, com ja he comentat la gran majoria van ser molt positives.

Recitació

La Recitació sens dubte va ser un dels moments on més nerviós em vaig trobar. En un principi, pensava que seria bastant més fàcil, total només era recitar un conte o un poema i passa la mala estona uns dos o tres minutets. Però, conforme s'acostava el dia et donaves compte que no era tant fàcil, que hi havia molts aspectes a tenir present:

• Elecció del text
• Expressió oral
• Mirada
• Veu
  
• Postura
• Gesticulació
• Control dels nervis

Entre d'altres, però aquests són els fonamentals. Cal resaltar que la gran majoria ho va fer força bé. Personalment, crec que el problema no el teníem en memoritzar un conte o un poema, sinó que el problema estava o està sobretot en crontolar els nervis. Si una persona controla els nervis millora en tots els altres aspectes, tindrà una veu més clara i concissa, millorarà la seva postura, podrà gesticular i mirar amb més naturalitat...
Per tant, podríem dir que tot i passar una mala estona ha valgut la pena perquè hem aprés molt dels nostres errors i dels errors dels companys, així que si tornessim a fer l'activitat crec que ho faríem molt millor.
A continuació podeu observar la meva autoevaluació.

Com parlar bé en públic

Aprofitant que estem tots els de classe preparant les exposicions, presentacions i debats. M'agradaria comentar el llibre que vam llegir i que és impresicinble per afrontar amb ganes i il·lusió aquestes activitas. M'estic referint a Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre és bastant teòric, i ens fa una perfecta explicació de tots els punts a tenir en compte per fer una exposició oral. El que vaig trobar molt positiu, va ser el fet de donar-nos exemples o situacions de la vida qüotidiana, per tal d'explicar uns apartats.
Per fer una petita reflexió del llibre i així refrescar la memòria per preparar les activitats abans mencionadas, m'agradaria destacar la importància de:

• La comunicació oral, és un factor important perquè és una cosa que amb la pràctica es millora i sobretot hem de tenir ben clar les preguntes: per què, qui què i com. Per tal de saber quin camí seguir.
• Parlar en públic, no tenim que tenir por, tenim que estar tranquils, respirar amb tranquilitat i ser conscients de la importància de la veu. La memòria i un bon guió són fundamentals, però no és l'únic.
• El llenguatge oral, ha de ser clar, precís i breu, no podem oblidar que és oral, el que diguem un cop no ho tornarem a dir, excepte les idees principals que les remarcarem, per això és important la utilització d'exemples, l'humor i sobretot parlar bé el català.
• El llenguatge corporal, cal controlar el cos, és molt important començar bé com per exemple amb un gran somriure. La gesticulació i la mirada són claus, hem de ser presents que la comunicació no verbal molts cops i segons molts autors és molt més important que la comunicació verbal.
• Preparació del discurs, això és bàsicament fer un guió, aquí és on trobem la clau del èxit. És el punt més important i pot ser més complex. Un bon guió ens mentindra pel bon camí, per això cal saber sintetitzar i valor que no és gens fàcil. També podem tenir suport audiovisual per ajudar-nos en l'explicació.
• La conclusió, resum de tot el mencionat, punt de màxima expectació, igual que al començament, això ho tenim que tenir present d'aquesta manera serà interessant tornar a repetir les idees principals.

Un cop vam llegir el llibre vam fer un resum personal sobre el que nosaltres crèiem que ens seria útil, d'aquesta manera ara que necessitem informació d'aquest llibre, tenim aquests apunts que ens van de fàbula per poder fer aquestes exposicions i les futures.

Lliga de debat universitari

Com tots sabem cada cop queda menys per començar els debats a classe. Per tal de possar-nos en situació i saber com funciona un debat, vam veure la final de la IV Lliga de debat universitari. Personalment, em va semblar molt interessant i vaig poder fixar-me en molts detalls. Per començar hem de diferenciar els components del grup, en el nostre cas serà:

• 3 persones tindran el paper d'oradors: són els que parlaran i argumentaran en públic per tal de convèncer sobre les seves tesis.
• 1/2 persones tindran el paper d'investigadros: són els que analitzan i proposen preguntes o hipòtesi per tal d'ampliar els coneixements.

En cada equip s'anomenara un "capità" abans de començar la preparació del debat, el qual coordinara la planificació del treball des de l'inici fins al final.
Com en el video analitzat a classe, nosaltres tindrem 4 parts per a cada equip, però el temps serà més reduit. Es disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts. El temps estarà molt controlat, el qual vol dir que es té que tenir el tema molt ben preparat.
Com hem llegit al llibre Com parlar bé en públic i com vam veure el video de classe, podem observar que és molt important el llenguatge no verbal, la connexió amb el públic, entre altres aspectes. Tots aquests aspectes els tenim que tenir en compte per duu a terme un bonic debat.
A continuació podeu veure la final integra de la V Lliga de debat universitari, per si algú està interessat.

Llenguatge audiovisual

Aquest tema l'hem treballat a partir d'una conferència de Guillermo Orozco, del qual he tret idees molt interessants.

La imatge té un codi universal, tot i així, hi ha moltes maneres de veure-ho. Veiem imatges i les relacionem, però se'ns passen moltes, com poden ser els moviments de càmera, que encara que en un principi no se l'hi dóna gaire importància, els té.

L'educació ha de tenir en compte varis medis, principalment n'hi ha dos: el de la família i l'escola; un altre més secundari seria el propi medi. Tots tenim responsabilitat d'educar, el que es fa a casa, fa que s'interactui més o menys, igual que el professor a l'hora de preguntar. Si no se'ls presta atenció, veuran la tele més estona, chatejaran més, etc. Els mitjans de comunicació tenen molta responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu.

Tot i que les imatges poden ser molt explicatives, normalment van acompanyades de la paraula. Per tant, s'utilitzan per complementar. Hem de tenir present, que la imatge i la paraula són llenguatges diferents.

Del llenguatge audiovisual, igual que en altres àmbits, el que es pot aprendre de manera autodidàctica és bastant, però no suficient. Guillermo Orozco ens comenta una frase: "Las nuevas generaciones vienen con el chip puesto." Ell, igual que jo, no hi està d'acord. Fa falta gent que entengui del tema per poder explicar-nos i aclarir-nos els nostres dubtes, per tal de poder aprendre.

Per concloure podríem dir que hem de ser conscients que la càmera no reflecteix la realitat, reflecteix el que vol. Tot i així, la imatge és universal.
Per tal d'aprendre aquest aspecte, vam veure un anunci on ens venien roba i material escolar pels infants, però la qüestió era fixar-se en aquells valors que a primer cop d'ull sens poden passar. Un cop vist, entre tota la classe vam destacar uns valors:

• Ritma, lent quan ens volia remarcar algun aspecte, en el cas del vídeo les malifetes.
• Llum, de fosc a clar, els nens buscan el pati, "paradís", màxima llum.
• Música, comença quan acaba la classe, el professor vocalitza però no se'l escolta només el rellotge esperant el moment. La cançó és un bals que va accelerant com forme ens acostem al pati.

Apart d'aquests factors n'hi hauria altres a tenir en compte, com ara els gestos, la posició de la càmera, entre d'altres.

A continuació, he penjat el vídeo del anunci del cotxe Seat Altea XL.



En aquest, podem destacar factors comentats anteriorment com:

• Llum, en un principi, ambient més fosc, com forme el monstre creix a causa de ser estimat, augmenta la intensitat de la llum, més claror.
• Música, en aquest anunci juga un paper molt important, ja que en els moments de màxima felicitat és forta i clara, en els moments més tristos és baixa. Sobretot es dóna èmfasi a la cançó que canten en l'anunci, ja que ens recorden que l'estimen.
• Ens el relaciona amb l'antic anunci del mateix producte, ja que podem veure al porquet que va quedar sol. Això, és molt bo ja que alomillor no te'n recordes de què anunciava però ràpidament fas la relació.
• Expressió, també juga un paper molt important, el estat d'ànim de la nena és el mateix que el del monstre Brother. Expressió positiva i alegre, música forta; expressió trista i negativa, música fluixa.

Es podrien destacar molts altres aspectes.

Qui ets tu?

Per tal de treballar la descripció vam fer una exposició fotogràfica. L'activitat consistia en fer una fotografia d'algun company de classe i exposar-la davant de tots.

Aprenent en molts sentits

Jo vaig triar l'Anna perquè és una persona molt oberta i molt simpàtica. Però, el que més em va sobtar d'ella, tot i ser una persona molt "fiestera", va ser la seva dedicació i esforç als estudis. Per això, vaig triar la foto de l'L perquè, com tots, som nous en la universitat i per tant,aprenents. Ella apart d'això, s'està traient el carnet de conduir i esperem que aviat aconsegueixi el seu propòsit.
Un altre idea de la foto va ser el fons de color verd (tot i que en la foto no es pot apreciar gaire) ja què és el seu color preferit, el que ens designa una persona amb molta esperança.
Físicament veiem a una persona d'una estatura normal, amb un look molt personal. Té els ulls marrons amb tons verds, si no m'equivoco i duu molts pírcings en les orelles i un en la boca.
En general l'Anna és una persona que val la pena conèixer i de la qual es poden aprendre moltes coses.

Descriure escriure

Per tal d'estudiar el codi escrit i el codi oral hem utilitzat l'article de Cassany, D. (1987). Descriure escriure Barcelona: Ed. Empúries on ens explica i ens compara aquests termes.

A partir d'aquí a classe hem comentat les característiques del text/discurs que són les qualitats que tenen quan actuen eficaçment en una situació comunicativa i l'hem difenciat en:

• Descriptiva: les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun expecte lingüític.

1. Coherència: selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix una relació lògica entre les diferents parts d'un text o discurs, tenint en compte la seva estructura.
2. Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o al oient interpretar-los amb eficàcia.
3. Adequació: el grau d'adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa, tenint en compte, la varietat dialectal i el registre.

• Prescriptiva: les que determinen normes d'ús.

1. Correció: norma explicita d'ús en una comunitat lingüística, aquesta norma l'estableix l'autoritat lingüística de territori. A Catalunya IEC.
2. Variació: es refereix els trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb dterminats valors socials.
   

En l'article trobem que el codi escrit i l'oral són diferents, però que en moltes situacions es complementen.

El Llenguatge

Amb l'ajuda de l'article de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50) hem arribat o ens hem aproximat al que seria la definició de llenguatge.
El llenguatge és molt més que un medi de comunicació, com podrem comprovar.
Hem de tenir en compte diferents aspectes:

• L'organització del entorn: amb el llenguatge reduïm i ordenem les diferents percepcions.
• El pensament: és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.
• La memòria: és indispensable com a suport tant individual com col·lectiu.
• L'autoexpressió: ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
• Medi: resulta ser el més extens que posseïm els éssers humans.

Tots aquests aspectes ens farien arribar al que seria la definició general del llenguatge.