dimecres, 26 d’octubre del 2011

Dropbox

L'altre dia ens va sorgir la necessitat de compartir uns documents per tal de poder fer un comentari personal de casacún d'ells i ens vam preguntar com ho podríem fer. Llavors va sorgir la genial idea de compartir una carpeta a Dropbox.
Molts de vosaltres us preguntareu què és Dropbox? Per això us deixo aquest vídeo què explica molt bé la seva utilitat.

M'agradaria comentar que l'espai gratuït és de 2GB, però si la gent se l'instal·la gràcies a les nostres invitacions aquest espai pot augmentar. De moment pel que he observat a través de la pràctica és que resulta ser una eina molt útil que et permet tenir en qualsevol ordinador els documents que necessites, a més a més, si el tens instal·lat pots treballar sense la necessitat d'Internet. Sobretot, em sembla molt útil el fet de poder compartir carpetes amb diferents persones, atès que d'aquesta manera és molt més fàcil poder treballar i poder compartir material.
Si algú està interessat a continuació teniu l'enllaç: Dropbox.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Relació: Autoestima - Pokerchips

L'altre dia una amiga em va ensenyar un video força interessant que tracta l'autoestima dels infants, però que podria ser aplicable a totes les persones. El que més em va sorprendre és que ho relaciona amb fitxes de pòquer (pokerchips), personalment, m'agrada força aquest joc i em va cridar l'atenció, atès que compara una persona amb molta autoestima amb un jugador que té moltíssimes fitxes, en canvi el que en té poca resulta tenir poques fitxes. Explicat així pot semblar una tonteria, però no ho és pas, ja que quan jugues a pòquer si tens moltes pokerchips et pots permetre el luxe de fallar en més jugades que no pas si en tens poques, llavors hauràs de ser arriesgat, jugar-t'ho tot, seria el cas dels joves que no els importa juntar-se amb gent conflictiva, la que es deixa guiar; o pots ser conservardor, esperar el moment per jugar, són aquells nens que no contesten per por, prefereixen no sortir a fi de no perdre les poques fitxes que tenen. 

Per tant, com aconseguim que un nen tingui moltes, moltíssimes fitxes? 
El primer pas seria reforçar-lo positivament en allò que està fent bé i animar-lo en allò que no li surt tan bé, en tots aquests comentaris de suport estem entregant moltes pokerchips a l'infant, en canvi, cada cop que s'equivoca, que se'l culpa, li estem treient fitxes. No ens cal saber si un nen té moltes fitxes o no, el nostre objectiu com a mestres és aconseguir que cada nen se'n vagi a dormir amb més pokerchips de les que s'ha despertat. 

Com en totes les coses aquest video és una mica extremista, però crec que transmet una idea de fons molt bona i no és altre que la de confiar en els infants, entendre que molts cops els culpem sense necessitat, però, això no significa que si en algun moment se li ha de treure fitxes perquè realment cal donar-li un toc d'atenció es faci, com sempre hem d'intentar trobar l'equilibri. En conclusió, hem d'intentar donar-li el màxim de pokerchips possible i treure-li el mínim.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Prezi

Avui hem après una nova eina molt interessant anomenada Prezi. És molt útil, atès que ens serveix per fer presentacions en un format molt diferent al conegut Power Point. Quan no estàs acostumat és una mica complicat, ja que has de canviar la idea de fragmentar les presentacions per poder-ho veure com una gran diapositiva. A partir d'aquí anirem aprofundint en el tema a través d'aproximacions on volem centrar el focus d'atenció.
Com l'altre dia vam estar treballant el concepte long life learning a continuació us deixo la presentació que he realitzat amb el Prezi, enllaç.
Després de treballar amb ell puc afirmar que no té gaires opcions, ja que és la versió gratuïta, tot i que per ser estudiants pots utilitzar, la que jo he fet servir, que et permet realitzar més cosetes, de totes maneres té poques opcions, però són suficients i fàcils d'entendre. El problema està en que no pots anar fent la presentació sobre la marxa, tal i com comentava l'Elisabeth en el seu bloc, atès que qualsevol petita modificació altera el producte final, per tant has de tenir ben clar què vols posar i on ho vols posar.
Com a tret molt positiu destacaria la seva vistositat en el resultat final, és una nova concepció de presentació, molt més atrevida i dinàmica.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Aprenentatge


Avui hem estat parlant sobre l'aprenentatge. Per tal de treballar aquest concepte ens hem agrupat en petits grups per així poder extreure diferents definicions. Després han quedat totes recollides al fòrum del blink. El meu grup format per la Regina i la Mònica creu que "aprendre és quan incorpores i relaciones uns coneixements i idees en uns esquemes previs. Es pot aprendre de manera individual o bé amb l'ajuda d'altres persones, llibres, ordinadors... Hi ha diferents maneres d'aprendre, a través de la pràctica, de l'experiència, per observació, per recolzament, per reforç, per descoberta i significatiu". 



Quan hem fet aquesta definició encara no sabíem molt bé com enfocar-ho, atès que el concepte d'aprenentatge és un terme molt genèric i com nosaltres apuntàvem hi ha moltes maneres d'aprendre, segurament totes tinguin els seus pros i contres. Per això, hem treballat per grups diferents maneres d'entendre aquest concepte, totes són igual de valides, tot i que en algunes podem estar més d'acord que en d'altres. El meu grup s'ha centrat en el concepte: long life learning, però, també hem treballat:
Totes les refleixons han quedat recollides en el bloc que compartim de l'assignatura +3TIC, que de mica en mica comença a agafar forma.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Jclic

Què és?

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives, les quals no acostumen estar soles, sinó que estan presentades en projectes. Un projecta està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en que s'han de mostrar.
El Jclic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i
sistemes operatius.

Per tant, és una eina molt útil, atès que ens pot servir per saber on s'equivoca l'alumne i ajudar-lo a millorar. Tenint en compte les metàfores, les quals ens expliquen com es pot ensenyar o com es pot aprendre a través del paper de l'ordinador, crec que la més adient és la metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor, ja que l'ordinador pot interactuar amb l'alumne, és a dir, es creen activitats on l'ordinador avalua l'alumne, llavors pren consciència de les seves necessitats i ell mateix podrà millorar-les a partir d'altres. D'aquesta manera cada alumne té activitats a mida que l'ajudaran a millorar.

A continuació he creat un petit projecte sobre el Connectivisme a través del Jclic Author. És el programa de Jclic que permet crear noves activitats d'una manera senzilla, visual i intuitiva. En aquest enllaç explica com fer-ho detalladament i aquest és l'enllaç del projecta que he creat.