dimecres, 28 de desembre del 2011

Les PDI

Per tractar aquest tema em centraré en les presentacions de dos grups: el primer format per l'Alba Mayol, l'Ethel Nogués, la Marta Pintos i l'Helena Vall, i el segon format per la Regina Beltran, l'Estel Gamisans, la Tamara Herrera i l'Helena Prim. Tots dos grups han treballat les pissarres digitals, però el seu enfocament ha estat diferent, per tant em servirà per poder aprofundir molt més en el tema.

Per refrescar una mica la memòria us deixo l'enllaç que vaig fer sobre pissarres digitals. A partir d'aquí el primer grup s'ha centrat en explicar-nos el seu funcionament i els diferents tipus de pissarra digital que podem trobar: electromagnètica, infraroja, resistiva, òptica i ultrasònica-infraroja explicades en el següent prezi. També hem vist el funcionament de l'Smart Notebook, tal i com vam treballar a classe i ens han ensenyat una web molt interessant on trobar enllaços a possibles recursos per a PDI.

Com vam parlar a classe les PDI ens ofereixen molts recursos, ens facilita el tractament de la diversitat, requereix atenció, comprensió, participació i és una eina molt motivant pels infants. A més a més, permet la interacció entre els alumnes i el mestre, ens permet accedir ràpidament a la informació, potència el treball cooperatiu i es pot adaptar a diferents nivells d'aprenentatge. Com a principals inconvenients trobem el seu alt cost, dependència del sistema d'Internet i sobretot la falta de formació per part del docents, ja sigui per barreres de primer o segon ordre.

En canvi el segon grup s'ha centrat una mica més en les metodologies a fer servir amb una pissarra digital. Per això, han representat una aula de primària on es treballen les llengües, però amb un ús de la pissarra ben diferent, és a dir, hem observat quatre experiències:
  1. El mestre només explica, transmet el coneixement i l'alumne té un paper passiu sense participar, per tant trobem un aprenentatge completament transmissiu, on la pissarra digital simplement fa el funcionament d'una pissarra convencional de guix.
  2. Requereix la participació de l'alumnat i el mestre és un mediador, es tracta d'una metodologia learning by doing. La pissarra és un mitjà on els alumnes van escribint la història, però tampoc té una funció diferent a les pissarres convencionals.
  3. Semblant a l'anterior, però en aquest cas la pissarra en serveix per poder realitzar l'activitat, atès que és una activitat d'omplir i la pissarra ens diu si la resposta és correcta, tot i així, el seu funcionament és bastant simple.
  4. El rol del mestre i de l'alumne és semblant a les dues anteriors, però en aquest cas la pissarra digital ens ofereix una imatge amb paraules per omplir. Un cop posades correctament ens diu una frase en anglès. En aquest cas la pissarra dóna molt més joc i podem veure un dels molts bons recursos que ens ofereix.
Posteriorment ens han presentat una web molt interessant on podem trobar material per treballar amb les PDI (Alexandria).
A través d'aquesta experiència vam poder comprovar com el fet de tenir una PDI a classe no significa res, és a dir, el seu funcionament depén del mestre. Per això, és tan important la seva formació. Cada cop hi ha més pissarres digitals a l'aula, per tant, nosaltres com a futurs mestres no podem oblidar-nos que estem en continua formació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada