FI del Bloc!

Com bé diu el títol de l'última entrada, avui es tanca el bloc. Així que aquesta entrada va referida al bloc, com una petita reflexió sobre el què m'ha aportat.
Ja he comentat en alguna entrada anterior que en un principi no trobava gaire utilitat al bloc, però de mica en mica vaig adonar-me que l'estoneta -en alguns casos, una bona estona- que he dedicat al bloc, no ha sigut temps perdut, sinó que m'ha ajudat a organitzar idees, però sobretot m'ha obligat a fer un esforç i repassar el vist a classe. A part, és una eina molt útil per comunicar-te i poder complementar informació de les diferents assignatures. En conclusió, que és una eina molt útil que tindré present des de ja com alumne i en un futur, si tot va bé, com a mestre.

Tanquem Seminari

L'últim dia de seminari va ser festiu on tots vam llegir, riure, jugar, cantar, menjar...
Però m'agradaria mencionar el bon grup que s'ha creat, que tot i canviar de seminari ens seguirem veient per classe, però no serà el mateix... Així que espero que el pròxim seminari sigui igual o millor que aquest.
Aquesta entrada és una petita reflexió sobre les hores de seminari, on tots hem aprés moltíssim. Hem pogut parlar, debatre, discutir, etc. Tot en un bon clima que és com s'aconsegueixen les coses. Per tant, els meus propis objectius s'han complert a la perfecció i espero que els de tots vosaltres també.
Espero que gaudiu de les festes i estudieu molt!
Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Procés de composició escrita

Amb les meves paraules explicaré el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.


Com es pot veure en l'esquema és molt important tenir uns coneixements previs sobre el tema i l'escriptura, a partir d'aquí és fonamental una bona organització a partir de la formulació d'objectius. Un cop hem fet aquest pas podem començar a redactar. El text que es va produint cal revisar-lo; l'hem de llegir els cops que faci falta i si cal refer-lo un, dos, o mil cops, es refà.
A tots des de petits ens han fet escriure redaccions, opinions, valoracions, però pot ser mai ningú s'ha parat a donar-li importància a com ho elaboràvem. Només es limitaven a corregir faltes ortogràfiques, però no es paràven a vigilar el procés. Per això, nosaltres com a futurs mestres hem de tenir present tots aquests aspectes i treballar-los a classe.

Habilitats de la llengua

Llegir, parlar, escoltar, escriure són les quatre habilitats de la llengua que s'han de dominar per comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.
- Si ets emissor, escriure i parlar.
- Si ets receptor, llegir i escoltar.

• Llegir: és el procés a través del qual es comprén un text escrit.

LLEGIR=COMPRENDRE, això implica:

1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix a de construir el significat del text. El significat que un escrit té pel qui el llegeix no és una replica del significat de l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que dependrà del text.
2. llegir és aconseguir l'objectiu (sempre llegim per algun motiu o finalitat). L'objectiu sempre guia la lectura.
3. llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements prèvis en funció del que l'hi aporta el text.
4. llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, el context) continu. Qui llegeix formula una hipòtesi, sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Conforme es va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s'havia creat.

• Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

• Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, en correcció i adequació, a la situació comunicativa.

• Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana:

1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. un bon oient sap descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
5. sap d'escubrir les idees principals del missatge
   
6. sap reaccionar al missatge i parlar quan acava l'orador.

Aquestes quatre habilitats són bàsiques i des de sempre les "utilitzem", però caldria de ben petits ensenyar a llegir bé, escriure bé, parlar bé i escoltar bé. Perquè com hem pogut observar no és tant fàcil com sembla.

La Competència Comunicativa

Com vam veure en els articles treballats a classe sobre el fet comunicatiu, utilitzar una llengua implica mot més que fer-la servir, és a dir, es necessita tota una sèrie d'habilitats per orientar sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Com esmenta Loayza, aquesta competència és integral, inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos, i amb els altres sistemes de comunicació en general. L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a unes motivacions i a una acció.
A primera instància podríem definir competència comunicativa com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització. Exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació (serveixen per a l'intercanvi comunicatiu) com en els sistemes secundaris (es produeixen en esferes de més elaboració cultural).

Què és competència comunicativa?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

La competència comunicativa té els següents components:

• Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
• Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús, s'ocupa de la situació comunicativa.
• Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
• Competència estratègica: habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal.

Al passar al bloc el resum que vaig fer sobre els apunts de competència comunicativa, he refrescat la memòria i m'he adonat de la importància que té. Com a futurs mestres hem d'adquirir unes bones competències comunicatives per poder ajudar al dia de demà als nostres alumnes. Ja que no resulta gens fàcil adequar-se segons el context social o cultural.

El fet comunicatiu

Les següents entrades són entrades que hauria d'hagué fet fa ja un temps, però que no vaig fer. Però com es sol dir, més val tard que mai. Per tal de recordar quines em faltaven he mirat el bloc de l'Elisabeth Torras.

Aquesta entrada fa referència els articles treballats els primers dies de classe sobre el fet comunicatiu. Per treballar-ho ens vam posar per grups de cinc persones més o menys i vam fer una síntesis dels diferents articles.
El grup format pel Marc, el Sergi, l'Edu, en David i jo vam treballar el capítol "Gramàtiques del Silenci" del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

Aquí us deixo l'enllaç sobre la síntesis que vam fer.

Cal recordar que es van treballar altres capítols com són:

• Escoltar i Sentir del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
• Fer silenci del llibre L'art de saber escoltar (2006) de Francesc Torralba.
• Aprendre i créixer del llibre Educació, vida quotidiana (2003) de l'Eulàlia Bosch.
• Un fragment de El regal de la comunicació (2003) de Sebastià Serrano.
• Una imatge val més que mil paraules del llibre Una imatge no val més que mil paraules (2001) de Jesús Tuson.
• Un tramvia anomenat text del llibre Un tramvia anomenat text (1998) de Víctor Pagès.
  

IV Metàfores

Les metàfores ens expliquen com es pot ensenyar o com es pot aprendre a través del paper que té l'ordinador. Llavors destaquem els quatre models següents:

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Com bé es diu al bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador pot interactuar amb l'alumne: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'0rdinador avalua; a continuació, l'ordinador inicia un nou cicle. D'aquesta manera es poden crear activitats on l'ordinador avalua l'alumne, llavors l'alumne és conscient de les seves necessitats i ell mateix podrà millorar-les a partir d'altres activitats. D'aquesta manera cada alumne té activitats a mides que l'ajudaren a millorar. Un exemple d'aquest tipus de programa el trobem en el JClic.

• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquest cas el mestre queda en un segon pla, atès que és l'alumne qui "ensenya", dóna instruccions a l'ordinador perquè les faci. Tenint present això com diu el bloc de l'assignatura podem definir el concepte de micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu.
Un programa a tenir present seria el Logo, on el nen guia a la tortuga i pot plantejar estratègies de resolució de problemes.
Llavors el mestra seria un guia on seguiria el procés de treball del nen i l'hi plentajeria preguntes perquè pugués reflexionar.

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Seria un aprenentatge semblant el creat pels micromons, però d'una forma més acotada, ja que l'usuari pot manipular peràmetres, però no afegir-ne de nous. Per tant el grau de llibertat és més limitat. Un exemple de simulació és el del programa Crayon Physics vist a classe. A continuació podeu veure un video que he vist en el bloc de l'assignatura.


Com es pot veure en el video l'usuari pot dibuixar objectes que seguiren el moviment natural de la gravetat.

• La metàfora de la caixa d' eines: l'ordinador com a eina

Com es comenta el bloc de Gestió de la Informació i TIC, l'ordinador té que ser una eina que ens proporcioni situacions d'aprenentatge, activitats autèntiques relacionades amb les seves experiències i les seves preocupacions. Però no deixa de ser una eina, l'ordinador no ha de substituir els pinzells o el llapis, però els editors gràfics ens poden proporcionar i oferir noves possibilitats. Per tant s'ha d'ensenyar a utilitzar l'ordinadro pequè si l'aconseguim utilitzar bé és una eina molt potent i útil.
Com he vist en el bloc de l'assignatura, jo també us deixó l'enllaç a l'argumentació que fa en Jordi Vivancos en el seu bloc De les TIC a les TAC, ja que ell no considera l'ordinador com una simple eina.

Per acabar, m'agradaria dir que aquestes quatre metàfores les hem de tenir presents sempre, des de ja, com a futurs mestres que serem.