dilluns, 16 de novembre del 2009

Conferència Eulàlia Bosch

Per començar aquesta setmana vam assistir a la conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana, entre d'altres. Vam poder veure i experimentar un bon model d'exposició oral amb el suport de les TIC, treballar la presa d'apunts i reflexionar sobre els continguts del tema "fer de mestre".

Dolors Busquets va fer una petita introducció molt bona sobre l'Eulàlia Bosch. Va destacar tres aspectes que la fan singular i personal:
  • constant diàleg amb les ciències, les artes, la filosofia, els infants, els joves, les famílies, la ciutat, el aprendre, l'ensenyar, la vida mateixa amb tots aquests elements projecte la seva obra i la seva creativitat.
  • constant interés per l'EDUCACIÓ, en majúsculas per la grandessa d'aquest concepte i per l'estima que ella l'hi té.
  • proximitat intencionada que manté amb tots aquests elements, està sempre provocant situacions per tal d'estar-hi envoltada.
Abans de començar m'agradaria destacar un projecta on treballa l'Eulàlia Bosch: Any Cerdà. Tracta la relació entre les escoles i els patrimonis de la ciutat, no només s'apren a l'escola. A partir de plànols podem veure les escoles que hi ha, monuments, etc. D'aquesta manera no queda l'escola a l'escola sinó que és un projecte més gran el qual està relacionant escola-ciutat.
Un cop dit això, ja puc centrar-me en els aspectes més importants de la conferència.

Fer de mestre és una frase molt simple on ella simplement ens va voler donar el seu punt de vista, però hauriem de fer-ho sovint i amb diferentes persones que ens expliquessin la seva experiència, per tal de poder enriquir-nos més.
Magisteri va relacionat amb els nens, ella ens dona la seva visió sobre els "nens que creixen". Ja que nosaltres intervindrem en aquest creixement i per tant, hem de ser conscients que tots som aprenents i "estrangers", sense tenir en compte la seva nacionalitat.
Els mestres han d'ajudar als alumnes a conèixer la ciutat, ja que si no arreles el lloc on has nascut, difícilment arreleràs cap altre lloc.
Amb una fotografia de Jean Mohr, on apareix un home i un nen agafats de la mà, ens va voler donar una idea del que per ella és fer de mestres, tenint en compte la confiança que dona que algú t'acompanyi.
Ens va comentar una metàfora molt interessant sobre escola-ciutat: els rumiants deixen el seu estable per buscar menjar i tornen a l'estable a rumiar, els estudiants són com rumiants. Els coneixements estan fora, hem de conèixer els recursos i després tornar a l'escola per compartir els coneixements, on integrem el que ens ha sorprés i hem aprés fora. Aquesta és la idea d'aquesta setmana.
Tenint en compte aquesta metàfora podem passar de la imatge d'un professor que explica a les cadires a un professor que se'n duu l'explicació a l'experiència, alimentant la curiositat. Els nens són curiosos per necessitat, s'han de fer preguntes per entrar en aquesta societat. No tenim dret a no alimentar aquesta curiositat. Els nens s'han de fer forts davant els problemes. D'aquí va sorgir una altra metàfora peli-nen, on ens ve a dir que hem de sortir a buscar els nens.
Les arts ens ajuden a comprendre, mantenen obertes les curiositats. Per això, és important les diferents perspectives sobre les obres:
  • L'arquitectura i la música es viuen des de dintre. L'escola és un lloc on es passan molts anys de la vida i cal trobar el seu lloc. La música és com el so de la veu del mestre.
  • Professió on hem de ser presents en el creixement dels nens, amb nens que volen o no volen crèixer. Es pot comparar amb Alicia una noia que no sap si ser gran o petita i té por.
  • La ceràmica, relació amb l'entorn, representació del que volem.
Un fet a destacar i molt important: hi ha moments en que som mestres i moments on som aprenents.
Per ser ensenyant cal voler ser sabi, cal posar l'accent en el coneixement i la forma d'ensenyar. La didàctica aparèix com a necessària quan es vol aprendre. Si no es té aquesta passió, no val la pena.
Fer de mestre és com ser comodador, ajudar al nen a trobar al seu lloc i acomodar-lo, després veura des de l'última fila els resultats.

Aquestes són les idees principals que vaig poder extreure, a continuació us deixaré el link on podreu veure la conferència. Si algú no va assistir l'hi aconsello que la miri, ja que apart de les idees interessants que es comenten, també podem veure un bon model d'exposició, ja que utilitza un to i un registre molt correcte, però el que més em va sorprendre, va ser el fet d'utilitzar de suport d'un Power Point només amb imatges i vídeos, dona un resultat magnífic.

CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada