dimecres, 18 de novembre del 2009

Sant Roc

La visita del dimecres, seguint el pla establert durant la setmana d'activitats extraordinàries, van ser al Casal de Sant Roc, Casal d' Infants del Raval o a "La Masia" del FCB, en el meu cas al Casal de Sant Roc, més concretament a l'Ateneu Sant Roc com es pot veure en la imatge.
Sant Roc és un barri de Badalona, el qual comença a créixer a partir de 1962. Va ser ocupat, principalment, per gent vinguda d'altres zones marginals de Barcelona. Aquest creixement es produeix de manera descontrolada i sense cap planificació, aixó proporciona greus problemes urbanístics i d'infraestructures, a part de la difícil integració dels nouvinguts.
Sant Roc és un barri construït per iniciativa pública, principalment per acollir els damnificats per les riuades de 1962 i compensar les expropiacions que es van fer per construir l'autopista que divideix Badalona en dos.
Al principi, les vivendes són de baixa qualitat i moltes es sobreocupen, quasi la meitat dels veïns són de fora de Catalunya i té un alt percentatge de persones d'ètnia gitana.
La falta d'equipaments mínims i serveis va motivar l'aparició i creació del Centre Social Cultural Sant Roc, creat l'any 1969. Per manca d'entesa amb la directiva del Centre Social, l'any 1987 es va decidir formar una entitat autònoma anomenada Ateneu Popular Sant Roc, la qual promou activitats relacionades amb la cultura, l'esport, el temps lliure, la sanitat, l'educació, el pacifisme, l'ecologia, el medi ambient,etc.
L'any 2005 l'Ateneu Popular Sant Roc havia crescut molt, havia i hi ha molts projectes per dur a terme, és per això que va esdevenir la Fundació Ateneu Sant Roc, la qual segueix al costat dels veïns i treballa per la cohesió social, fomentant la participació, sobretot en col·lectius en risc d'exclusió social.
Aquesta ha estat una petita explicació sobre el barri que ens van fer a la visita i que he pogut enriquir amb informació extreta de la pàgina web de la Fundació Ateneu Sant Roc.
La Fundació Ateneu Sant Roc funciona per assemblea, però la grandessa ve donada per la gran quantitat de voluntaris que trobem (408) on cadascú fa possible en la mesura que pot les seves tasques. La finalitat de la fundació es promoure diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats als infants, joves i adults, incidint com he comentat anteriorment, en els col·lectius en risc social.
A continuació mencionaré alguns projectes que es duen a terme:
  • Esplai Borinot: dirigit a nens de 5 a 13 anys, amb la finalitat de treballar per un model de societat no descriminadora, fonamentada en la solideritat, la justícia i el respecte de les persones a partir d'activitats com ara jocs cooperatius, expressió, teatre, ludoteques...
  • Grup de Dones: dirigit a dones d'edats compreses entre els 50 i 80 anys. Té com a objectiu potenciar la participació de les dones en activitats culturals, formatives i de lleure i la igualtat de drets entre homes i dones; a partir d'activitats com ara tallers culturals, xerrades, festes...
  • Grup Laila: dirigit a partir de dones de 18 anys de diferents cultures i procedències. L'objectiu és facilitar l'aprenentatge de les llengües catalana i castellana com a element integrador a partir d'activitats com tallers de costura, classes de llengua, introducció a la informàtica, coneixement de l'entorn...
No els he mencionat tots perquè són molts, ademés aquests els trobo molt interessant inclús vam tenir la oportunitat de veure on els duen a terme. Podriem dir que aquests esplais són importantíssims pels nens ja que com es pot veure en la imatge s'ho passan genial en aquest cas són un grup de noies que estan participant en una obra de teatre, realment ajuda molt a nens a integrar-se i poder aprendre.
També vam poder donar una volta pel barri i poder veure les instal·lacions on es duen a terme totes aquestes activitats. Amb els coneixements obtinguts i la petita visita he pogut fer una petita reflexió personal.
Tot i que el barri té "mala fama" hem pogut comprovar que actualment, les coses estan canviant. Trobem unes instal·lacions bastant bones comparades a les de fa uns anys; hi ha ambulatori, mercat, biblioteca, centres civics, residència de malalts físics i pròximament psíquics, moltes esglésies, donat el fet que trobem molta gent d'ètnies diferents, entre d'altres instal·lacions. Aquests fets han sigut possibles gràcies a la influència que exerceix l'entorn cultural i social i sobretot el treball col·laboratiu de totes les institucions. Aquesta visita m'ha ajudat a veure que per exemple una ludoteca no és del centre sinó que és del territori.
Com tots sabem l'entorn cultural i social també té una gran influència sobre l'escola; en barris com aquests es veu més reflexat. El fet que hi hagi a les aules alumnes de diferents cultures i de diferents àmbits socials no ha de ser un impediment, ja que com tots sabem l'escola no va per lliure sinó que necessita la col·laboració de les famílies i la societat. A part, com he pogut observar, és enriquidor pels nens el fet d'estar amb gent "diferent" a ells. L'entorn en general afecta el nen i això després es veu reflexat a l'escola.
Un paper important és el de les xarxes educatives, ja que ajuden a la integració dels alumnes a les aules i facilita el treball en grup, l'accés a la informació, etc. Ademés facilita el possar en comú informació de diferents institucions, per tal d'anar tots a un camí, que és el de millorar.
Sobretot amb aquesta visita he pogut viure d'aprop i escoltar experiències que ens fan veure el món d'una altre manera; ja que no tots els nens són perfectes, trobem molta diversitat i sempre hem d'aconseguir motivar-los, ja que és molt importatnt pel seu apranentge i és possible com ens han mostrat, a partir d'activitats conjuntes, teatre, jocs...
Per acabar m'agradaria dir que la visita m'ha ajudat molt a comprendre aspectes d'entorn, ja que jo visc aprop d'un barri semblant al de Sant Roc i sé que les coses no són gens fàcils. Per tant, resalto la idea que he comentat. Tots som una pinya, en el sentit que tots anem a una que és la de millorar i aconseguir la integració de col·lectius més margintas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada