Va de mestres

Avui a seminari hem fet entrega del treball del llibre Va de mestres de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. La manera de treballar a classe m'ha semblat molt interessant, ja que no ha sigut arribar i entregar el treball; sinó que l'hem analitzat entre tots. Això ens ha servit per veure diferents punts de vista i poder resoldre petits dubtes que ens haguessin sorgit. En general hem arribat tots a les mateixes conclusions.
Aquest llibre és molt interessant per a qualsevol persona que vulgui ser o sigui mestre, també és molt útil per aquelles persones que estiguin amb la canalla. Com s'ha comentat a seminari, és un llibre que tindríem que tenir present durant tota la carrera, inclòs un cop acabada. M'agradaria destacar un fragment que m'ha agradat i diria què és una idea fonamental, com diuen en el capítol: Vocació o Professió? (2008, 18) "I és aquesta Rosa concreta la que et crida i et diu: Et necessito. I és a aquesta Rosa a qui tu allargaràs la mà i l'ajudaràs a avançar mentre tu -i aquesta és la grandesa de la nostra feina- avançaràs amb ella." Amb això ens fan veure que aquesta feina és vocacional, no podem deixar als infants que vagin sols, ens necessiten. Però, el més important és que nosaltres també els necessitem a ells. Ells aprenen de nosaltres igual que nosaltres aprenem d'ells.
En conclusió, un cop parlat a classe, si tingués que fer un altre cop el treball seria lleugerament diferent. Ja que amb el que hem comentat, aprofundiria en temes o els afrontaria des d'un punt de vista més complet. Tot això és gràcies a les reflexions fetes a classe.