dilluns, 30 de novembre de 2009

CLIC

Per començar faré una breu explicació de què és el CLIC.
El Clic ens permet fer una seqüència d'activitats amb una prèvia explicació. L'ordinador planteja dubtes i preguntes, el nen respon per tal que l'ordinador el pugui corregir.
És un exemple de web 2.0, els mestres crean l'entorn i el comparteixen. El Clic per tant és programari lliure.
Uns aspectes a destacar breument és que marca els encerts i els intents, no els errors, això és positiu pel nen.
A classe ens vam centrar en el JClic, el qual ens permet fer activitats d'aprenentatge, observació i permet enregistrar els resultats obtinguts.

Com podreu observa a continuació, he creat tres activitats simples i ràpides sobre els animals. La primera consta d'una sopa de lletra, la segona d'omplir els espais buits i per acabar un petit puzzle. Jo ho he organitzat perquè es puguin veure les activitats sense la necessitat de fer-les, així podreu veure l'estructura i si algú s'anima les pot fer. Però, si estiguesim en una classe, l'ho ideal seria organitzar-ho perquè es fessin totes les activitats.

Per concloure, m'agradaria dir que aquesta aplicació l'he trobat molt interessant i molt pràctica. Sens dubte estaria bé tenir-la present en un futur, ja que facilita l'aprenentatge fent-lo més "entretingut", ja que es pot aprendre a partir de puzzles, relacions de conceptes, completar frases, ordenació de paraules... Però, l'aspecte més important és el d'aprendre tots plegats, ja que les activitats poden penjarse a la xarxa, on tots els diferents centres tenen accés, aspecte que fa que puguem aprendre tots plegats.
A demés, com alumne d'ESO vaig gaudir d'aquesta aplicació a l'hora d'informàtica en la qual feiem servir al programa per fer activitats relacionades amb la Tecnologia. Ara, també he pogut gaudir-la, però des d'un altre punt de vista.

Durant aquesta classe també vam observar i "jugar" amb jocs on la seva finalitat és la d'imaginar, crear i explorar:
A través d'aquests programes aprenem aspectes de física, colors, etc. d'una manera molt divertida i fascinant.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Conferència Anna Pérez

Aquesta entrada em serveix per reflexionar sobre el per què dels blocs, aquesta reflexió ve donada a partir de la conferència de l'Anna Pérez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna el 12/11/2008, el tema que es tractà fou l'us dels blocs a l'escola.
A través del Power Point sobre la Blocosfera i a partir de la conferència he pogut destacar les següents idees.
La societat evoluciona, per tant, trobem neologismes com poden ser blocs, blocaire, post, etc. paraules que són molt noves i molta gent no les coneix. També trobem una gran evolució en xarxa, com es pot veure en la imatge de la web 1.0 i la web 2.0. En aquests moments gairebé qualsevol persona crea continguts degut al fet que les eines s'han fet molt fàcils perquè això es pugui fer possible. El fet de crear implica que una altre persona ho llegeixi fet que proporciona la creació de coneixements entre tots.
Eines que permeten crear continguts i compartir-lo, aquesta és la idea de web 2.0.
Internet és molt diferent de fa deu anys, és multimedia i audiovisual, això ha permés que augmenti molt la interactivitat. Per tant, hem passat de ser espectadors a ser participants, això s'ha de tenir present com a mestres, els nostres alumnes poden crear continguts. Una eina que facilita la creació de continguts és el bloc. Els blocs ens permeten fer xarxa, a partir de les nostres entrades podem rebre posts que ens permeten millorar o complementar les nostres entrades a través de la col·laboració d'altres persones (posts).
Hem de tenir present que els alumnes són del segle XXI, la gran majoria estan molt actualitzats això va fer plantejar les següents qüestions:
  • Preparem els alumnes per la societat que els toca viure?
  • Continuem fent recerca d'informació en una sola font quan hi ha milers a l'abast?
  • Donem un sentit útil i didàctic a Youtube's messengers i metroflogs?
  • Continuem veient l'escola com una realitat tancada entre quatre parets desconnectada del món?
  • Aprofitem les noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació?
  • Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Aquestes preguntes m'han fet reflexionar força, ja que actualment tenim a l'abast molts recursos, però això no és suficient. Em refereixo a què cal i és necessari ensenyar a utilitzar les eines i fer entendre els alumnes que són eines. L'Anna Pérez ens ho deixa molt clar amb l'exemple de la Viquipèdia quan un professor els fa buscar i després es queixa de què s'han copiat. Hem d'ensenyar a utilitzar la Viquipèdia com un recurs que ens ajuda a comprendre moltes idees. Per tant, l'alumne és el verdader protagonista i nosaltres som guies d'aquest aprenentatge.
Hi ha dos idees molt clares:
  • A l'escola treballem amb alumnes del segle XXI, nens i nenes, adolescents i joves que viuen de ple en una internet multimèdia on les possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran.
  • Aquests aspectes fa que moltes escoles comencin a utilitzar blocs per la seva capacitat d'afavorir les competències lingüístiques i digitals. Els blocs fan possible l'escriptura en xarxa, per tant, el poder treballar de forma cooperativa.
Amb aquesta conferència he pogut entendre una mica més la idea de bloc, ja que el començament de utilitzar-la no estava molt satisfet i no l'hi trobava gaire utilitat, amb el treball dia a dia i a través de les idees d'aquesta conferència puc afirmar que el bloc és una eina imprescindible per poder fer xarxa i així afavorir el treball cooperatiu de classe, a part com alumne puc dir que serveix per organitzar-te i et permet dedicar una estona a reflexionar sobre els temes tractats.
Per acabar, us deixo l'enllaç al bloc de l'Anna Pérez: Bitàcola deMestraTic, un bloc molt interessant al qual sempre va bé donar-li una ullada perquè té idees molt interessants.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Actualitat Educativa IV

Després d'una petita parada hem représ l'activitat, aquesta setmana duta a terme per: Marc Ariño, Juan Antonio León i Irene Ruiz. Suposo que per falta de temps no vam poder fer un repàs a l'actualitat educativa, així que vam centrar-nos en la notícia que ens van portar: Detenido un menor por dar un puñetazo al director de su instituto.

Un cop llegida, la notícia, ens van plantejar unes preguntes de les quals va sorgir un debat molt interessants; a l'hora ens van argumentar les seves idees. Les preguntes eren les següents:
  • Què creieu que ha succeït a l'educació per arribar a aquests extrems?
  • A més d'aquestes causes esmentades, quines altres creieu que poden influir en aquests comportaments?
  • Quines creieu que són les solucions més adients per aquest problema?
  • Heu estat testimoni d'alguna agressió per part d'alumnes a professors o a la inversa?
Per començar, crec que estem tots d'acord en el fet que aquestes situacions no poden tornar a passar, ni per part dels professors ni per part dels alumnes. El problema està en que aquestes agressions o altres "maltractes" succeeixen i trobar una solució no és gens fàcil. Un bon inici seria la bona relació família-escola, en el sentit d'anar tots a una.
A partir d'aquest aspecte comentat, el treball seria conjunt, això facilitaria l'educació del nen i es podrien trobar solucions ràpides abans que els petits problemes es tornin grans problemes. Com s'ha comentat a seminari, un problema podria ser la teoria del nen clauer, els nens que passen molt de temps sols perquè els pares treballen o per una desestructuració familiar. Això pot proporcionar una "mala" educació al nen a partir de males influències, el deteriorament de la persona a partir del consum de drogues i alcohol, una baixa autoestima causada pel clima que es viu a casa. Tots aquests aspectes estan relacionats i els tenim que tenir presents.
La idea del nen que s'educa al carrer va donar molt de si en el "debat", ja que va proporcionar diverses opinions. Jo crec que cadascú és com és, però influeix molt amb qui et juntes. Si a sobre de petit no t'han dit no estan els límits i no t'han ensenyat uns valors és molt probable que tingui conductes no gaire apropiades; està clar que no serà en tots els casos, però sí en la gran majoria.
Com he comentat, una solució és anar tots a una tant societat-família-escola, mai s'ha d'oblidar que el centra de l'educació és el nen, ell és el que experimenta amb el món. Per tant, no podem permetre que aquest camí el fagi sol.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Aquesta entrada principalment va dirigida a les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Com tots sabem són imprescindibles tant pels nens com per als mestres i com no, també per nosaltres, els estudiants. Per això hem d'aprendre a utilitzar-les ja que ens ajudaren a gestionar millor la informació i comunicar-nos amb els docents i amb els altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interaccions en coneixement. Com es veu a la imatge les TIC tenen que ser com les llavors que esdevindren arbres, ja que a partir de les TIC amb esforç i treball obtindrem grans fuits. Aquí podeu veure el bloc de Gestió i TIC per si teniu més dubtes i l'explicació és més exhaustiva.
Sempre que parlem de coneixement mai no podem assolir-lo i quedar-nos satisfets, ja que sempre ens tenim que anar actualitzant i aprenent nous mètodes que ens ajudaren.
Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Destacaré dos:
  • UNESCO: descriu tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents.
  • Normes de la ISTE: publica dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants.
Per treballar a classe aquests aspectes, comentats prèviament, per files vam treballar algun aspecte de l'Educació Secundària, les normes de la ISTE, que és el que em va tocar, i la UNESCO.
He volgut destacar el punt: Faciliten i inspiren l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
Els docents utilitzen el seu coneixement sobre temes d'una assignatura, sobre l'ensenyament, l'apranantatge i sobre les TIC, per facilitar experiències que millorin l'aprenentatge, la creativitat i la innovació dels estudiants, tant en ambients pressencials com virtuals. Em centraré en el subapartat que diu: "Promueven, apoyan y modelan tanto el pensamiento creativo e innovador como la inventiva". A partir de pintures podem promoure aquestes capacitats. Amb les eines que em vist i practicat a l'assignatura, crec que podríem promoure el pensament creatiu a partir d'activitats com ara exercicis possats en comú a partir de blocs, on cada alumne pot fer la seva pròpia reflexió. Si són més petits, podem utilitzar programes auditius per desenvolupar les seves capacitats i sempre es pot acompanyar una explicació amb ajuda digital, a partir de les pissarres digitals per exemple. Durant aquesta setmana en les visites a escoles he tingut la sort de poder veure la utilització d'aquestes pissares en aules i em semblen molt útils, i els nens les utilitzen de manera molt profitossa. També un tema a tenir en compte, són els ordinadors a les aules amb els llibres digitals, he pogut observar que encara no està el tema molt adequat ja que fallen moltes connexions, però els nens comenten les seves experiències de manera positiva. Som conscients que els nens són molt creatius llavors em d'aprofitar aquest fet per fer activitats a l'aula a partir d'imatges, experiències, cançons, etc. Trobem moltes eines molt útils, per ajudar al nen a promoure el pensament creatiu i innovador.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Cosmocaixa

Per acabar la setmana, teniem que triar un centre o una entitat d'interès públic que disposi de serveis educatius i informar-nos de l'oferta que es fa a les escoles o a l'educació en general. La meva tria va ser el Cosmocaixa, ja que disposa de serveis educatius i és una visita molt interessant a fer amb les escoles.
A la visita vaig anar amb l'Edu Muñoz i la Sandra Castelnuovo. Un cop allà no ens van informar gaire, ja que ens digueren que tota la informació la podiem trobar a la pàgina web del Cosmocaixa i que l'entrada era gratuïta. Per tant, vam entrar i gaudir de la majoria d'activitats proposades. Us deixo l'enllaç a la pàgina web del Cosmocaixa.

A continuació podeu observar un vídeo on ens explica què trobem.



Tot i que en el vídeo està molt ben explicat faré quatre ratlles dels principals espais que hi ha:

Mur geològic, cada tall il·lustra una estructura geològica i va acompanyat d'un experiment que mostra els processos geològics que l'han originat.



Bosc inundat, rèplica exacta d'un tros de bosc inundat de la selva amazònica brasilera. Es pot explorar la part inundada i la relació amb la terra ferma.

Sala de la Matèria, es tracta d'una exposició permanent en la qual experimentes, peces reals i et propossen un viatge per l'evolució de la matèria.



Planetari, ofereix una immersió total en els ambients astronòmics més realistes on es podra observar l'Univers des de diferents perspectives i en diverses époques.


Plaça de la Ciència, oberta per a tothom on es pot experimentar amb grans moduls de ciència en un entorn natural, trobem activitats molt interessants.




Click i Flash, sala pels més menuts on podren fer grans descobriments i observacions de fènomens. L'objectiu és despertar la curiositat per la ciència a partir de jocs.



Planetari Bombolla, planetari a la mida dels nens petits entre 3 i 8 anys perquè gaudeixin del firmament i els desperti la curiositat.





Toca toca!, experimenta el contacte directe amb els animals i les plantes de diferents hàbitats del planeta.




Abracadabra, exposició temporal centrada en les percepcions del cervell a través dels sentits. És molt maca i molt interessant de veure.







Nombres de bona família, exposició dirigida als nombres i la seva importància des del començament fins ara a l'era digital.




La gran majoria d'activitats que es duen a terme les vaig poder veure i experimentar, però moltes a causa de la gran quantitat de nens que hi havia no em va ser posible. D'altres s'ha de demanar una cita per poder accedir-hi com seria en el cas de les escoles, per tal de fer experiments molt interessants. Tot i així, m'ho vaig pasar millor que els nens.
Personalment, opino que és una visita lúdica molt interessant ja que se n'aprén moltíssim!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Sant Roc

La visita del dimecres, seguint el pla establert durant la setmana d'activitats extraordinàries, van ser al Casal de Sant Roc, Casal d' Infants del Raval o a "La Masia" del FCB, en el meu cas al Casal de Sant Roc, més concretament a l'Ateneu Sant Roc com es pot veure en la imatge.
Sant Roc és un barri de Badalona, el qual comença a créixer a partir de 1962. Va ser ocupat, principalment, per gent vinguda d'altres zones marginals de Barcelona. Aquest creixement es produeix de manera descontrolada i sense cap planificació, aixó proporciona greus problemes urbanístics i d'infraestructures, a part de la difícil integració dels nouvinguts.
Sant Roc és un barri construït per iniciativa pública, principalment per acollir els damnificats per les riuades de 1962 i compensar les expropiacions que es van fer per construir l'autopista que divideix Badalona en dos.
Al principi, les vivendes són de baixa qualitat i moltes es sobreocupen, quasi la meitat dels veïns són de fora de Catalunya i té un alt percentatge de persones d'ètnia gitana.
La falta d'equipaments mínims i serveis va motivar l'aparició i creació del Centre Social Cultural Sant Roc, creat l'any 1969. Per manca d'entesa amb la directiva del Centre Social, l'any 1987 es va decidir formar una entitat autònoma anomenada Ateneu Popular Sant Roc, la qual promou activitats relacionades amb la cultura, l'esport, el temps lliure, la sanitat, l'educació, el pacifisme, l'ecologia, el medi ambient,etc.
L'any 2005 l'Ateneu Popular Sant Roc havia crescut molt, havia i hi ha molts projectes per dur a terme, és per això que va esdevenir la Fundació Ateneu Sant Roc, la qual segueix al costat dels veïns i treballa per la cohesió social, fomentant la participació, sobretot en col·lectius en risc d'exclusió social.
Aquesta ha estat una petita explicació sobre el barri que ens van fer a la visita i que he pogut enriquir amb informació extreta de la pàgina web de la Fundació Ateneu Sant Roc.
La Fundació Ateneu Sant Roc funciona per assemblea, però la grandessa ve donada per la gran quantitat de voluntaris que trobem (408) on cadascú fa possible en la mesura que pot les seves tasques. La finalitat de la fundació es promoure diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats als infants, joves i adults, incidint com he comentat anteriorment, en els col·lectius en risc social.
A continuació mencionaré alguns projectes que es duen a terme:
  • Esplai Borinot: dirigit a nens de 5 a 13 anys, amb la finalitat de treballar per un model de societat no descriminadora, fonamentada en la solideritat, la justícia i el respecte de les persones a partir d'activitats com ara jocs cooperatius, expressió, teatre, ludoteques...
  • Grup de Dones: dirigit a dones d'edats compreses entre els 50 i 80 anys. Té com a objectiu potenciar la participació de les dones en activitats culturals, formatives i de lleure i la igualtat de drets entre homes i dones; a partir d'activitats com ara tallers culturals, xerrades, festes...
  • Grup Laila: dirigit a partir de dones de 18 anys de diferents cultures i procedències. L'objectiu és facilitar l'aprenentatge de les llengües catalana i castellana com a element integrador a partir d'activitats com tallers de costura, classes de llengua, introducció a la informàtica, coneixement de l'entorn...
No els he mencionat tots perquè són molts, ademés aquests els trobo molt interessant inclús vam tenir la oportunitat de veure on els duen a terme. Podriem dir que aquests esplais són importantíssims pels nens ja que com es pot veure en la imatge s'ho passan genial en aquest cas són un grup de noies que estan participant en una obra de teatre, realment ajuda molt a nens a integrar-se i poder aprendre.
També vam poder donar una volta pel barri i poder veure les instal·lacions on es duen a terme totes aquestes activitats. Amb els coneixements obtinguts i la petita visita he pogut fer una petita reflexió personal.
Tot i que el barri té "mala fama" hem pogut comprovar que actualment, les coses estan canviant. Trobem unes instal·lacions bastant bones comparades a les de fa uns anys; hi ha ambulatori, mercat, biblioteca, centres civics, residència de malalts físics i pròximament psíquics, moltes esglésies, donat el fet que trobem molta gent d'ètnies diferents, entre d'altres instal·lacions. Aquests fets han sigut possibles gràcies a la influència que exerceix l'entorn cultural i social i sobretot el treball col·laboratiu de totes les institucions. Aquesta visita m'ha ajudat a veure que per exemple una ludoteca no és del centre sinó que és del territori.
Com tots sabem l'entorn cultural i social també té una gran influència sobre l'escola; en barris com aquests es veu més reflexat. El fet que hi hagi a les aules alumnes de diferents cultures i de diferents àmbits socials no ha de ser un impediment, ja que com tots sabem l'escola no va per lliure sinó que necessita la col·laboració de les famílies i la societat. A part, com he pogut observar, és enriquidor pels nens el fet d'estar amb gent "diferent" a ells. L'entorn en general afecta el nen i això després es veu reflexat a l'escola.
Un paper important és el de les xarxes educatives, ja que ajuden a la integració dels alumnes a les aules i facilita el treball en grup, l'accés a la informació, etc. Ademés facilita el possar en comú informació de diferents institucions, per tal d'anar tots a un camí, que és el de millorar.
Sobretot amb aquesta visita he pogut viure d'aprop i escoltar experiències que ens fan veure el món d'una altre manera; ja que no tots els nens són perfectes, trobem molta diversitat i sempre hem d'aconseguir motivar-los, ja que és molt importatnt pel seu apranentge i és possible com ens han mostrat, a partir d'activitats conjuntes, teatre, jocs...
Per acabar m'agradaria dir que la visita m'ha ajudat molt a comprendre aspectes d'entorn, ja que jo visc aprop d'un barri semblant al de Sant Roc i sé que les coses no són gens fàcils. Per tant, resalto la idea que he comentat. Tots som una pinya, en el sentit que tots anem a una que és la de millorar i aconseguir la integració de col·lectius més margintas.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Conferència al Cibernàrium

Vam assistir a la confererència sobre la web 2.0 i l'educació al Cibernàrium a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.
Per possar-nos en situació, cal explicar una mica què és el Cibernàrium i en què consisteix. En general, podríem dir que és un espai per formarte i créixer amb Internet.
A continuació mencionarè les idees bàsiques:
- És un centre d'alfabetització i capacitació digital.
- Formació i divulgació de les noves tecnologies (Internet).
- Desenvolupament personal i professional dels ciutadans.
- Forma part de la xarxa de Bon activa.
- 3 línies d'activitats:
  1. Inicia't en Internet
  2. Creix amb Internet
  3. Itineraris de formació
Aquí us deixo l'enllaç per si algú està interessat en saber més en què consisteix o quines activitats ens ofereixen: web del Cibernàrium

Un cop feta la petita explicació sobre el Cibernàrium és hora que començem a parlar sobre el tema principal de la conferència, la comunicació i educació en la web 2.0.
Si fem un repàs a la història, ens adonem de la importància de la comunicaó. El que hem de tenir present és com evoluciona la manera de comunicar-nos, cada cop es busca ser més ràpid i més fàcil; si comparem les possibilitats que tenien els nostres pares amb les que tenim ara mateix nosaltres, podem observar que les coses han canviat molt i per això hem d'estar en un continu aprenentatge.
He penjat aquest vídeo que ens van passar a la conferència que em sembla molt interessant.



Personalment, opino que és un vídeo fantàstic per resumir com està evolucionant de ràpid el món. Com ens diuen evoluciona exponencialment i crec que la majoria de gent no és conscient d'aquest fet.

També vam fer un repàs del coneixement que teníem de molts dels programes que trobem en la web, a partir d'un test, el resultat va ser nefast, ja que ningú coneixia més del 50%. Això és una llàstima perquè són aplicacions que ens poden ser de gran utilitat i són totalment gratuits. Ens van comentar uns quants:
  • VozMe: que ens permet convertir un text que prèviament hem introduit a mp3 per tal de poder-lo escoltar.
  • Aprobbo: és una eina que ens permet comprobar si els treballs són "corta i pega".
  • iGoogle: és un servei de Google que ens facilita seleccionar temes i personalitzar-lo a la nostra manera.
Vam comentar més programes però d'aquests ens van fer una petita demostració.

Per acabar, m'agradaria parlar sobre la Web 2.0, la web de la gent. El terme va ser utilitzat per referir-se a la segona generació de la història en tecnologia web el qual fomenta la col·laboració i l'intercanvi àgil i eficaç d'informació entre els usuaris de la red social.

Aquí podeu veure un mapa conceptual sobre la web 2.0, com no es veu gaire bé us deixo l'enllaç: mapa conceptual web 2.0, aquí us el podreu descargar.

Per últim comentar, que Internet democratitza el dret a la informació i es pot buscar de tot, aixó és cert però, amb l'arribada de la Web 2.0, molta gent té accés i per tant s'ha d'anar amb compte amb les mentires que podem trobar. Per tant, podem afirmar que tant la bona notícia com la dolenta és que amb Internet tots podem informar.
Per acabar la conferència es va fer un petit debat on es van tractar temes com ara la tecnologia a les aules, o el fet de com serà en un futur la figura del mestra. Temes que ens van fer reflexionar a tots, ja que si la tecnologia avança tant ràpid, en un futur caldrà mestres a les aules o es farà tot per Internet? Personalment, opinio que la figura del mestra es imprescindible pel nen, Internet a de ser un suport cada cop més gran que nosaltres hem d'ensenyar a utilitzar.

Conferència Eulàlia Bosch

Per començar aquesta setmana vam assistir a la conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana, entre d'altres. Vam poder veure i experimentar un bon model d'exposició oral amb el suport de les TIC, treballar la presa d'apunts i reflexionar sobre els continguts del tema "fer de mestre".

Dolors Busquets va fer una petita introducció molt bona sobre l'Eulàlia Bosch. Va destacar tres aspectes que la fan singular i personal:
  • constant diàleg amb les ciències, les artes, la filosofia, els infants, els joves, les famílies, la ciutat, el aprendre, l'ensenyar, la vida mateixa amb tots aquests elements projecte la seva obra i la seva creativitat.
  • constant interés per l'EDUCACIÓ, en majúsculas per la grandessa d'aquest concepte i per l'estima que ella l'hi té.
  • proximitat intencionada que manté amb tots aquests elements, està sempre provocant situacions per tal d'estar-hi envoltada.
Abans de començar m'agradaria destacar un projecta on treballa l'Eulàlia Bosch: Any Cerdà. Tracta la relació entre les escoles i els patrimonis de la ciutat, no només s'apren a l'escola. A partir de plànols podem veure les escoles que hi ha, monuments, etc. D'aquesta manera no queda l'escola a l'escola sinó que és un projecte més gran el qual està relacionant escola-ciutat.
Un cop dit això, ja puc centrar-me en els aspectes més importants de la conferència.

Fer de mestre és una frase molt simple on ella simplement ens va voler donar el seu punt de vista, però hauriem de fer-ho sovint i amb diferentes persones que ens expliquessin la seva experiència, per tal de poder enriquir-nos més.
Magisteri va relacionat amb els nens, ella ens dona la seva visió sobre els "nens que creixen". Ja que nosaltres intervindrem en aquest creixement i per tant, hem de ser conscients que tots som aprenents i "estrangers", sense tenir en compte la seva nacionalitat.
Els mestres han d'ajudar als alumnes a conèixer la ciutat, ja que si no arreles el lloc on has nascut, difícilment arreleràs cap altre lloc.
Amb una fotografia de Jean Mohr, on apareix un home i un nen agafats de la mà, ens va voler donar una idea del que per ella és fer de mestres, tenint en compte la confiança que dona que algú t'acompanyi.
Ens va comentar una metàfora molt interessant sobre escola-ciutat: els rumiants deixen el seu estable per buscar menjar i tornen a l'estable a rumiar, els estudiants són com rumiants. Els coneixements estan fora, hem de conèixer els recursos i després tornar a l'escola per compartir els coneixements, on integrem el que ens ha sorprés i hem aprés fora. Aquesta és la idea d'aquesta setmana.
Tenint en compte aquesta metàfora podem passar de la imatge d'un professor que explica a les cadires a un professor que se'n duu l'explicació a l'experiència, alimentant la curiositat. Els nens són curiosos per necessitat, s'han de fer preguntes per entrar en aquesta societat. No tenim dret a no alimentar aquesta curiositat. Els nens s'han de fer forts davant els problemes. D'aquí va sorgir una altra metàfora peli-nen, on ens ve a dir que hem de sortir a buscar els nens.
Les arts ens ajuden a comprendre, mantenen obertes les curiositats. Per això, és important les diferents perspectives sobre les obres:
  • L'arquitectura i la música es viuen des de dintre. L'escola és un lloc on es passan molts anys de la vida i cal trobar el seu lloc. La música és com el so de la veu del mestre.
  • Professió on hem de ser presents en el creixement dels nens, amb nens que volen o no volen crèixer. Es pot comparar amb Alicia una noia que no sap si ser gran o petita i té por.
  • La ceràmica, relació amb l'entorn, representació del que volem.
Un fet a destacar i molt important: hi ha moments en que som mestres i moments on som aprenents.
Per ser ensenyant cal voler ser sabi, cal posar l'accent en el coneixement i la forma d'ensenyar. La didàctica aparèix com a necessària quan es vol aprendre. Si no es té aquesta passió, no val la pena.
Fer de mestre és com ser comodador, ajudar al nen a trobar al seu lloc i acomodar-lo, després veura des de l'última fila els resultats.

Aquestes són les idees principals que vaig poder extreure, a continuació us deixaré el link on podreu veure la conferència. Si algú no va assistir l'hi aconsello que la miri, ja que apart de les idees interessants que es comenten, també podem veure un bon model d'exposició, ja que utilitza un to i un registre molt correcte, però el que més em va sorprendre, va ser el fet d'utilitzar de suport d'un Power Point només amb imatges i vídeos, dona un resultat magnífic.

CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH!


dimecres, 11 de novembre de 2009

Millorem els treballs!

A partir de la correcció dels treballs relacionats amb la reflexió del llibre Va de mestres de Jaume Cela i Juli Palou hem parlat sobre diferents aspectes per poder millorar el pròxim treball. Farè un repàs dels diferentes aspectes a tenir presents en un futur:
  • Contingut
- No s'han de fer treballs massa sintètics, però tampoc s'ha de posar tot el que trobem.
- Mencionar les fonts on es troba la informació, sobretot no possar-ho exactament igual, hem de fer el text nostre.
- Sempre està bé fer una petita introducció del treball. Què és i cap a on anirem.
- De la mateixa manera també està molt bé fer un petit tancament al final del treball.
- Les valoracions no es poden començar dient si ens ha agradat o no. És una valoració sobre el llibre, és a dir, si hem extret idees positives per aprofitar, objectius pel qual ens van fer llegir el llibre, etc.
  • Aspectes formals
- Títol: no possar el nom del llibre, el contingut és una reflexió no trobarem el llibre dins del treball.
- El treball no el fem amb el professor, per tant, separar el nostre nom amb el del professor.
- Important anotar la data de lliurement, més que res per una qüestió d'organització.
- Les referències al peu de pàgina, si tota l'estona és del mateix llibre possar op. cit. pàg. 4, per exemple, així és més pràctic.
- Cada apartat i subapartat han de tenir un títol.
- Bibliografia al final i mencionar al que realment surt en el llibre.
- Formalitat a l'hora d'escriure i treballar a fons l'expressió escrita.

Apart de fer una petita reflexió a tenir en compte per fer el próxim treball, espero que si algú entra al bloc i l'hi dona una ullada, també l'hi sigui de gran utilitat.

Foto educació!

La activitat consistia en fer una fotografia relacionada amb l'educació. Amb això s'ha aconseguit veure diferents aspectes relacionats amb el tema i ho hem pogut compartir amb la resta de companys. Amb les diferents fotos ens hem acostat al que seria l'educació ja que hem parlat de formació, tecnologia, tradició, vocació, camí, comportament, aprenent, alegria, experiència... Algunes idees molt interessants que han surtit són:
  • Que per aprender primer ens tenim que enfonsar, ja que aprenem de mica en mica i a partir de l'experiència.
  • Que l'educació és com al mar, al principi és molt més mogut, però mai es deixa de ser un aprenent.
  • La importància de les tecnologies, de l'experiència, de la formació, del camí que tríem seran aspectes fundamentals.
  • Sobretot, una idea que ens ha de quedar clara és que aprenem junts.
Aquí teniu la meva foto, com podeu veure a primer cop d'ull no sembla que tingui gaire a veure amb l'educació i resulta, que el que volia extreure d'aquesta foto era la metàfora següent.
Nosaltres com a futurs mestres hem de "treure punta" als alumnes. Amb això volia dir que, de mica en mica, hem de formar els seus coneixements perquè aconsegueixin fer la seva funció: pensar; en el cas del llapis utilitzes el sacapuntes per treure punta i així poder escriure. Tenint amb compte aquesta relació he titulat la foto: Treu-li punta al nen!

Com parlar bé en públic

Aprofitant que estem tots els de classe preparant les exposicions, presentacions i debats. M'agradaria comentar el llibre que vam llegir i que és impresicinble per afrontar amb ganes i il·lusió aquestes activitas. M'estic referint a Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre és bastant teòric, i ens fa una perfecta explicació de tots els punts a tenir en compte per fer una exposició oral. El que vaig trobar molt positiu, va ser el fet de donar-nos exemples o situacions de la vida qüotidiana, per tal d'explicar uns apartats.
Per fer una petita reflexió del llibre i així refrescar la memòria per preparar les activitats abans mencionadas, m'agradaria destacar la importància de:
  • La comunicació oral, és un factor important perquè és una cosa que amb la pràctica es millora i sobretot hem de tenir ben clar les preguntes: per què, qui què i com. Per tal de saber quin camí seguir.
  • Parlar en públic, no tenim que tenir por, tenim que estar tranquils, respirar amb tranquilitat i ser conscients de la importància de la veu. La memòria i un bon guió són fundamentals, però no és l'únic.
  • El llenguatge oral, ha de ser clar, precís i breu, no podem oblidar que és oral, el que diguem un cop no ho tornarem a dir, excepte les idees principals que les remarcarem, per això és important la utilització d'exemples, l'humor i sobretot parlar bé el català.
  • El llenguatge corporal, cal controlar el cos, és molt important començar bé com per exemple amb un gran somriure. La gesticulació i la mirada són claus, hem de ser presents que la comunicació no verbal molts cops i segons molts autors és molt més important que la comunicació verbal.
  • Preparació del discurs, això és bàsicament fer un guió, aquí és on trobem la clau del èxit. És el punt més important i pot ser més complex. Un bon guió ens mentindra pel bon camí, per això cal saber sintetitzar i valor que no és gens fàcil. També podem tenir suport audiovisual per ajudar-nos en l'explicació.
  • La conclusió, resum de tot el mencionat, punt de màxima expectació, igual que al començament, això ho tenim que tenir present d'aquesta manera serà interessant tornar a repetir les idees principals.
Un cop vam llegir el llibre vam fer un resum personal sobre el que nosaltres crèiem que ens seria útil, d'aquesta manera ara que necessitem informació d'aquest llibre, tenim aquests apunts que ens van de fàbula per poder fer aquestes exposicions i les futures.

Programes a classe: "Softcatalà"

Aquesta entrada va referida als programes vists a classe. Tots són programes de gran utilitat, com vaig comentar en una entrada anterior. Però, m'agradaria fer referència al programa Softcatalà a partir del comentat a classe per: Joan, Encarni, Elisabeth i Tamara.




Aquestes diapositives les he extret del bloc: Educant en "bloc", fet per l'Elisabeth Torras.
La presentació en conjunt va estar molt interessant, ja que van fer una explicació molt bona de que és i com funciona la web. El que més em va sobtar és les diferents útilitats que té, ja que és una web que coneixem tots, però que no l'aprofitem suficient. No em centrarè en l'explicació de la web degut al fet que està molt ben explicat a les diapossitives. M'agradaria centrar-me en la utilitat que podem treure.
  • Traductor
  • Corrector
  • Aplicacions i programes
  • Projectes
  • Notícies
  • Wiki
Totes aquestes aplicacions són les que trobem. Com podem veure són aplicacions molt útilis, de les quals podem treure profit des d'ara mateix, inclús en un futur ens seguiren sent útils i serà una web interessant a ensenyar els nostres futurs alumnes.
El gran problema de molts de nosaltres, segons la meva opinió, em sembla que es troba en les faltes d'ortografía, i de comprensió. També en alguns casos tenim en ment la paraula castellana que volem traduir al català o un altre idioma. Aquesta web és fantàstica per tots aquests petits dubtes.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Revistes educatives

Aquesta activitat consistia en fer un estudi de les diferents revistes educatives. Personalment, no vaig entendre bé l'activitat i no vaig fer la reflexió "general". Així que aprofitaré el bloc per fer-la. Com hem comentat i hem pogut observar n'hi han moltes de revistes educatives. Podríem classificar-les segons a qui van dirigides, d'aquesta manera observem:
  • Les revistes adreçades els infants, en trobem de molt diferents, ja que n'hi ha per nens més petits, a les quals trobem més contes, amb activitats més simples, com per més adolescents, en les quals hi han còmics i ja començem a trobar més articles i apartats dedicats a la millora de la parla, entre d'altres. En general totes aquestes revistes són molt vistoses, amb moltes il·lustracions, el vocabulari és molt correcte i entenedor pels infants.
  • Les revistes adreçades a pares, aquestes fundamentalment són per ajudar. Tracten temes que afecten els infants, sobretot adreçades a pares per nens d'una edat compresa entre 0-6 anys. Normalment, es centren en l'escola i en l'educació com a temes principals. També trobem articles d'opinió, activitats, totes per ajudar a millorar la relació amb el nen i poder entendre'l. Són revistes força vistoses amb moltes il·lustracions per poder comprendre millor l'explicació.
  • Les revistes adreçades als mestres, aquestes es centren en l'educació, a partir d'articles, però sobretot a partir de l'experiència d'altres mestres, els quals donen les seves opinions i proposen temes a comentar. Són revistes molt interessants per tenir en compte. Aparèix informació de gran utilitat. El llenguatge empleat és entenedor i molt directe, el qual ens permet entendra molt bé les idees esmantades i ho reforcen amb imatges, per si no s'havia acabat d'entendre.
Personalment opino que tot i ser un punt cares, cal dir que solen ser mensuals, són de gran utilitat per tenir en compte. Actualment, els nens "viuen" en la tele, però tenim que ser conscient que les revistes educatives són molt creatives i els nens s'ho passen igual de bé. No oblidem que apart de ser lúdiques la majoria també educan.
Com a estudiant i a futur mestre trobo de molta utilitat aquestes revistes per extreure informació i poder comentar amb especialistes les seves experiències.
Per concloure afegirè què és molt interessant el fet de subscriure'ns alguna que especialment ens agradi i com a futurs mestres poder escriure i explicar les nostres vivències.

Actualitat Educativa III

Aquesta setmana les afortunades foren: Esther, Raquel i Laia. Com en totes les sessions, ens han fet un repàs sobre les notícies més rellevants, de les quals destacan: Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales.
Abans de res, ens han fet llegir la notícia per poder argumentar i reflexionar sobre les idees principals. Ens han proposat les següents preguntes per tal de debatir:
  • Creieu que és un bon mètode per als estudiants el fet que en un examen puguin consultar a internet?
  • Què busca el professor en aquests exàmens?
  • Les preguntes en aquests exàmens haurien de ser conceptes teòrics o potser més pràctics?
  • La metodologia que implica aquest fet, creieu que és més beneficiosa per a l'alumne o no?
Tots estem d'acord en que pot ser una aplicació molt útil, ja que si hi ha internet no es pot ignorar. El que està ben clar és què els exàmens seran més cumplicats en el sentit que no serà un examen de definicions, sinó que necessitarem raonar i utilitzar els coneixements obtinguts o buscats. Des de la mateixa experiència, podría afirmar, que els exàmens més complicats que he fet són els que tenía els apunts devant. Per tant crec que el que volen obtenir és això, fer raonar a l'alumne més enllà de la informació buscada. Ademés, també tenim que donar molta importància al fet de saber buscar la informació, és una cosa que es tindría que ensenyar els infants des de petits.
Un cop comentats aquests aspectes a seminari, elles ens han donat les seves idees i conclusions, les quals eren gairebé les mateixes.

dilluns, 9 de novembre de 2009

"Doodle"

Hem treballat diferents programes a classe, a partir de petits grups, cada grup tenia un programa diferent. D'aquesta manera hem treballat:
En el cas del meu grup hem tractat el programa "Doodle". Per dur a terme l'exposició l'hem preparat a través de googledocs, en el qual vam fer el petit power amb les idees claus i imatges per entendre l'explicació. Un cop fet i entès com funciona el programa vam tenir la idea de fer una petita pràctica amb els companys de classe. Consistia a respondre una pregunta per tal de tenir una idea apròximada sobre l'ho interessant que els havien semblat els seus programes. D'aquesta manera, obtenim una idea general sobre un assumpte. A part d'aixó, també pot servir per quedar en una hora d'una reunió, per exemple, així sabríem quina franja horària va millor els assistents. A continuació podeu veure la presentació i entendre una mica millor en què consisteix aquest programa tan útil.

Eduwiki - iguana

Aquesta setmana a Gestió i Tic hem comentat diverses pàgines molt interessants com l'eduwiki i la viquipèdia.
  • La viquipèdia és una enciclopèdia lliure en el qual tothom que estigui registrat pot fer modificacions, per tal de millorar les diferents entrades o per afegir-hi de noves.
  • L'eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixements compartits entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals a través d'una wiki.
Els membres del grup ens hem centrat en el tema del eduwiki, personalment, jo ja havia comentat en una altre entrada el que era. Ens sembla un projecte molt interessant pels diferents alumnes ja que poden complementar coneixements i aprendre moltes coses, a través de la pròpia experiència.
Per tal de treballar amb l'eduwiki hem fet com una petita entrada del que seria una iguana en el nostre cas. Hem fet l'explicació de la iguana a través de frases pocs complexes i imatges per tal de ser vistós, per últim hem afegit un vídeo sobre l'alimentació de la iguana. Aquí podeu veure les diferentes diapositives.





Ens ha semblat molt interessant aquesta pràctica perquè hem pogut treballar com ho farien els nens de Primària i Secundària i a partir de la pròpia experiència ho aprenem millor, que al cap i a la fi és en el que consisteix aquestes wikis.
Així podem afirmar que són molt pràctiques i molt útils. Personalment, em sembla una manera fantàstica de treballar en grup i poder interectuar.

dijous, 5 de novembre de 2009

Actualitat Educativa II

Seguim amb les actualitats educatives a seminari, aquesta setmana els ha tocat al grup format per: Josep, Jordi i Aina.
L'Aina ens va fer un repàs molt interessant sobre l'actualitat educativa dels últims dies i ens va mencionar la notícia que van destacar: ¿Quién lava los platos en casa?
L'explicació la va dur a terme en Jordi el qual ens possa en situació i ens va dir les idees principals. La notícia tracta sobre l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, la qual toca temes interessants com els costums d'altres països, el civisme, les diferents estructures familiars, els drets dels infants i comentaris de notícies.
La notícia es centra en el CEIP Poble Nou, en una classe de sisè de primària, on parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques. La professora els fa veure que la mare no és la única que ha de fer les tasques, sinó que tots han de col·laborar a casa.
Un cop comentat, vam llegir la notícia i vam començar la discusió de diferents qüestions que va propossar en Josep:
  • Creieu que és útil aquesta assignatura?
  • S'hauria de fer a sisè de primària o abans?
  • Creieu que l'educació que heu rebut a l'escola sobre aquest tema us ha servit?
  • Sobreprotegim massa als nostres infants?
Tots teniem idees molts semblants sobre el tema, ja que és una assignatura interessant que es podria fer abans de sisè. Tots estem d'acord en el fet que a l'escola s'educa, però a casa també, i són temes que es podrien tractar a casa. Tot i així, si a casa no es tracten és una assignatura perfecte per impartir a l'escola.

Lliga de debat universitari

Com tots sabem cada cop queda menys per començar els debats a classe. Per tal de possar-nos en situació i saber com funciona un debat, vam veure la final de la IV Lliga de debat universitari. Personalment, em va semblar molt interessant i vaig poder fixar-me en molts detalls. Per començar hem de diferenciar els components del grup, en el nostre cas serà:
  • 3 persones tindran el paper d'oradors: són els que parlaran i argumentaran en públic per tal de convèncer sobre les seves tesis.
  • 1/2 persones tindran el paper d'investigadros: són els que analitzan i proposen preguntes o hipòtesi per tal d'ampliar els coneixements.
En cada equip s'anomenara un "capità" abans de començar la preparació del debat, el qual coordinara la planificació del treball des de l'inici fins al final.
Com en el video analitzat a classe, nosaltres tindrem 4 parts per a cada equip, però el temps serà més reduit. Es disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts. El temps estarà molt controlat, el qual vol dir que es té que tenir el tema molt ben preparat.
Com hem llegit al llibre Com parlar bé en públic i com vam veure el video de classe, podem observar que és molt important el llenguatge no verbal, la connexió amb el públic, entre altres aspectes. Tots aquests aspectes els tenim que tenir en compte per duu a terme un bonic debat.
A continuació podeu veure la final integra de la V Lliga de debat universitari, per si algú està interessat.

dilluns, 2 de novembre de 2009

GIMP - Audacity - Movie Maker

A partir d'un poema, en el meu cas "Eco" de Joan Brossa, hem treballat amb els tres programes:
  • GIMP, per tal de modificar la imatge en el tamany adient.
  • Audacity, per grabar el poema amb la nostra veu i de fons afegir una cançó.
  • Movie Maker, per juntar-ho tot com si fos una pel·lícula.
M'ha semblat un treball molt interessant i molt aprofitós, ja que hem tocat tres progames molt útils.
En un futur i present segur que ens son imprescindibles per aconseguir presentacions més vistoses i més atractives, per exemple.
A continuació podeu veure al resultat del treball.


video